Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   th ฤดูและอากาศ

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [สิบหก]

sìp-hòk

ฤดูและอากาศ

rí-doo-lǽ-a-gàt

Tria com vols veure la traducció:   
català tai Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: นี-ค-อฤ-ู นี้____ น-้-ื-ฤ-ู --------- นี้คือฤดู 0
ne-e--e----́-doo n_____________ n-́---e---i---o- ---------------- née-keu-rí-doo
La primavera, l’estiu, ฤ-ูใบ---ผ--- ฤ---้อน ฤ________ ฤ____ ฤ-ู-บ-ม-ผ-ิ- ฤ-ู-้-น -------------------- ฤดูใบไม้ผลิ, ฤดูร้อน 0
r---doo-ba---ái---ì------oo-r-́-n r_____________________________ r-́-d-o-b-i-m-́---l-̀-r-́-d-o-r-́-n ----------------------------------- rí-doo-bai-mái-plì-rí-doo-ráwn
la tardor i l’hivern. ฤ--ใบ-ม้ร่-- แ-ะ-ฤ-ู-น-ว ฤ________ แ__ ฤ_____ ฤ-ู-บ-ม-ร-ว- แ-ะ ฤ-ู-น-ว ------------------------ ฤดูใบไม้ร่วง และ ฤดูหนาว 0
ri--d-o-----m-́----̂-ng-l-́---́-do---a-o r_________________________________ r-́-d-o-b-i-m-́---u-a-g-l-́-r-́-d-o-n-̌- ---------------------------------------- rí-doo-bai-mái-rûang-lǽ-rí-doo-nǎo
L’estiu és calorós. ฤด--้อ-อ-กา----น ฤ____________ ฤ-ู-้-น-า-า-ร-อ- ---------------- ฤดูร้อนอากาศร้อน 0
ri---o--ráwn-a--a-t-r--wn r_____________________ r-́-d-o-r-́-n-a-g-̀---a-w- -------------------------- rí-doo-ráwn-a-gàt-ráwn
A l’estiu, fa sol. แด---กใน-ดูร--น แ____________ แ-ด-อ-ใ-ฤ-ู-้-น --------------- แดดออกในฤดูร้อน 0
dæ̀t-a--k-na---i--doo-r-́-n d______________________ d-̀---̀-k-n-i-r-́-d-o-r-́-n --------------------------- dæ̀t-àwk-nai-rí-doo-ráwn
A l’estiu, ens agrada passejar. ในฤ---้อนเ-าช-บ-ป-ดิ-เ--น ใ____________________ ใ-ฤ-ู-้-น-ร-ช-บ-ป-ด-น-ล-น ------------------------- ในฤดูร้อนเราชอบไปเดินเล่น 0
n-i-r-́-do----́w---ao-c---w-----i-------l-̂n n______________________________________ n-i-r-́-d-o-r-́-n-r-o-c-a-w---h-i-d-r-n-l-̂- -------------------------------------------- nai-rí-doo-ráwn-rao-châwp-bhai-der̶n-lên
L’hivern és fred. ฤ---น-ว--ก---น-ว ฤ______________ ฤ-ู-น-ว-า-า-ห-า- ---------------- ฤดูหนาวอากาศหนาว 0
r----oo---̌o-a--a-t-n-̌o r___________________ r-́-d-o-n-̌-----a-t-n-̌- ------------------------ rí-doo-nǎo-a-gàt-nǎo
A l’hivern neva o plou. ใน---หน----มะ------ไ-่-็ฝนตก ใ______________________ ใ-ฤ-ู-น-ว-ิ-ะ-ก-ร-อ-ม-ก-ฝ-ต- ---------------------------- ในฤดูหนาวหิมะตกหรือไม่ก็ฝนตก 0
n---r---doo-n----hi---a---hò--rěu---̂i-gâ----̌--dh--k n_____________________________________________ n-i-r-́-d-o-n-̌---i---a---h-̀---e-u-m-̂---a-w-f-̌---h-̀- -------------------------------------------------------- nai-rí-doo-nǎo-hì-má-dhòk-rěu-mâi-gâw-fǒn-dhòk
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ใ--ด-ห-าวเราช---ยู-บ--น ใ__________________ ใ-ฤ-ู-น-ว-ร-ช-บ-ย-่-้-น ----------------------- ในฤดูหนาวเราชอบอยู่บ้าน 0
na-------oo-na-o--a--cha-wp--̀-yôo--ân n_________________________________ n-i-r-́-d-o-n-̌---a---h-̂-p-a---o-o-b-̂- ---------------------------------------- nai-rí-doo-nǎo-rao-châwp-à-yôo-bân
Fa fred. ห-าว ห___ ห-า- ---- หนาว 0
nǎo n__ n-̌- ---- nǎo
Plou. ฝน-ำลังตก ฝ______ ฝ-ก-ล-ง-ก --------- ฝนกำลังตก 0
fǒn--a----n--d-o-k f________________ f-̌---a---a-g-d-o-k ------------------- fǒn-gam-lang-dhòk
Fa vent. มีล--รง มี_____ ม-ล-แ-ง ------- มีลมแรง 0
me---------g m___________ m-e-l-m-r-n- ------------ mee-lom-ræng
Fa calor. อบอ-่น อ___ อ-อ-่- ------ อบอุ่น 0
òp-òon ò_____ o-p-o-o- -------- òp-òon
Fa sol. แด--อก แ_____ แ-ด-อ- ------ แดดออก 0
dæ̀t----k d______ d-̀---̀-k --------- dæ̀t-àwk
Fa un bon dia. ท-อ-------่ง ท้________ ท-อ-ฟ-า-ป-่- ------------ ท้องฟ้าโปร่ง 0
t---ng-fa--b--ò-g t______________ t-́-n---a---h-o-n- ------------------ táwng-fá-bhròng
Quin temps fa avui? ว-นน-้อากาศ--็-อย่--ไร? วั_________________ ว-น-ี-อ-ก-ศ-ป-น-ย-า-ไ-? ----------------------- วันนี้อากาศเป็นอย่างไร? 0
wan-n--e---g----b--n----ya-n--rai w____________________________ w-n-n-́-----a-t-b-e---̀-y-̂-g-r-i --------------------------------- wan-née-a-gàt-bhen-à-yâng-rai
Avui fa fred. วั-น-้อา----นาว วั___________ ว-น-ี-อ-ก-ศ-น-ว --------------- วันนี้อากาศหนาว 0
w---née-a--a---na-o w________________ w-n-n-́-----a-t-n-̌- -------------------- wan-née-a-gàt-nǎo
Avui fa calor. วัน-ี้อาก----อ-่น วั___________ ว-น-ี-อ-ก-ศ-บ-ุ-น ----------------- วันนี้อากาศอบอุ่น 0
w--------a-g--s---p--̀-n w____________________ w-n-n-́-----a-s-̀-p-o-o- ------------------------ wan-née-a-ga-sàwp-òon

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!