Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   no Adjektiv 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [syttini]

Adjektiv 2

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Porto un vestit blau. J-g-har-e- -l--kj-le på me-. J__ h__ e_ b__ k____ p_ m___ J-g h-r e- b-å k-o-e p- m-g- ---------------------------- Jeg har en blå kjole på meg. 0
Porto un vestit vermell. Je- h-- -- -ød----l--på --g. J__ h__ e_ r__ k____ p_ m___ J-g h-r e- r-d k-o-e p- m-g- ---------------------------- Jeg har en rød kjole på meg. 0
Porto un vestit verd. J-----r--- g-ø-n k---e -å m-g. J__ h__ e_ g____ k____ p_ m___ J-g h-r e- g-ø-n k-o-e p- m-g- ------------------------------ Jeg har en grønn kjole på meg. 0
Compro una bossa negra. Je------er -n----rt--eske. J__ k_____ e_ s____ v_____ J-g k-ø-e- e- s-a-t v-s-e- -------------------------- Jeg kjøper en svart veske. 0
Compro una bossa marró. Je- k-øp---en--run----ke. J__ k_____ e_ b___ v_____ J-g k-ø-e- e- b-u- v-s-e- ------------------------- Jeg kjøper en brun veske. 0
Compro una bossa blanca. Je- kj-p-- -n----t vesk-. J__ k_____ e_ h___ v_____ J-g k-ø-e- e- h-i- v-s-e- ------------------------- Jeg kjøper en hvit veske. 0
Necessito un cotxe nou. Je--tren--r -n ny-b-l. J__ t______ e_ n_ b___ J-g t-e-g-r e- n- b-l- ---------------------- Jeg trenger en ny bil. 0
Necessito un cotxe ràpid. J-g -----er -n r-----i-. J__ t______ e_ r___ b___ J-g t-e-g-r e- r-s- b-l- ------------------------ Jeg trenger en rask bil. 0
Necessito un cotxe còmode. J-g-tren------ -o----t-bel -il. J__ t______ e_ k__________ b___ J-g t-e-g-r e- k-m-o-t-b-l b-l- ------------------------------- Jeg trenger en komfortabel bil. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. De-----e ----d----- ---m-l-dam-. D__ o___ b__ d__ e_ g_____ d____ D-r o-p- b-r d-t e- g-m-e- d-m-. -------------------------------- Der oppe bor det en gammel dame. 0
A dalt hi viu una dona grassa. D-- op---b-----t-e- tj--k-dam-. D__ o___ b__ d__ e_ t____ d____ D-r o-p- b-r d-t e- t-u-k d-m-. ------------------------------- Der oppe bor det en tjukk dame. 0
A baix hi viu una dona curiosa. D-r ---- --r-d-- en -y----rri---a-e. D__ n___ b__ d__ e_ n_________ d____ D-r n-d- b-r d-t e- n-s-j-r-i- d-m-. ------------------------------------ Der nede bor det en nysgjerrig dame. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Gj--t----vå-e v---hygg-li-- --l-. G_______ v___ v__ h________ f____ G-e-t-n- v-r- v-r h-g-e-i-e f-l-. --------------------------------- Gjestene våre var hyggelige folk. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Gj---e------- -ar-hø---g- f-lk. G_______ v___ v__ h______ f____ G-e-t-n- v-r- v-r h-f-i-e f-l-. ------------------------------- Gjestene våre var høflige folk. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Gj-st-n--vå---v-r--nt-ress-n-- f-l-. G_______ v___ v__ i___________ f____ G-e-t-n- v-r- v-r i-t-r-s-a-t- f-l-. ------------------------------------ Gjestene våre var interessante folk. 0
Tinc uns fills encantadors. J-g -a--s---------n. J__ h__ s_____ b____ J-g h-r s-i-l- b-r-. -------------------- Jeg har snille barn. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. M-----boe-e--a--frekk---ar-. M__ n______ h__ f_____ b____ M-n n-b-e-e h-r f-e-k- b-r-. ---------------------------- Men naboene har frekke barn. 0
Que es porten bé els seus fills? Er-b---- dine lyd--e? E_ b____ d___ l______ E- b-r-a d-n- l-d-g-? --------------------- Er barna dine lydige? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...