Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   no På hotellet – klager

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [tjueåtte]

På hotellet – klager

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
La dutxa no funciona. Dusj------k-r i-k-. D_____ v_____ i____ D-s-e- v-r-e- i-k-. ------------------- Dusjen virker ikke. 0
No hi ha aigua calenta. De--k----- ikk- ----v---t v-nn--er. D__ k_____ i___ n__ v____ v___ h___ D-t k-m-e- i-k- n-e v-r-t v-n- h-r- ----------------------------------- Det kommer ikke noe varmt vann her. 0
Ho podeu reparar? Kan--- f--se de-? K__ d_ f____ d___ K-n d- f-k-e d-t- ----------------- Kan du fikse det? 0
No hi ha telèfon a l’habitació. D-- -in--- -k-------f----å----m-t. D__ f_____ i___ t______ p_ r______ D-t f-n-e- i-k- t-l-f-n p- r-m-e-. ---------------------------------- Det finnes ikke telefon på rommet. 0
No hi ha televisió a l’habitació. Det--inn-- i-k--TV----ro-m--. D__ f_____ i___ T_ p_ r______ D-t f-n-e- i-k- T- p- r-m-e-. ----------------------------- Det finnes ikke TV på rommet. 0
L’habitació no té balcó. R-mme----r -n-en-b---o-g. R_____ h__ i____ b_______ R-m-e- h-r i-g-n b-l-o-g- ------------------------- Rommet har ingen balkong. 0
L’habitació és massa sorollosa. Rommet -r--or -----te. R_____ e_ f__ b_______ R-m-e- e- f-r b-å-e-e- ---------------------- Rommet er for bråkete. 0
L’habitació és massa petita. R--m-t e--f-r--i-e. R_____ e_ f__ l____ R-m-e- e- f-r l-t-. ------------------- Rommet er for lite. 0
L’habitació és massa fosca. Rommet e------m-r-t. R_____ e_ f__ m_____ R-m-e- e- f-r m-r-t- -------------------- Rommet er for mørkt. 0
La calefacció no funciona. Va-men--unk-- i-k-. V_____ f_____ i____ V-r-e- f-n-e- i-k-. ------------------- Varmen funker ikke. 0
L’aire condicionat no funciona. K-imaan--g--t-f---er ik-e. K____________ f_____ i____ K-i-a-n-e-g-t f-n-e- i-k-. -------------------------- Klimaanlegget funker ikke. 0
El televisor està espatllat. TVen er ødel-gt. T___ e_ ø_______ T-e- e- ø-e-a-t- ---------------- TVen er ødelagt. 0
(Això) no m’agrada. J-g-li--r -kk- ---. J__ l____ i___ d___ J-g l-k-r i-k- d-t- ------------------- Jeg liker ikke det. 0
És massa car per a mi. D-t s--e--je------o---yrt. D__ s____ j__ e_ f__ d____ D-t s-n-s j-g e- f-r d-r-. -------------------------- Det synes jeg er for dyrt. 0
Té alguna cosa més barata? H----u noe ---l--er-? H__ d_ n__ b_________ H-r d- n-e b-l-i-e-e- --------------------- Har du noe billigere? 0
Hi ha un alberg de joventut al barri? F--n-s -----t ungd--s---b-r---i--æ----en? F_____ d__ e_ u______________ i n________ F-n-e- d-t e- u-g-o-s-e-b-r-e i n-r-e-e-? ----------------------------------------- Finnes det et ungdomsherberge i nærheten? 0
Hi ha una casa d’hostes al barri? Fin-es-de- e--p--s-ona--i næ-h-te-? F_____ d__ e_ p________ i n________ F-n-e- d-t e- p-n-j-n-t i n-r-e-e-? ----------------------------------- Finnes det et pensjonat i nærheten? 0
Hi ha un restaurant per aquí? Fi-ne--de---n---s-a-r--- ----------? F_____ d__ e_ r_________ i n________ F-n-e- d-t e- r-s-a-r-n- i n-r-e-e-? ------------------------------------ Finnes det en restaurant i nærheten? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.