Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   sl Letni časi in vreme

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [šestnajst]

Letni časi in vreme

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: To s--l---- ----: T_ s_ l____ č____ T- s- l-t-i č-s-: ----------------- To so letni časi: 0
La primavera, l’estiu, po-l-d,-pol-tje, p______ p_______ p-m-a-, p-l-t-e- ---------------- pomlad, poletje, 0
la tardor i l’hivern. jesen -n---m-. j____ i_ z____ j-s-n i- z-m-. -------------- jesen in zima. 0
L’estiu és calorós. Pol-tj- je -r--e. P______ j_ v_____ P-l-t-e j- v-o-e- ----------------- Poletje je vroče. 0
A l’estiu, fa sol. P---t- s-je ---ce. P_____ s___ s_____ P-l-t- s-j- s-n-e- ------------------ Poleti sije sonce. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. Pol-ti-se-r----spr-ha---o. P_____ s_ r___ s__________ P-l-t- s- r-d- s-r-h-j-m-. -------------------------- Poleti se radi sprehajamo. 0
L’hivern és fred. Z----j- -r-la. Z___ j_ m_____ Z-m- j- m-z-a- -------------- Zima je mrzla. 0
A l’hivern neva o plou. Po--m---n-ži---- d-ž-je. P_____ s____ a__ d______ P-z-m- s-e-i a-i d-ž-j-. ------------------------ Pozimi sneži ali dežuje. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Po--m- ra-i o-ta-amo d-m-. P_____ r___ o_______ d____ P-z-m- r-d- o-t-j-m- d-m-. -------------------------- Pozimi radi ostajamo doma. 0
Fa fred. M-zlo-je. M____ j__ M-z-o j-. --------- Mrzlo je. 0
Plou. D----e. D______ D-ž-j-. ------- Dežuje. 0
Fa vent. Vet---no je. V_______ j__ V-t-o-n- j-. ------------ Vetrovno je. 0
Fa calor. To--- j-. T____ j__ T-p-o j-. --------- Toplo je. 0
Fa sol. Sončn- je. S_____ j__ S-n-n- j-. ---------- Sončno je. 0
Fa un bon dia. Ja--o-j-. J____ j__ J-s-o j-. --------- Jasno je. 0
Quin temps fa avui? Ka---- -- -a-e- --e-e? K_____ j_ d____ v_____ K-k-n- j- d-n-s v-e-e- ---------------------- Kakšno je danes vreme? 0
Avui fa fred. D-ne- j-----lo. D____ j_ m_____ D-n-s j- m-z-o- --------------- Danes je mrzlo. 0
Avui fa calor. D-----j---o--o. D____ j_ t_____ D-n-s j- t-p-o- --------------- Danes je toplo. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!