Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   lv Gadalaiki un laiks

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [sešpadsmit]

Gadalaiki un laiks

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Tie-i- ga--laiki: T__ i_ g_________ T-e i- g-d-l-i-i- ----------------- Tie ir gadalaiki: 0
La primavera, l’estiu, p-vasaris--va--ra, p_________ v______ p-v-s-r-s- v-s-r-, ------------------ pavasaris, vasara, 0
la tardor i l’hivern. r-d-n---n --ema. r_____ u_ z_____ r-d-n- u- z-e-a- ---------------- rudens un ziema. 0
L’estiu és calorós. Vasara-ir-karsta. V_____ i_ k______ V-s-r- i- k-r-t-. ----------------- Vasara ir karsta. 0
A l’estiu, fa sol. Vas----s-ī----u-e. V_____ s___ s_____ V-s-r- s-ī- s-u-e- ------------------ Vasarā spīd saule. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. Vasar---ēs-ejam --s-a--ā--e-. V_____ m__ e___ p____________ V-s-r- m-s e-a- p-s-a-g-t-e-. ----------------------------- Vasarā mēs ejam pastaigāties. 0
L’hivern és fred. Zi--a -----kst-. Z____ i_ a______ Z-e-a i- a-k-t-. ---------------- Ziema ir auksta. 0
A l’hivern neva o plou. Ziemā sn-eg---i--īs-. Z____ s____ v__ l____ Z-e-ā s-i-g v-i l-s-. --------------------- Ziemā snieg vai līst. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Zi----m-- l-b--āt--a-i-kam-māj-s. Z____ m__ l______ p_______ m_____ Z-e-ā m-s l-b-r-t p-l-e-a- m-j-s- --------------------------------- Ziemā mēs labprāt paliekam mājās. 0
Fa fred. Ir -u-sts. I_ a______ I- a-k-t-. ---------- Ir auksts. 0
Plou. Līs-. L____ L-s-. ----- Līst. 0
Fa vent. I- ---ains. I_ v_______ I- v-j-i-s- ----------- Ir vējains. 0
Fa calor. I- -il-s. I_ s_____ I- s-l-s- --------- Ir silts. 0
Fa sol. I- --u-a---. I_ s________ I- s-u-a-n-. ------------ Ir saulains. 0
Fa un bon dia. I- s--------a-ks. I_ s______ l_____ I- s-a-d-s l-i-s- ----------------- Ir skaidrs laiks. 0
Quin temps fa avui? Kāds---di-n-i- ---ks? K___ š_____ i_ l_____ K-d- š-d-e- i- l-i-s- --------------------- Kāds šodien ir laiks? 0
Avui fa fred. Š-d--n--r-au--ts. Š_____ i_ a______ Š-d-e- i- a-k-t-. ----------------- Šodien ir auksts. 0
Avui fa calor. Šo-----ir---l-s. Š_____ i_ s_____ Š-d-e- i- s-l-s- ---------------- Šodien ir silts. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!