Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ar ‫فصول السنة والطقس‬

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

‫16 [ستة عشر]‬

16 [stat eashr]

‫فصول السنة والطقس‬

[fsul alsanat waltuqsa]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: ‫--ه ه--فصو- الس--:‬ ‫___ ه_ ف___ ا______ ‫-ذ- ه- ف-و- ا-س-ة-‬ -------------------- ‫هذه هى فصول السنة:‬ 0
hd--h---- f-s-l -l-u--: h____ h__ f____ a______ h-h-h h-a f-s-l a-s-n-: ----------------------- hdhih haa fusul alsunt:
La primavera, l’estiu, ‫الربي-- الص---‬ ‫_______ ا______ ‫-ل-ب-ع- ا-ص-ف-‬ ---------------- ‫الربيع، الصيف،‬ 0
alr-b--,-----yf-, a_______ a_______ a-r-b-e- a-s-y-a- ----------------- alrabie, alsiyfa,
la tardor i l’hivern. ‫ا-خ-----وا-ش----‬ ‫_______ و________ ‫-ل-ر-ف- و-ل-ت-ء-‬ ------------------ ‫الخريف، والشتاء.‬ 0
a---ar-ufu,-wals-a--'-. a__________ w__________ a-k-a-i-f-, w-l-h-t-'-. ----------------------- alkhariufu, walshata'a.
L’estiu és calorós. ‫ال-يف ---.‬ ‫_____ ح____ ‫-ل-ي- ح-ر-‬ ------------ ‫الصيف حار.‬ 0
a--if har. a____ h___ a-s-f h-r- ---------- alsif har.
A l’estiu, fa sol. ‫في---ص-- ---- ا-----‬ ‫__ ا____ ت___ ا______ ‫-ي ا-ص-ف ت-ط- ا-ش-س-‬ ---------------------- ‫في الصيف تسطع الشمس.‬ 0
fi -l-ay- -a-t-e a--ham--. f_ a_____ t_____ a________ f- a-s-y- t-s-i- a-s-a-s-. -------------------------- fi alsayf tastie alshamsa.
A l’estiu, ens agrada passejar. ‫---ال--ف---- -ن-نتنز--‬ ‫__ ا____ ن__ أ_ ن______ ‫-ي ا-ص-ف ن-ب أ- ن-ن-ه-‬ ------------------------ ‫في الصيف نحب أن نتنزه.‬ 0
f- al-a-f-nu--bu-'a-a--atanzah-. f_ a_____ n_____ '___ n_________ f- a-s-y- n-h-b- '-n- n-t-n-a-a- -------------------------------- fi alsayf nuhibu 'ana natanzaha.
L’hivern és fred. ‫---ت-ء-با---‬ ‫______ ب_____ ‫-ل-ت-ء ب-ر-.- -------------- ‫الشتاء بارد.‬ 0
a---ita- b-r-a. a_______ b_____ a-s-i-a- b-r-a- --------------- alshita' barda.
A l’hivern neva o plou. ‫في الشت---تث-- -و ت--ر‬ ‫__ ا_____ ت___ أ_ ت____ ‫-ي ا-ش-ا- ت-ل- أ- ت-ط-‬ ------------------------ ‫في الشتاء تثلج أو تمطر‬ 0
f--a----t-'-t-th-ij---- tm-r f_ a_______ t______ '__ t___ f- a-s-i-a- t-t-l-j '-w t-t- ---------------------------- fy alshita' tathlij 'aw tmtr
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ‫-ي-ا---ا--نف-ل ال-ق-ء-في-ا--يت.‬ ‫__ ا_____ ن___ ا_____ ف_ ا______ ‫-ي ا-ش-ا- ن-ض- ا-ب-ا- ف- ا-ب-ت-‬ --------------------------------- ‫في الشتاء نفضل البقاء في البيت.‬ 0
fi --sh--a- ----dil --baq-- ----lb-yt. f_ a_______ n______ a______ f_ a______ f- a-s-i-a- n-f-d-l a-b-q-' f- a-b-y-. -------------------------------------- fi alshita' nufadil albaqa' fi albayt.
Fa fred. ‫---و----د.‬ ‫____ ب_____ ‫-ل-و ب-ر-.- ------------ ‫الجو بارد.‬ 0
ali----ar-a. a____ b_____ a-i-u b-r-a- ------------ aliju barda.
Plou. ‫إنه--ت-ط-.‬ ‫____ ت_____ ‫-ن-ا ت-ط-.- ------------ ‫إنها تمطر.‬ 0
'-i-ah- -a--ar. '______ t______ '-i-a-a t-m-a-. --------------- 'iinaha tamtar.
Fa vent. ‫---- -اصف-‬ ‫____ ع_____ ‫-ل-و ع-ص-.- ------------ ‫الجو عاصف.‬ 0
aljaw e----a. a____ e______ a-j-w e-s-f-. ------------- aljaw easifa.
Fa calor. ‫--ج- دا-ئ-‬ ‫____ د_____ ‫-ل-و د-ف-.- ------------ ‫الجو دافئ.‬ 0
al--w da-ia. a____ d_____ a-i-w d-f-a- ------------ alijw dafia.
Fa sol. ‫ال-و ---م--‬ ‫____ مُ_____ ‫-ل-و م-ش-س-‬ ------------- ‫الجو مُشمس.‬ 0
a-i-u---shm-. a____ m______ a-i-u m-s-m-. ------------- aliju mushms.
Fa un bon dia. ‫ا-ج- -ا-ٍ.‬ ‫____ ص____ ‫-ل-و ص-ف-.- ------------ ‫الجو صافٍ.‬ 0
a---w-safi-. a____ s_____ a-j-w s-f-n- ------------ aljaw safin.
Quin temps fa avui? ‫--ف-ال-ق- الي--؟‬ ‫___ ا____ ا______ ‫-ي- ا-ط-س ا-ي-م-‬ ------------------ ‫كيف الطقس اليوم؟‬ 0
k-f alta-- aly--m-? k__ a_____ a_______ k-f a-t-q- a-y-w-a- ------------------- kif altaqs alyawma?
Avui fa fred. ‫ال----ا-ج- ب-رد.‬ ‫_____ ا___ ب_____ ‫-ل-و- ا-ج- ب-ر-.- ------------------ ‫اليوم الجو بارد.‬ 0
a-iawm-a-jaw -ar-a. a_____ a____ b_____ a-i-w- a-j-w b-r-a- ------------------- aliawm aljaw barda.
Avui fa calor. ‫ال----الج-------‬ ‫_____ ا___ د_____ ‫-ل-و- ا-ج- د-ف-.- ------------------ ‫اليوم الجو دافئ.‬ 0
a-ia-- a-ja-i--a-y. a_____ a_____ d____ a-i-w- a-j-w- d-f-. ------------------- aliawm aljawi dafy.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + àrab (1-100) MP3 àrab (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!