Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   nn Årstider og vêr

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [seksten]

Årstider og vêr

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: De-te er---st-d--e: D____ e_ å_________ D-t-e e- å-s-i-e-e- ------------------- Dette er årstidene: 0
La primavera, l’estiu, V----,----a---, V_____ s_______ V-r-n- s-m-r-n- --------------- Våren, sumaren, 0
la tardor i l’hivern. ha--t-- -- v-n-er--. h______ o_ v________ h-u-t-n o- v-n-e-e-. -------------------- hausten og vinteren. 0
L’estiu és calorós. Sumaren--r-va--. S______ e_ v____ S-m-r-n e- v-r-. ---------------- Sumaren er varm. 0
A l’estiu, fa sol. O- su----- --i---o--. O_ s______ s___ s____ O- s-m-r-n s-i- s-l-. --------------------- Om sumaren skin sola. 0
A l’estiu, ens agrada passejar. Om---ma-e- g---v- gj---e -- tur. O_ s______ g__ v_ g_____ p_ t___ O- s-m-r-n g-r v- g-e-n- p- t-r- -------------------------------- Om sumaren går vi gjerne på tur. 0
L’hivern és fred. V-nt-re- e- -a-d. V_______ e_ k____ V-n-e-e- e- k-l-. ----------------- Vinteren er kald. 0
A l’hivern neva o plou. Om v-n----n sn-- ----r -e-n-r-det. O_ v_______ s___ e____ r_____ d___ O- v-n-e-e- s-ø- e-l-r r-g-a- d-t- ---------------------------------- Om vinteren snør eller regnar det. 0
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Vi l-ka- å --r- -------m --n-er--. V_ l____ å v___ h____ o_ v________ V- l-k-r å v-r- h-i-e o- v-n-e-e-. ---------------------------------- Vi likar å vere heime om vinteren. 0
Fa fred. D-t-er-kal--. D__ e_ k_____ D-t e- k-l-t- ------------- Det er kaldt. 0
Plou. Det -eg-a-. D__ r______ D-t r-g-a-. ----------- Det regnar. 0
Fa vent. D-----æs. D__ b____ D-t b-æ-. --------- Det blæs. 0
Fa calor. De- er v--m-. D__ e_ v_____ D-t e- v-r-t- ------------- Det er varmt. 0
Fa sol. Det--- so-. D__ e_ s___ D-t e- s-l- ----------- Det er sol. 0
Fa un bon dia. D-t er--in-. D__ e_ f____ D-t e- f-n-. ------------ Det er fint. 0
Quin temps fa avui? K---eis--r ---e--i-d--? K______ e_ v____ i d___ K-r-e-s e- v-r-t i d-g- ----------------------- Korleis er vêret i dag? 0
Avui fa fred. Det--r----d- - d-g. D__ e_ k____ i d___ D-t e- k-l-t i d-g- ------------------- Det er kaldt i dag. 0
Avui fa calor. D-t er -a-mt i da-. D__ e_ v____ i d___ D-t e- v-r-t i d-g- ------------------- Det er varmt i dag. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!