Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   kk Жыл мезгілі және ауа-райы

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [он алты]

16 [on altı]

Жыл мезгілі және ауа-райы

[Jıl mezgili jäne awa-rayı]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Мы--- жы- м------ері: М____ ж__ м__________ М-н-у ж-л м-з-і-д-р-: --------------------- Мынау жыл мезгілдері: 0
Mına- --l -ezg--d--i: M____ j__ m__________ M-n-w j-l m-z-i-d-r-: --------------------- Mınaw jıl mezgilderi:
La primavera, l’estiu, кө----, жаз, к______ ж___ к-к-е-, ж-з- ------------ көктем, жаз, 0
kö-te-- -az, k______ j___ k-k-e-, j-z- ------------ köktem, jaz,
la tardor i l’hivern. күз--әне --с. к__ ж___ қ___ к-з ж-н- қ-с- ------------- күз және қыс. 0
kü----ne---s. k__ j___ q___ k-z j-n- q-s- ------------- küz jäne qıs.
L’estiu és calorós. Ж-з ыстық. Ж__ ы_____ Ж-з ы-т-қ- ---------- Жаз ыстық. 0
Ja- --tı-. J__ ı_____ J-z ı-t-q- ---------- Jaz ıstıq.
A l’estiu, fa sol. Жазда-күн---рқ-ра- -ұр---. Ж____ к__ ж_______ т______ Ж-з-а к-н ж-р-ы-а- т-р-д-. -------------------------- Жазда күн жарқырап тұрады. 0
J--d- kün jar--r-p--u----. J____ k__ j_______ t______ J-z-a k-n j-r-ı-a- t-r-d-. -------------------------- Jazda kün jarqırap turadı.
A l’estiu, ens agrada passejar. Ж-зд- -із--е-у---ег-нд- -н--амы-. Ж____ б__ с____________ ұ________ Ж-з-а б-з с-р-е-д-г-н-і ұ-а-а-ы-. --------------------------------- Жазда біз серуендегенді ұнатамыз. 0
Jazd- b---se-we-d--e----------ı-. J____ b__ s____________ u________ J-z-a b-z s-r-e-d-g-n-i u-a-a-ı-. --------------------------------- Jazda biz serwendegendi unatamız.
L’hivern és fred. Қ-с-су-қ. Қ__ с____ Қ-с с-ы-. --------- Қыс суық. 0
Qı- sw--. Q__ s____ Q-s s-ı-. --------- Qıs swıq.
A l’hivern neva o plou. Қ-----қа---е-ж---ыр ---ад-. Қ____ қ__ н_ ж_____ ж______ Қ-с-а қ-р н- ж-ң-ы- ж-у-д-. --------------------------- Қыста қар не жаңбыр жауады. 0
Q-----q-r n--ja--ır j-wadı. Q____ q__ n_ j_____ j______ Q-s-a q-r n- j-ñ-ı- j-w-d-. --------------------------- Qısta qar ne jañbır jawadı.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Қ---а-б-з----е-бо--анд- ұна-амы-. Қ____ б__ ү___ б_______ ұ________ Қ-с-а б-з ү-д- б-л-а-д- ұ-а-а-ы-. --------------------------------- Қыста біз үйде болғанды ұнатамыз. 0
Q-s---b---üy-e b--ğan-ı u---a---. Q____ b__ ü___ b_______ u________ Q-s-a b-z ü-d- b-l-a-d- u-a-a-ı-. --------------------------------- Qısta biz üyde bolğandı unatamız.
Fa fred. К-н ----. К__ с____ К-н с-ы-. --------- Күн суық. 0
Kün s-ı-. K__ s____ K-n s-ı-. --------- Kün swıq.
Plou. Жа---- -ауы--тұ-. Ж_____ ж____ т___ Ж-ң-ы- ж-у-п т-р- ----------------- Жаңбыр жауып тұр. 0
Jañ--r j---p-tur. J_____ j____ t___ J-ñ-ı- j-w-p t-r- ----------------- Jañbır jawıp tur.
Fa vent. Жел -о--п----. Ж__ с____ т___ Ж-л с-ғ-п т-р- -------------- Жел соғып тұр. 0
Jel s---p--ur. J__ s____ t___ J-l s-ğ-p t-r- -------------- Jel soğıp tur.
Fa calor. К-н -ылы. К__ ж____ К-н ж-л-. --------- Күн жылы. 0
Kü---ı-ı. K__ j____ K-n j-l-. --------- Kün jılı.
Fa sol. Күн ш-------р. К__ ш____ т___ К-н ш-ғ-п т-р- -------------- Күн шығып тұр. 0
K-n--ı-ıp --r. K__ ş____ t___ K-n ş-ğ-p t-r- -------------- Kün şığıp tur.
Fa un bon dia. К-н---ық. К__ а____ К-н а-ы-. --------- Күн ашық. 0
Kü- -şı-. K__ a____ K-n a-ı-. --------- Kün aşıq.
Quin temps fa avui? Б--і- --а--айы қ-ндай? Б____ а_______ қ______ Б-г-н а-а-р-й- қ-н-а-? ---------------------- Бүгін ауа-райы қандай? 0
B-g-- aw------ -an-a-? B____ a_______ q______ B-g-n a-a-r-y- q-n-a-? ---------------------- Bügin awa-rayı qanday?
Avui fa fred. Бү--н--у--. Б____ с____ Б-г-н с-ы-. ----------- Бүгін суық. 0
Bü-----wıq. B____ s____ B-g-n s-ı-. ----------- Bügin swıq.
Avui fa calor. Б-г---ж--ы. Б____ ж____ Б-г-н ж-л-. ----------- Бүгін жылы. 0
B-g-----lı. B____ j____ B-g-n j-l-. ----------- Bügin jılı.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + kazakh (1-100) MP3 kazakh (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!