Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   hy տարվա եղանակները և եղանակը

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [տասնվեց]

16 [tasnvets’]

տարվա եղանակները և եղանակը

[tarva yeghanaknery yev yeghanaky]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Սրանք տ--վա -ղա--կա-ե-ն-ե-; Ս____ տ____ ե__________ ե__ Ս-ա-ք տ-ր-ա ե-ա-ա-ա-ե-ն ե-; --------------------------- Սրանք տարվա եղանականերն են; 0
S--nk’ -a--- -e-ha--kan--- y--; S_____ t____ y____________ y___ S-a-k- t-r-a y-g-a-a-a-e-n y-n- ------------------------------- Srank’ tarva yeghanakanern yen;
La primavera, l’estiu, գարու-- ամ-ռ, գ______ ա____ գ-ր-ւ-, ա-ա-, ------------- գարուն, ամառ, 0
g--u-,-am---, g_____ a_____ g-r-n- a-a-r- ------------- garun, amarr,
la tardor i l’hivern. աշու--- -մ--: ա____ և ձ____ ա-ո-ն և ձ-ե-: ------------- աշուն և ձմեռ: 0
ash-n -ev d--e-r a____ y__ d_____ a-h-n y-v d-m-r- ---------------- ashun yev dzmerr
L’estiu és calorós. Ա-ռ-ն- շո---: Ա_____ շ__ է_ Ա-ռ-ն- շ-գ է- ------------- Ամռանը շոգ է: 0
A---a-- -h-g-e A______ s___ e A-r-a-y s-o- e -------------- Amrrany shog e
A l’estiu, fa sol. Ա-ռան--շո-ո-մ-է-ար-ը: Ա_____ շ_____ է ա____ Ա-ռ-ն- շ-ղ-ւ- է ա-և-: --------------------- Ամռանը շողում է արևը: 0
A-r-a-- -h-gh-- ------y A______ s______ e a____ A-r-a-y s-o-h-m e a-e-y ----------------------- Amrrany shoghum e arevy
A l’estiu, ens agrada passejar. Ա----ը հ-ճ---ք-- ե---գ-ում---ո---ք-: Ա_____ հ________ ե__ գ____ զ________ Ա-ռ-ն- հ-ճ-ւ-ք-վ ե-ք գ-ո-մ զ-ո-ա-ք-: ------------------------------------ Ամռանը հաճույքով ենք գնում զբոսանքի: 0
Amr--ny h-ch--k’ov -enk----u- zbo-an-’i A______ h_________ y____ g___ z________ A-r-a-y h-c-u-k-o- y-n-’ g-u- z-o-a-k-i --------------------------------------- Amrrany hachuyk’ov yenk’ gnum zbosank’i
L’hivern és fred. Ձմ--նը---ւրտ -: Ձ_____ ց____ է_ Ձ-ռ-ն- ց-ւ-տ է- --------------- Ձմռանը ցուրտ է: 0
D--rrany-t------e D_______ t_____ e D-m-r-n- t-’-r- e ----------------- Dzmrrany ts’urt e
A l’hivern neva o plou. Ձմ-անը---ու- --մ---ձ-- --գ----: Ձ_____ ձ____ կ__ ա____ է գ_____ Ձ-ռ-ն- ձ-ո-ն կ-մ ա-ձ-և է գ-լ-ս- ------------------------------- Ձմռանը ձյուն կամ անձրև է գալիս: 0
Dz-rran--d-y-n-k-- an-zr------a-is D_______ d____ k__ a______ e g____ D-m-r-n- d-y-n k-m a-d-r-v e g-l-s ---------------------------------- Dzmrrany dzyun kam andzrev e galis
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Ձմ-ան- հաճ-ւ---վ -անն ե----նո--: Ձ_____ հ________ տ___ ե__ մ_____ Ձ-ռ-ն- հ-ճ-ւ-ք-վ տ-ն- ե-ք մ-ո-մ- -------------------------------- Ձմռանը հաճույքով տանն ենք մնում: 0
D-mr--ny --c-u--’-v --nn---nk’ -n-m D_______ h_________ t___ y____ m___ D-m-r-n- h-c-u-k-o- t-n- y-n-’ m-u- ----------------------------------- Dzmrrany hachuyk’ov tann yenk’ mnum
Fa fred. Ց-ւրտ-է: Ց____ է_ Ց-ւ-տ է- -------- Ցուրտ է: 0
Ts-u-t-e T_____ e T-’-r- e -------- Ts’urt e
Plou. Ան-ր- է գա---: Ա____ է գ_____ Ա-ձ-և է գ-լ-ս- -------------- Անձրև է գալիս: 0
A-d-re--- -a-is A______ e g____ A-d-r-v e g-l-s --------------- Andzrev e galis
Fa vent. Ք--ո- է: Ք____ է_ Ք-մ-տ է- -------- Քամոտ է: 0
K’-m---e K_____ e K-a-o- e -------- K’amot e
Fa calor. Տ-ք է: Տ__ է_ Տ-ք է- ------ Տաք է: 0
T--’-e T___ e T-k- e ------ Tak’ e
Fa sol. Ար-ոտ-է: Ա____ է_ Ա-և-տ է- -------- Արևոտ է: 0
A---ot-e A_____ e A-e-o- e -------- Arevot e
Fa un bon dia. Ար----է: Ա____ է_ Ա-և-տ է- -------- Արևոտ է: 0
Ar---t-e A_____ e A-e-o- e -------- Arevot e
Quin temps fa avui? Ե--ն-կն-ին-պե՞ս-- -յսօր: Ե______ ի______ է ա_____ Ե-ա-ա-ն ի-չ-ե-ս է ա-ս-ր- ------------------------ Եղանակն ինչպե՞ս է այսօր: 0
Yeg--na----nch’pe՞- --aysor Y________ i________ e a____ Y-g-a-a-n i-c-’-e-s e a-s-r --------------------------- Yeghanakn inch’pe՞s e aysor
Avui fa fred. Այ-օր ---րտ է: Ա____ ց____ է_ Ա-ս-ր ց-ւ-տ է- -------------- Այսօր ցուրտ է: 0
A-sor -s’--t-e A____ t_____ e A-s-r t-’-r- e -------------- Aysor ts’urt e
Avui fa calor. Այ--ր-տ---է: Ա____ տ__ է_ Ա-ս-ր տ-ք է- ------------ Այսօր տաք է: 0
A-sor ---’-e A____ t___ e A-s-r t-k- e ------------ Aysor tak’ e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!