Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   mk Годишни времиња и временски услови

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шеснаесет]

16 [shyesnayesyet]

Годишни времиња и временски услови

[Guodishni vryemiњa i vryemyenski ooslovi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Ов--се-го-----те времињ-: О__ с_ г________ в_______ О-а с- г-д-ш-и-е в-е-и-а- ------------------------- Ова се годишните времиња: 0
O-a-sy---uodi-----ye ----miњ-: O__ s__ g___________ v________ O-a s-e g-o-i-h-i-y- v-y-m-њ-: ------------------------------ Ova sye guodishnitye vryemiњa:
La primavera, l’estiu, пр--е-, ле-о п______ л___ п-о-е-, л-т- ------------ пролет, лето 0
prolyet, lye-o p_______ l____ p-o-y-t- l-e-o -------------- prolyet, lyeto
la tardor i l’hivern. ес------ма. е____ з____ е-е-, з-м-. ----------- есен, зима. 0
yes--n--z--a. y______ z____ y-s-e-, z-m-. ------------- yesyen, zima.
L’estiu és calorós. Л-т-т--- ---ко. Л_____ е ж_____ Л-т-т- е ж-ш-о- --------------- Летото е жешко. 0
Ly-to-- -- ----hk-. L______ y_ ʐ_______ L-e-o-o y- ʐ-e-h-o- ------------------- Lyetoto ye ʐyeshko.
A l’estiu, fa sol. Во -ет- сон-е----р-е. В_ л___ с______ г____ В- л-т- с-н-е-о г-е-. --------------------- Во лето сонцето грее. 0
V----e-o -----yet- g--ye-e. V_ l____ s________ g_______ V- l-e-o s-n-z-e-o g-r-e-e- --------------------------- Vo lyeto sontzyeto guryeye.
A l’estiu, ens agrada passejar. Во-л-т----и-е-с--за-о-о-лт-о--- --т-ме. В_ л___ о____ с_ з__________ д_ ш______ В- л-т- о-и-е с- з-д-в-с-т-о д- ш-т-м-. --------------------------------------- Во лето одиме со задовослтво да шетаме. 0
Vo --et--o-imy--so zad--osltv---a sh--ta-y-. V_ l____ o_____ s_ z__________ d_ s_________ V- l-e-o o-i-y- s- z-d-v-s-t-o d- s-y-t-m-e- -------------------------------------------- Vo lyeto odimye so zadovosltvo da shyetamye.
L’hivern és fred. З-м-т- е ст---н-. З_____ е с_______ З-м-т- е с-у-е-а- ----------------- Зимата е студена. 0
Zi---a--e-s--o-ye-a. Z_____ y_ s_________ Z-m-t- y- s-o-d-e-a- -------------------- Zimata ye stoodyena.
A l’hivern neva o plou. В- з-ма с---- ----вр--. В_ з___ с____ и__ в____ В- з-м- с-е-и и-и в-н-. ----------------------- Во зима снежи или врне. 0
Vo -ima-s--eʐ- i-- vr---. V_ z___ s_____ i__ v_____ V- z-m- s-y-ʐ- i-i v-n-e- ------------------------- Vo zima snyeʐi ili vrnye.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Во зимат- ---а--ва-е с- ---о--с-т-о -ома. В_ з_____ о_________ с_ з__________ д____ В- з-м-т- о-т-н-в-м- с- з-д-в-с-т-о д-м-. ----------------------------------------- Во зимата остануваме со задовослтво дома. 0
V---i-at- -st---o---ye-so--------l----doma. V_ z_____ o___________ s_ z__________ d____ V- z-m-t- o-t-n-o-a-y- s- z-d-v-s-t-o d-m-. ------------------------------------------- Vo zimata ostanoovamye so zadovosltvo doma.
Fa fred. С-уде-о е. С______ е_ С-у-е-о е- ---------- Студено е. 0
S-o-d---o-y-. S________ y__ S-o-d-e-o y-. ------------- Stoodyeno ye.
Plou. В--е -о--. В___ д____ В-н- д-ж-. ---------- Врне дожд. 0
Vr-y---o--. V____ d____ V-n-e d-ʐ-. ----------- Vrnye doʐd.
Fa vent. В-т-о-и-о-е. В________ е_ В-т-о-и-о е- ------------ Ветровито е. 0
Vy-tr-v-to --. V_________ y__ V-e-r-v-t- y-. -------------- Vyetrovito ye.
Fa calor. Т-пл- е. Т____ е_ Т-п-о е- -------- Топло е. 0
Top-- --. T____ y__ T-p-o y-. --------- Toplo ye.
Fa sol. Сонч--о е. С______ е_ С-н-е-о е- ---------- Сончево е. 0
Son--y----ye. S________ y__ S-n-h-e-o y-. ------------- Sonchyevo ye.
Fa un bon dia. В---о-е. В____ е_ В-д-о е- -------- Ведро е. 0
V---ro --. V_____ y__ V-e-r- y-. ---------- Vyedro ye.
Quin temps fa avui? К-к-о-е в-еме-- де--с? К____ е в______ д_____ К-к-о е в-е-е-о д-н-с- ---------------------- Какво е времето денес? 0
Kakvo-----ry--ye----y-n-e-? K____ y_ v________ d_______ K-k-o y- v-y-m-e-o d-e-y-s- --------------------------- Kakvo ye vryemyeto dyenyes?
Avui fa fred. Д---с е ---д-но. Д____ е с_______ Д-н-с е с-у-е-о- ---------------- Денес е студено. 0
D------ -e-sto-dy-no. D______ y_ s_________ D-e-y-s y- s-o-d-e-o- --------------------- Dyenyes ye stoodyeno.
Avui fa calor. Де--с---т---о. Д____ е т_____ Д-н-с е т-п-о- -------------- Денес е топло. 0
Dyen-es-y---op--. D______ y_ t_____ D-e-y-s y- t-p-o- ----------------- Dyenyes ye toplo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!