Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   sr Годишња доба и време

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шеснаест]

16 [šesnaest]

Годишња доба и време

[Godišnja doba i vreme]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Ов- су -о-ишњ------: О__ с_ г______ д____ О-о с- г-д-ш-а д-б-: -------------------- Ово су годишња доба: 0
O----- god-š--------: O__ s_ g_______ d____ O-o s- g-d-š-j- d-b-: --------------------- Ovo su godišnja doba:
La primavera, l’estiu, Про-еће, л--о, П_______ л____ П-о-е-е- л-т-, -------------- Пролеће, лето, 0
P-ole-----le-o, P_______ l____ P-o-e-́-, l-t-, --------------- Proleće, leto,
la tardor i l’hivern. j-с-н-и-зима. j____ и з____ j-с-н и з-м-. ------------- jесен и зима. 0
j---n-i--im-. j____ i z____ j-s-n i z-m-. ------------- jesen i zima.
L’estiu és calorós. Л--о -- в--ће. Л___ ј_ в_____ Л-т- ј- в-у-е- -------------- Лето је вруће. 0
Le---j---r-će. L___ j_ v_____ L-t- j- v-u-́-. --------------- Leto je vruće.
A l’estiu, fa sol. Лет----ја с--це. Л___ с___ с_____ Л-т- с-ј- с-н-е- ---------------- Лети сија сунце. 0
L-ti-s-ja-s-n--. L___ s___ s_____ L-t- s-j- s-n-e- ---------------- Leti sija sunce.
A l’estiu, ens agrada passejar. Л----р--о-----о --тат-. Л___ р___ и____ ш______ Л-т- р-д- и-е-о ш-т-т-. ----------------------- Лети радо идемо шетати. 0
Let---a-- i-e-o šet--i. L___ r___ i____ š______ L-t- r-d- i-e-o š-t-t-. ----------------------- Leti rado idemo šetati.
L’hivern és fred. З----ј- хла---. З___ ј_ х______ З-м- ј- х-а-н-. --------------- Зима је хладна. 0
Zim- j--hl-dna. Z___ j_ h______ Z-m- j- h-a-n-. --------------- Zima je hladna.
A l’hivern neva o plou. З--и-па-а-снег-ил--к-ша. З___ п___ с___ и__ к____ З-м- п-д- с-е- и-и к-ш-. ------------------------ Зими пада снег или киша. 0
Z--i-p-da--neg---i--iša. Z___ p___ s___ i__ k____ Z-m- p-d- s-e- i-i k-š-. ------------------------ Zimi pada sneg ili kiša.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. З--и--а-- ос-аје-- -----у-е. З___ р___ о_______ к__ к____ З-м- р-д- о-т-ј-м- к-д к-ћ-. ---------------------------- Зими радо остајемо код куће. 0
Zimi ---o -s-aj-m- kod-kuće. Z___ r___ o_______ k__ k____ Z-m- r-d- o-t-j-m- k-d k-c-e- ----------------------------- Zimi rado ostajemo kod kuće.
Fa fred. Хл--но-ј-. Х_____ ј__ Х-а-н- ј-. ---------- Хладно је. 0
H---no je. H_____ j__ H-a-n- j-. ---------- Hladno je.
Plou. Пада--и--. П___ к____ П-д- к-ш-. ---------- Пада киша. 0
Pada k--a. P___ k____ P-d- k-š-. ---------- Pada kiša.
Fa vent. Вет-ови-- --. В________ ј__ В-т-о-и-о ј-. ------------- Ветровито је. 0
Ve-ro-i----e. V________ j__ V-t-o-i-o j-. ------------- Vetrovito je.
Fa calor. Т--л- --. Т____ ј__ Т-п-о ј-. --------- Топло је. 0
T-pl--je. T____ j__ T-p-o j-. --------- Toplo je.
Fa sol. Су-ча-- је. С______ ј__ С-н-а-о ј-. ----------- Сунчано је. 0
S-nč-n- --. S______ j__ S-n-a-o j-. ----------- Sunčano je.
Fa un bon dia. В-др--је. В____ ј__ В-д-о ј-. --------- Ведро је. 0
Ve--- -e. V____ j__ V-d-o j-. --------- Vedro je.
Quin temps fa avui? К--в- -е-в--м- ---ас? К____ ј_ в____ д_____ К-к-о ј- в-е-е д-н-с- --------------------- Какво је време данас? 0
Ka-v- -e ----e dan--? K____ j_ v____ d_____ K-k-o j- v-e-e d-n-s- --------------------- Kakvo je vreme danas?
Avui fa fred. Д-н-с--е хладн-. Д____ ј_ х______ Д-н-с ј- х-а-н-. ---------------- Данас је хладно. 0
Danas-je -la-no. D____ j_ h______ D-n-s j- h-a-n-. ---------------- Danas je hladno.
Avui fa calor. Д-нас ---то-л-. Д____ ј_ т_____ Д-н-с ј- т-п-о- --------------- Данас је топло. 0
D-na- je-toplo. D____ j_ t_____ D-n-s j- t-p-o- --------------- Danas je toplo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!