Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   no Kroppsdeler

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [femtiåtte]

Kroppsdeler

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Dibuixo un home. J-g----ner-en -ann. J__ t_____ e_ m____ J-g t-g-e- e- m-n-. ------------------- Jeg tegner en mann. 0
Primer el cap. F-rst ---e-. F____ h_____ F-r-t h-d-t- ------------ Først hodet. 0
L’home porta un barret. M-n-e----r--å---- en ha--. M_____ h__ p_ s__ e_ h____ M-n-e- h-r p- s-g e- h-t-. -------------------------- Mannen har på seg en hatt. 0
Els cabells no es veuen. Ma---er --k--h--et. M__ s__ i___ h_____ M-n s-r i-k- h-r-t- ------------------- Man ser ikke håret. 0
Les orelles tampoc es veuen. M---ser i-k- ---ne-hel-e-. M__ s__ i___ ø____ h______ M-n s-r i-k- ø-e-e h-l-e-. -------------------------- Man ser ikke ørene heller. 0
L’esquena tampoc es veu. M-n-s-- i-k- r-g-en--e--er. M__ s__ i___ r_____ h______ M-n s-r i-k- r-g-e- h-l-e-. --------------------------- Man ser ikke ryggen heller. 0
Dibuixo els ulls i la boca. J----e---r-ø-ne-- og--un---. J__ t_____ ø_____ o_ m______ J-g t-g-e- ø-n-n- o- m-n-e-. ---------------------------- Jeg tegner øynene og munnen. 0
L’home balla i riu. Ma-n-n--a-s-------e-. M_____ d_____ o_ l___ M-n-e- d-n-e- o- l-r- --------------------- Mannen danser og ler. 0
L’home té un nas llarg. M-------a- -n --n- nese. M_____ h__ e_ l___ n____ M-n-e- h-r e- l-n- n-s-. ------------------------ Mannen har en lang nese. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Han---r en ---kk-i--ån-e-. H__ h__ e_ s____ i h______ H-n h-r e- s-o-k i h-n-e-. -------------------------- Han har en stokk i hånden. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H-n-har -e--u--- et--------ru--t-----en. H__ h__ d_______ e_ s_____ r____ h______ H-n h-r d-s-u-e- e- s-j-r- r-n-t h-l-e-. ---------------------------------------- Han har dessuten et skjerf rundt halsen. 0
És l’hivern i fa fred. D-t -r -in--r-og d-t-e- -al--. D__ e_ v_____ o_ d__ e_ k_____ D-t e- v-n-e- o- d-t e- k-l-t- ------------------------------ Det er vinter og det er kaldt. 0
Els braços són musculats. Armen---r ----ti--. A_____ e_ k________ A-m-n- e- k-a-t-g-. ------------------- Armene er kraftige. 0
Les cames són musculoses. B--n--er-også k---tig-. B____ e_ o___ k________ B-i-a e- o-s- k-a-t-g-. ----------------------- Beina er også kraftige. 0
L’home és de neu. M-n-------la-----v s-ø. M_____ e_ l____ a_ s___ M-n-e- e- l-g-t a- s-ø- ----------------------- Mannen er laget av snø. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. H------ -n-e- b---- ---s-g--g in--n-k---. H__ h__ i____ b____ p_ s__ o_ i____ k____ H-n h-r i-g-n b-k-e p- s-g o- i-g-n k-p-. ----------------------------------------- Han har ingen bukse på seg og ingen kåpe. 0
Però l’home no té fred. M-n-m---e---r-se- i-ke. M__ m_____ f_____ i____ M-n m-n-e- f-y-e- i-k-. ----------------------- Men mannen fryser ikke. 0
És un ninot de neu. D----- -- --ø--n-. D__ e_ e_ s_______ D-t e- e- s-ø-a-n- ------------------ Det er en snømann. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...