Manual de conversa

ca Conversa 1   »   no Småprat 1

20 [vint]

Conversa 1

Conversa 1

20 [tjue]

Småprat 1

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Posi’s còmode! Sl--d-- -e-! S__ d__ n___ S-å d-g n-d- ------------ Slå deg ned! 0
Faci com a casa! L-t-----om--- --------me! L__ s__ o_ d_ v__ h______ L-t s-m o- d- v-r h-e-m-! ------------------------- Lat som om du var hjemme! 0
Què vol per beure? H-- v-l-d- d---ke? H__ v__ d_ d______ H-a v-l d- d-i-k-? ------------------ Hva vil du drikke? 0
Li agrada la música? E- du-glad-i musi--? E_ d_ g___ i m______ E- d- g-a- i m-s-k-? -------------------- Er du glad i musikk? 0
M’encanta la música clàssica. J-- --k-r-k---------us--k. J__ l____ k_______ m______ J-g l-k-r k-a-s-s- m-s-k-. -------------------------- Jeg liker klassisk musikk. 0
Els meus CDs són aquí. H-r--r----ne -i-e. H__ e_ C____ m____ H-r e- C-e-e m-n-. ------------------ Her er CDene mine. 0
Que toca algun instrument musical vostè? Sp-l-er -u--- i-st--m-n-? S______ d_ e_ i__________ S-i-l-r d- e- i-s-r-m-n-? ------------------------- Spiller du et instrument? 0
Aquesta és la meva guitarra. He---- g--a----m-n. H__ e_ g______ m___ H-r e- g-t-r-n m-n- ------------------- Her er gitaren min. 0
Que li agrada cantar? L--e--du ---y---? L____ d_ å s_____ L-k-r d- å s-n-e- ----------------- Liker du å synge? 0
Té fills vostè? H-- d- -a--? H__ d_ b____ H-r d- b-r-? ------------ Har du barn? 0
Té un gos vostè? Ha------n hu--? H__ d_ e_ h____ H-r d- e- h-n-? --------------- Har du en hund? 0
Té un gat vostè? H-- d- e----t-? H__ d_ e_ k____ H-r d- e- k-t-? --------------- Har du ei katt? 0
Aquí són els meus llibres. He- er---k--- m-ne. H__ e_ b_____ m____ H-r e- b-k-n- m-n-. ------------------- Her er bøkene mine. 0
Ara estic llegint aquest llibre. J-- ho--er-p- å ---e -enn- --ken. J__ h_____ p_ å l___ d____ b_____ J-g h-l-e- p- å l-s- d-n-e b-k-n- --------------------------------- Jeg holder på å lese denne boken. 0
Què us agrada llegir? Hv--li-e---u --les-? H__ l____ d_ å l____ H-a l-k-r d- å l-s-? -------------------- Hva liker du å lese? 0
Li agrada anar a concerts? Liker----å gå--å ---s--t? L____ d_ å g_ p_ k_______ L-k-r d- å g- p- k-n-e-t- ------------------------- Liker du å gå på konsert? 0
Li agrada anar al teatre? Li--r-d- å gå-i -e-te-e-? L____ d_ å g_ i t________ L-k-r d- å g- i t-a-e-e-? ------------------------- Liker du å gå i teateret? 0
Li agrada anar a l’òpera? Like--d--å gå i--pera--? L____ d_ å g_ i o_______ L-k-r d- å g- i o-e-a-n- ------------------------ Liker du å gå i operaen? 0

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!
Sabia vostè que?
L’italià pertany al grup de les llengües romàniques, pel que va sorgir del llatí. És l’idioma natiu d’uns 70 milions de persones, la majoria de les quals viu a Itàlia. A més, també es parla a Eslovènia i a Croàcia. Aquest idioma va arribar fins a l’Àfrica durant l’època colonial. Inclús avui en dia, l’italià l’entenen a Líbia, Somàlia i Eritrea. Molts emigrants també se’l van emportar amb ells a la seva nova llar. Existeixen numeroses comunitats de parla italiana a diverses regions d’Amèrica del Sud. En molts casos, l’italià es va barrejar amb l’espanyol, creant així nous idiomes. El més curiós de l’italià és que té varis dialectes. De fet, alguns experts parlen inclús d’idiomes independents. L’ortografia italiana, al igual que la seva pronunciació, no és gaire complicada, especialment per als parlants de català o espanyol. Per a molts, l’italià és l’idioma més bonic del món. Serà perque és l’idioma de la música, el disseny i la bona cuina?