Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ku Demsal û hewa

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [şanzdeh]

Demsal û hewa

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: E------al -n: E_ d_____ i__ E- d-m-a- i-: ------------- Ev demsal in: 0
La primavera, l’estiu, bi---- ----n b_____ h____ b-h-r- h-v-n ------------ bihar, havîn 0
la tardor i l’hivern. p-yî--- z-v----n p____ û z_______ p-y-z û z-v-s-a- ---------------- payîz û zivistan 0
L’estiu és calorós. Hav---g--m -. H____ g___ e_ H-v-n g-r- e- ------------- Havîn germ e. 0
A l’estiu, fa sol. Havîn---av---rt-. H_____ t__ d_____ H-v-n- t-v d-r-ê- ----------------- Havînê tav dertê. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. Em--i g-r-na -a-î-----z--i-in. E_ j_ g_____ h_____ h__ d_____ E- j- g-r-n- h-v-n- h-z d-k-n- ------------------------------ Em ji gerîna havînê hez dikin. 0
L’hivern és fred. Zi---ta--sar-e. Z_______ s__ e_ Z-v-s-a- s-r e- --------------- Zivistan sar e. 0
A l’hivern neva o plou. Z-v--t-nê---rf û bar---d--ar-. Z________ b___ û b____ d______ Z-v-s-a-ê b-r- û b-r-n d-b-r-. ------------------------------ Zivistanê berf û baran dibare. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Em -i---t------ m-yîna l- ------ez -ik--. E_ z________ j_ m_____ l_ m___ h__ d_____ E- z-v-s-a-ê j- m-y-n- l- m-l- h-z d-k-n- ----------------------------------------- Em zivistanê ji mayîna li malê hez dikin. 0
Fa fred. S----. S__ e_ S-r e- ------ Sar e. 0
Plou. B-r-- ---are. B____ d______ B-r-n d-b-r-. ------------- Baran dibare. 0
Fa vent. Ba-î ye. B___ y__ B-y- y-. -------- Bayî ye. 0
Fa calor. Ger- e. G___ e_ G-r- e- ------- Germ e. 0
Fa sol. T-v-n-e. T____ e_ T-v-n e- -------- Tavîn e. 0
Fa un bon dia. Hew- -ek-rî. H___ v______ H-w- v-k-r-. ------------ Hewa vekirî. 0
Quin temps fa avui? Îro--ewa-çaw----? Î__ h___ ç___ y__ Î-o h-w- ç-w- y-? ----------------- Îro hewa çawa ye? 0
Avui fa fred. Î-- -a- -. Î__ s__ e_ Î-o s-r e- ---------- Îro sar e. 0
Avui fa calor. Î---g--m e. Î__ g___ e_ Î-o g-r- e- ----------- Îro germ e. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!