Manual de conversa

ca Fer compres   »   no Handle

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [femtifire]

Handle

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Vull comprar un regal. J-- v-- k--p- en--res-n-. J__ v__ k____ e_ p_______ J-g v-l k-ø-e e- p-e-e-g- ------------------------- Jeg vil kjøpe en preseng. 0
Però res massa car. Men --k----e --tfo--d---. M__ i___ n__ a_____ d____ M-n i-k- n-e a-t-o- d-r-. ------------------------- Men ikke noe altfor dyrt. 0
Potser una bossa? K---k---en v-ske? K______ e_ v_____ K-n-k-e e- v-s-e- ----------------- Kanskje en veske? 0
De quin color la vol? Hv-l--- far-e-----er-d-? H______ f____ ø_____ d__ H-i-k-n f-r-e ø-s-e- d-? ------------------------ Hvilken farge ønsker du? 0
Negra, marró o blanca? Sv-r-, b-un -ller -vi-? S_____ b___ e____ h____ S-a-t- b-u- e-l-r h-i-? ----------------------- Svart, brun eller hvit? 0
Una de gran o petita? S-or -l-----it-n? S___ e____ l_____ S-o- e-l-r l-t-n- ----------------- Stor eller liten? 0
Que puc veure aquesta? K---j---få--e p--den-e? K__ j__ f_ s_ p_ d_____ K-n j-g f- s- p- d-n-e- ----------------------- Kan jeg få se på denne? 0
És de cuir? Er-d-t -ki-n? E_ d__ s_____ E- d-t s-i-n- ------------- Er det skinn? 0
O de plàstic? El-e--e---et ---s- --s-nt---sk? E____ e_ d__ p____ / s_________ E-l-r e- d-t p-a-t / s-n-e-i-k- ------------------------------- Eller er det plast / syntetisk? 0
De cuir, és clar. S-inn, -e-v--lgelig. S_____ s____________ S-i-n- s-l-f-l-e-i-. -------------------- Skinn, selvfølgelig. 0
És de molt bona qualitat. D-t--r----et -od kval-te-. D__ e_ m____ g__ k________ D-t e- m-g-t g-d k-a-i-e-. -------------------------- Det er meget god kvalitet. 0
I la bossa és realment a un bon preu. O- -e-ne v--ke-----------i-----e--g. O_ d____ v_____ e_ v_______ r_______ O- d-n-e v-s-e- e- v-r-e-i- r-m-l-g- ------------------------------------ Og denne vesken er virkelig rimelig. 0
M’agrada. J------e--de-. J__ l____ d___ J-g l-k-r d-n- -------------- Jeg liker den. 0
La compro. Jeg--a- d-n. J__ t__ d___ J-g t-r d-n- ------------ Jeg tar den. 0
La puc tornar, si de cas? Ka- -e- m-lig-ns --t---d--? K__ j__ m_______ b____ d___ K-n j-g m-l-g-n- b-t-e d-n- --------------------------- Kan jeg muligens bytte den? 0
Naturalment. S-l-----eli-. S____________ S-l-f-l-e-i-. ------------- Selvfølgelig. 0
L’empaquetem per regal. V- ka- pa-ke--en---n-so----es-n-. V_ k__ p____ d__ i__ s__ p_______ V- k-n p-k-e d-n i-n s-m p-e-e-g- --------------------------------- Vi kan pakke den inn som preseng. 0
La caixa és allà. Der-bo--- -r -a--e-. D__ b____ e_ k______ D-r b-r-e e- k-s-e-. -------------------- Der borte er kassen. 0

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...