Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ka წელიწადის დროები და ამინდი

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [თექვსმეტი]

16 [tekvsmet\'i]

წელიწადის დროები და ამინდი

[ts'elits'adis droebi da amindi]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: ე- არ-ს ---იწა-ი- დრ-ე-ი: ე_ ა___ წ________ დ______ ე- ა-ი- წ-ლ-წ-დ-ს დ-ო-ბ-: ------------------------- ეს არის წელიწადის დროები: 0
es--ri- -s'e-it---di--d-----: e_ a___ t____________ d______ e- a-i- t-'-l-t-'-d-s d-o-b-: ----------------------------- es aris ts'elits'adis droebi:
La primavera, l’estiu, გაზ-ფ--ლი, ----უ-ი, გ_________ ზ_______ გ-ზ-ფ-უ-ი- ზ-ფ-უ-ი- ------------------- გაზაფხული, ზაფხული, 0
ga-a---u--,-z-pk-uli, g__________ z________ g-z-p-h-l-, z-p-h-l-, --------------------- gazapkhuli, zapkhuli,
la tardor i l’hivern. შ-მ-დგომა- ზ-მ---ი. შ_________ ზ_______ შ-მ-დ-ო-ა- ზ-მ-ა-ი- ------------------- შემოდგომა, ზამთარი. 0
s--m-dgom-,-za-ta-i. s__________ z_______ s-e-o-g-m-, z-m-a-i- -------------------- shemodgoma, zamtari.
L’estiu és calorós. ზ-ფხ-ლ-- --ე--. ზ_______ ც_____ ზ-ფ-უ-შ- ც-ე-ა- --------------- ზაფხულში ცხელა. 0
z----u-s-----k-ela. z_________ t_______ z-p-h-l-h- t-k-e-a- ------------------- zapkhulshi tskhela.
A l’estiu, fa sol. ზ-ფ--ლში მ-ე--ნ-თებს. ზ_______ მ__ ა_______ ზ-ფ-უ-შ- მ-ე ა-ა-ე-ს- --------------------- ზაფხულში მზე ანათებს. 0
za--h------m----na-ebs. z_________ m__ a_______ z-p-h-l-h- m-e a-a-e-s- ----------------------- zapkhulshi mze anatebs.
A l’estiu, ens agrada passejar. ზ---ულ-ი--ა-ე--ნ---მ--დი--რ-. ზ_______ ს________ მ_________ ზ-ფ-უ-შ- ს-ს-ი-ნ-დ მ-ვ-ი-ა-თ- ----------------------------- ზაფხულში სასეირნოდ მივდივართ. 0
za-kh--sh- sas-i-n-d ---div---. z_________ s________ m_________ z-p-h-l-h- s-s-i-n-d m-v-i-a-t- ------------------------------- zapkhulshi saseirnod mivdivart.
L’hivern és fred. ზა-თ-რ- ცი-ი-. ზ______ ც_____ ზ-მ-ა-ი ც-ვ-ა- -------------- ზამთარი ცივია. 0
za-tar--tsi-i-. z______ t______ z-m-a-i t-i-i-. --------------- zamtari tsivia.
A l’hivern neva o plou. ზამთარში თ-ვს ან--ვ-მს. ზ_______ თ___ ა_ წ_____ ზ-მ-ა-შ- თ-ვ- ა- წ-ი-ს- ----------------------- ზამთარში თოვს ან წვიმს. 0
za--ar--i--o-- a- ts-vi-s. z________ t___ a_ t_______ z-m-a-s-i t-v- a- t-'-i-s- -------------------------- zamtarshi tovs an ts'vims.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ზამ-ა--- --ხლ-ი ---ნა გვიყვა--. ზ_______ ს_____ ყ____ გ________ ზ-მ-ა-შ- ს-ხ-შ- ყ-ფ-ა გ-ი-ვ-რ-. ------------------------------- ზამთარში სახლში ყოფნა გვიყვარს. 0
z--tars-- s-k-l-hi q-pn----i-v--s. z________ s_______ q____ g________ z-m-a-s-i s-k-l-h- q-p-a g-i-v-r-. ---------------------------------- zamtarshi sakhlshi qopna gviqvars.
Fa fred. ცივ-. ც____ ც-ვ-. ----- ცივა. 0
tsiva. t_____ t-i-a- ------ tsiva.
Plou. წვ-მ-. წ_____ წ-ი-ს- ------ წვიმს. 0
ts-vim-. t_______ t-'-i-s- -------- ts'vims.
Fa vent. ქარ--. ქ_____ ქ-რ-ა- ------ ქარია. 0
k----. k_____ k-r-a- ------ karia.
Fa calor. თბი-ა. თ_____ თ-ი-ა- ------ თბილა. 0
t--l-. t_____ t-i-a- ------ tbila.
Fa sol. მზი-ნი-ა-ი-დ--. მ_____ ა_______ მ-ი-ნ- ა-ი-დ-ა- --------------- მზიანი ამინდია. 0
m-ia-i amin-ia. m_____ a_______ m-i-n- a-i-d-a- --------------- mziani amindia.
Fa un bon dia. უღ---ლო---ინდი-. უ______ ა_______ უ-რ-ბ-ო ა-ი-დ-ა- ---------------- უღრუბლო ამინდია. 0
ug-ru-l---mi-dia. u_______ a_______ u-h-u-l- a-i-d-a- ----------------- ughrublo amindia.
Quin temps fa avui? დ--- როგ--- ა-ი-დია? დ___ რ_____ ა_______ დ-ე- რ-გ-რ- ა-ი-დ-ა- -------------------- დღეს როგორი ამინდია? 0
d-h----og-r----in-ia? d____ r_____ a_______ d-h-s r-g-r- a-i-d-a- --------------------- dghes rogori amindia?
Avui fa fred. დღეს -ი--. დ___ ც____ დ-ე- ც-ვ-. ---------- დღეს ცივა. 0
dg-es----va. d____ t_____ d-h-s t-i-a- ------------ dghes tsiva.
Avui fa calor. დ----თბი--. დ___ თ_____ დ-ე- თ-ი-ა- ----------- დღეს თბილა. 0
dg-e- --ila. d____ t_____ d-h-s t-i-a- ------------ dghes tbila.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!