Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   bg Сезоните и времето

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шестнайсет]

16 [shestnayset]

Сезоните и времето

[Sezonite i vremeto]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Т--а-са-се-о---е: Т___ с_ с________ Т-в- с- с-з-н-т-: ----------------- Това са сезоните: 0
T--a ---se-o----: T___ s_ s________ T-v- s- s-z-n-t-: ----------------- Tova sa sezonite:
La primavera, l’estiu, п--ле---ля--, п______ л____ п-о-е-, л-т-, ------------- пролет, лято, 0
p-o-e-, ----o, p______ l_____ p-o-e-, l-a-o- -------------- prolet, lyato,
la tardor i l’hivern. е--- --зим-. е___ и з____ е-е- и з-м-. ------------ есен и зима. 0
e--n-- z-m-. e___ i z____ e-e- i z-m-. ------------ esen i zima.
L’estiu és calorós. Л-тот- е г-р-що. Л_____ е г______ Л-т-т- е г-р-щ-. ---------------- Лятото е горещо. 0
Ly-t-to -- gor-shc-o. L______ y_ g_________ L-a-o-o y- g-r-s-c-o- --------------------- Lyatoto ye goreshcho.
A l’estiu, fa sol. П--з ля--то -л---ет----ее. П___ л_____ с_______ г____ П-е- л-т-т- с-ъ-ц-т- г-е-. -------------------------- През лятото слънцето грее. 0
Pr-z-l--to-o -----se-- -ree. P___ l______ s________ g____ P-e- l-a-o-o s-y-t-e-o g-e-. ---------------------------- Prez lyatoto slyntseto gree.
A l’estiu, ens agrada passejar. П---------- н-- с удоволствие-се--аз-ож----. П___ л_____ н__ с у__________ с_ р__________ П-е- л-т-т- н-е с у-о-о-с-в-е с- р-з-о-д-м-. -------------------------------------------- През лятото ние с удоволствие се разхождаме. 0
P--z lya---- -i- s u-ov-l--vi- s----zk-o--d-me. P___ l______ n__ s u__________ s_ r____________ P-e- l-a-o-o n-e s u-o-o-s-v-e s- r-z-h-z-d-m-. ----------------------------------------------- Prez lyatoto nie s udovolstvie se razkhozhdame.
L’hivern és fred. Зима-а-- -------. З_____ е с_______ З-м-т- е с-у-е-а- ----------------- Зимата е студена. 0
Zima-a -e---u-ena. Z_____ y_ s_______ Z-m-t- y- s-u-e-a- ------------------ Zimata ye studena.
A l’hivern neva o plou. Пр-з -и-ат--в-л--с--- и------д. П___ з_____ в___ с___ и__ д____ П-е- з-м-т- в-л- с-я- и-и д-ж-. ------------------------------- През зимата вали сняг или дъжд. 0
Prez -----a---l--snya--ili dyz-d. P___ z_____ v___ s____ i__ d_____ P-e- z-m-t- v-l- s-y-g i-i d-z-d- --------------------------------- Prez zimata vali snyag ili dyzhd.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. П-ез-з---та----чам- -а ---и-----щ-. П___ з_____ о______ д_ с____ в_____ П-е- з-м-т- о-и-а-е д- с-о-м в-ъ-и- ----------------------------------- През зимата обичаме да стоим вкъщи. 0
P--- -i--ta ---c-am- ---sto-m--k--hchi. P___ z_____ o_______ d_ s____ v________ P-e- z-m-t- o-i-h-m- d- s-o-m v-y-h-h-. --------------------------------------- Prez zimata obichame da stoim vkyshchi.
Fa fred. Сту--н- -. С______ е_ С-у-е-о е- ---------- Студено е. 0
St---n- -e. S______ y__ S-u-e-o y-. ----------- Studeno ye.
Plou. Ва-- д--д. В___ д____ В-л- д-ж-. ---------- Вали дъжд. 0
Vali d--h-. V___ d_____ V-l- d-z-d- ----------- Vali dyzhd.
Fa vent. Д--а вя-ър. Д___ в_____ Д-х- в-т-р- ----------- Духа вятър. 0
Dukh- ----yr. D____ v______ D-k-a v-a-y-. ------------- Dukha vyatyr.
Fa calor. Т-п-о -. Т____ е_ Т-п-о е- -------- Топло е. 0
Top-o---. T____ y__ T-p-o y-. --------- Toplo ye.
Fa sol. С---ч--о--. С_______ е_ С-ъ-ч-в- е- ----------- Слънчево е. 0
S----he-o y-. S________ y__ S-y-c-e-o y-. ------------- Slynchevo ye.
Fa un bon dia. Яс-о--. Я___ е_ Я-н- е- ------- Ясно е. 0
Ya--o -e. Y____ y__ Y-s-o y-. --------- Yasno ye.
Quin temps fa avui? Какво е -реме-- д-е-? К____ е в______ д____ К-к-о е в-е-е-о д-е-? --------------------- Какво е времето днес? 0
Kakv- ye ----e-o --e-? K____ y_ v______ d____ K-k-o y- v-e-e-o d-e-? ---------------------- Kakvo ye vremeto dnes?
Avui fa fred. Д--с е с-у-е-о. Д___ е с_______ Д-е- е с-у-е-о- --------------- Днес е студено. 0
D-e- -e s----no. D___ y_ s_______ D-e- y- s-u-e-o- ---------------- Dnes ye studeno.
Avui fa calor. Дн-- --т--ло. Д___ е т_____ Д-е- е т-п-о- ------------- Днес е топло. 0
D-es-y- -opl-. D___ y_ t_____ D-e- y- t-p-o- -------------- Dnes ye toplo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!