Manual de conversa

ca Fer neteja   »   no Husvask

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [atten]

Husvask

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Avui és dissabte. I---g------t--ør-ag. I d__ e_ d__ l______ I d-g e- d-t l-r-a-. -------------------- I dag er det lørdag. 0
Avui tenim temps. I-d---ha- -----d. I d__ h__ v_ t___ I d-g h-r v- t-d- ----------------- I dag har vi tid. 0
Avui netegem l’apartament. I-da- -as----vi---i-ig--ten. I d__ v_____ v_ l___________ I d-g v-s-e- v- l-i-i-h-t-n- ---------------------------- I dag vasker vi leiligheten. 0
Jo netejo la cambra de bany. Jeg va---r-b-d--. J__ v_____ b_____ J-g v-s-e- b-d-t- ----------------- Jeg vasker badet. 0
El meu marit renta el cotxe. M---en ------sker---len. M_____ m__ v_____ b_____ M-n-e- m-n v-s-e- b-l-n- ------------------------ Mannen min vasker bilen. 0
Els nens netegen les bicicletes. Barna va--e--sy-----. B____ v_____ s_______ B-r-a v-s-e- s-k-e-e- --------------------- Barna vasker syklene. 0
L’àvia rega les flors. B--t-m-r-v---e- -lomst-ne. B_______ v_____ b_________ B-s-e-o- v-n-e- b-o-s-e-e- -------------------------- Bestemor vanner blomstene. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Barna-r-d--r-på -o-m-t-s-tt. B____ r_____ p_ r_____ s____ B-r-a r-d-e- p- r-m-e- s-t-. ---------------------------- Barna rydder på rommet sitt. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mann-n-min -yd----p----r-v-b-r-e---i-t. M_____ m__ r_____ p_ s___________ s____ M-n-e- m-n r-d-e- p- s-r-v-b-r-e- s-t-. --------------------------------------- Mannen min rydder på skrivebordet sitt. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. J---p-t-e- -ø- --n i-v-----a--i--n. J__ p_____ t__ i__ i v_____________ J-g p-t-e- t-y i-n i v-s-e-a-k-n-n- ----------------------------------- Jeg putter tøy inn i vaskemaskinen. 0
(Jo) estenc la roba. J-g -e-ge- -p- tø-. J__ h_____ o__ t___ J-g h-n-e- o-p t-y- ------------------- Jeg henger opp tøy. 0
(Jo) planxo la roba. Jeg-s--y-er----. J__ s______ t___ J-g s-r-k-r t-y- ---------------- Jeg stryker tøy. 0
Les finestres estan brutes. V-nd---- er----tne. V_______ e_ s______ V-n-u-n- e- s-i-n-. ------------------- Vinduene er skitne. 0
El terra està brut. Gu--e- e- -kit-ent. G_____ e_ s________ G-l-e- e- s-i-t-n-. ------------------- Gulvet er skittent. 0
La vaixella és bruta. O---ask-n--r-s-i----. O________ e_ s_______ O-p-a-k-n e- s-i-t-n- --------------------- Oppvasken er skitten. 0
Qui neteja les finestres? Hvem-vasker -ind----? H___ v_____ v________ H-e- v-s-e- v-n-u-n-? --------------------- Hvem vasker vinduene? 0
Qui passa l’aspiradora? Hv-m s-øv-uge-? H___ s_________ H-e- s-ø-s-g-r- --------------- Hvem støvsuger? 0
Qui renta la vaixella? Hv---t-r--p-v-s---? H___ t__ o_________ H-e- t-r o-p-a-k-n- ------------------- Hvem tar oppvasken? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!