Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   hi ऋतु और मौसम

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

१६ [सोलह]

16 [solah]

ऋतु और मौसम

[rtu aur mausam]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: ऋ-ुऐं -े--ोती--ैं ऋ__ ये हो_ हैं ऋ-ु-ं य- ह-त- ह-ं ----------------- ऋतुऐं ये होती हैं 0
rt---n--- ---ee----n r_____ y_ h____ h___ r-u-i- y- h-t-e h-i- -------------------- rtuain ye hotee hain
La primavera, l’estiu, वस-त,-ग---ी व___ ग__ व-ं-, ग-्-ी ----------- वसंत, गर्मी 0
va---t,-gar-ee v______ g_____ v-s-n-, g-r-e- -------------- vasant, garmee
la tardor i l’hivern. शर- -- --्-ी श__ औ_ स__ श-त औ- स-्-ी ------------ शरत और सर्दी 0
s-a----a---s--dee s_____ a__ s_____ s-a-a- a-r s-r-e- ----------------- sharat aur sardee
L’estiu és calorós. ग-्म----म ---ी है ग__ ग__ हो_ है ग-्-ी ग-म ह-त- ह- ----------------- गर्मी गरम होती है 0
ga---e--aram----ee hai g_____ g____ h____ h__ g-r-e- g-r-m h-t-e h-i ---------------------- garmee garam hotee hai
A l’estiu, fa sol. गर्-----ं-सू-ज च--त- -ै ग__ में सू__ च___ है ग-्-ी म-ं स-र- च-क-ा ह- ----------------------- गर्मी में सूरज चमकता है 0
g-r--e---i------aj -ha-ak--a--ai g_____ m___ s_____ c________ h__ g-r-e- m-i- s-o-a- c-a-a-a-a h-i -------------------------------- garmee mein sooraj chamakata hai
A l’estiu, ens agrada passejar. ह-ें ग--म- में -ह--- -च-छा-लग-ा--ै ह_ ग__ में ट___ अ__ ल__ है ह-े- ग-्-ी म-ं ट-ल-ा अ-्-ा ल-त- ह- ---------------------------------- हमें गर्मी में टहलना अच्छा लगता है 0
h-m-n g-r-ee--ei--t-ha-a---a---hh--la-ata-h-i h____ g_____ m___ t_______ a______ l_____ h__ h-m-n g-r-e- m-i- t-h-l-n- a-h-h-a l-g-t- h-i --------------------------------------------- hamen garmee mein tahalana achchha lagata hai
L’hivern és fred. स--द- --्ड- हो---है स__ ठ__ हो_ है स-्-ी ठ-्-ी ह-त- ह- ------------------- सर्दी ठण्डी होती है 0
sa--e- -han-------ee hai s_____ t______ h____ h__ s-r-e- t-a-d-e h-t-e h-i ------------------------ sardee thandee hotee hai
A l’hivern neva o plou. स-्द--म-ं बर-- -िर-ी है य--ब---- ह-ती -ै स__ में ब__ गि__ है या बा__ हो_ है स-्-ी म-ं ब-्- ग-र-ी ह- य- ब-र-श ह-त- ह- ---------------------------------------- सर्दी में बर्फ़ गिरती है या बारिश होती है 0
s--dee m--- ba----irat----a--y- ba-r--- hot-- --i s_____ m___ b___ g______ h__ y_ b______ h____ h__ s-r-e- m-i- b-r- g-r-t-e h-i y- b-a-i-h h-t-e h-i ------------------------------------------------- sardee mein barf giratee hai ya baarish hotee hai
A l’hivern, ens encanta estar a casa. हमें -र्दी--े---- -र----ा अ-्छा लगता है ह_ स__ में घ_ प_ र__ अ__ ल__ है ह-े- स-्-ी म-ं घ- प- र-न- अ-्-ा ल-त- ह- --------------------------------------- हमें सर्दी में घर पर रहना अच्छा लगता है 0
hamen--a-d---m-i- -ha--p-r ra--n- -ch---- --g-ta hai h____ s_____ m___ g___ p__ r_____ a______ l_____ h__ h-m-n s-r-e- m-i- g-a- p-r r-h-n- a-h-h-a l-g-t- h-i ---------------------------------------------------- hamen sardee mein ghar par rahana achchha lagata hai
Fa fred. ठ--- है ठ__ है ठ-्- ह- ------- ठण्ड है 0
th-nd hai t____ h__ t-a-d h-i --------- thand hai
Plou. ब-र----- र-ी -ै बा__ हो र_ है ब-र-श ह- र-ी ह- --------------- बारिश हो रही है 0
ba----h-h----h-----i b______ h_ r____ h__ b-a-i-h h- r-h-e h-i -------------------- baarish ho rahee hai
Fa vent. तूफ-ानी -ै तू__ है त-फ-ा-ी ह- ---------- तूफ़ानी है 0
t--fa-ne--hai t________ h__ t-o-a-n-e h-i ------------- toofaanee hai
Fa calor. गर--ी -ै ग__ है ग-्-ी ह- -------- गर्मी है 0
gar-e--h-i g_____ h__ g-r-e- h-i ---------- garmee hai
Fa sol. धू- है धू_ है ध-प ह- ------ धूप है 0
d--op hai d____ h__ d-o-p h-i --------- dhoop hai
Fa un bon dia. कड-ी--ू--है क_ धू_ है क-़- ध-प ह- ----------- कड़ी धूप है 0
ka-ee ---o- hai k____ d____ h__ k-d-e d-o-p h-i --------------- kadee dhoop hai
Quin temps fa avui? आज --सम----ा ह-? आ_ मौ__ कै_ है_ आ- म-स- क-स- ह-? ---------------- आज मौसम कैसा है? 0
a-j-ma-sam ----- h-i? a__ m_____ k____ h___ a-j m-u-a- k-i-a h-i- --------------------- aaj mausam kaisa hai?
Avui fa fred. आज-ठण-ड-है आ_ ठ__ है आ- ठ-्- ह- ---------- आज ठण्ड है 0
a-j th--d--ai a__ t____ h__ a-j t-a-d h-i ------------- aaj thand hai
Avui fa calor. आ- -र्-ी--ै आ_ ग__ है आ- ग-्-ी ह- ----------- आज गर्मी है 0
a---garm-- -ai a__ g_____ h__ a-j g-r-e- h-i -------------- aaj garmee hai

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!