Manual de conversa

ca A cal metge   »   no Hos legen

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [femtisju]

Hos legen

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Jeg-har tim- h-s---gen. J__ h__ t___ h__ l_____ J-g h-r t-m- h-s l-g-n- ----------------------- Jeg har time hos legen. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Je- ha- ---- k--kk---i. J__ h__ t___ k_____ t__ J-g h-r t-m- k-o-k- t-. ----------------------- Jeg har time klokka ti. 0
Com es diu vostè? Hva-er------- di--? H__ e_ n_____ d____ H-a e- n-v-e- d-t-? ------------------- Hva er navnet ditt? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Ve--l-gs- sett-----p--ven--r--m-t. V________ s___ d__ p_ v___________ V-n-l-g-t s-t- d-g p- v-n-e-o-m-t- ---------------------------------- Vennligst sett deg på venterommet. 0
El metge ja arriba. Legen --m-e--snart. L____ k_____ s_____ L-g-n k-m-e- s-a-t- ------------------- Legen kommer snart. 0
On està assegurat (-ada)? H-or -r-du--or----e-? H___ e_ d_ f_________ H-o- e- d- f-r-i-r-t- --------------------- Hvor er du forsikret? 0
En què li puc ajudar? H-a k-n -e--hj-l---d-g--e-? H__ k__ j__ h_____ d__ m___ H-a k-n j-g h-e-p- d-g m-d- --------------------------- Hva kan jeg hjelpe deg med? 0
Que li fa mal alguna cosa? H-r-du s-e-te-? H__ d_ s_______ H-r d- s-e-t-r- --------------- Har du smerter? 0
On li fa mal? Hv--------- -on--? H___ e_ d__ v_____ H-o- e- d-t v-n-t- ------------------ Hvor er det vondt? 0
Encara em fa mal l’esquena. Je- --r a-------o-dt-- r---e-. J__ h__ a_____ v____ i r______ J-g h-r a-l-i- v-n-t i r-g-e-. ------------------------------ Jeg har alltid vondt i ryggen. 0
Tinc sovint mals de cap. Je------o-te h-d-p--e. J__ h__ o___ h________ J-g h-r o-t- h-d-p-n-. ---------------------- Jeg har ofte hodepine. 0
A vegades em fa mal la panxa. Jeg -a---v--g ti--vo-dt----age-. J__ h__ a_ o_ t__ v____ i m_____ J-g h-r a- o- t-l v-n-t i m-g-n- -------------------------------- Jeg har av og til vondt i magen. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Kan--u----a--de--t--p-n /--k----a /----s----? K__ d_ t_ a_ d__ t_____ / s______ / g________ K-n d- t- a- d-g t-p-e- / s-j-r-a / g-n-e-e-? --------------------------------------------- Kan du ta av deg toppen / skjorta / genseren? 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! K---du --gge --g på b-nk--? K__ d_ l____ d__ p_ b______ K-n d- l-g-e d-g p- b-n-e-? --------------------------- Kan du legge deg på benken? 0
La tensió és normal. Blod--y--e---r-i-ord-n. B__________ e_ i o_____ B-o-t-y-k-t e- i o-d-n- ----------------------- Blodtrykket er i orden. 0
Ara li posaré una injecció. Jeg g----e- en -p-ø---. J__ g__ d__ e_ s_______ J-g g-r d-g e- s-r-y-e- ----------------------- Jeg gir deg en sprøyte. 0
Li prescric unes pastilles. J-g------eg-ta----t-r. J__ g__ d__ t_________ J-g g-r d-g t-b-e-t-r- ---------------------- Jeg gir deg tabletter. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. J-----r-d-- e--re---t---l-apotek-t. J__ g__ d__ e_ r_____ t__ a________ J-g g-r d-g e- r-s-p- t-l a-o-e-e-. ----------------------------------- Jeg gir deg en resept til apoteket. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!