Manual de conversa

ca Conversa 1   »   sr Ћаскање 1

20 [vint]

Conversa 1

Conversa 1

20 [двадесет]

20 [dvadeset]

Ћаскање 1

[Ćaskanje 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Posi’s còmode! Р--к-мо-ите се! Р__________ с__ Р-с-о-о-и-е с-! --------------- Раскомотите се! 0
Ra------i-- --! R__________ s__ R-s-o-o-i-e s-! --------------- Raskomotite se!
Faci com a casa! Осећ---- с---а- ко--куће! О_______ с_ к__ к__ к____ О-е-а-т- с- к-о к-д к-ћ-! ------------------------- Осећајте се као код куће! 0
O-e----t- s--k-- --d --c-e! O_______ s_ k__ k__ k____ O-e-́-j-e s- k-o k-d k-c-e- --------------------------- Osećajte se kao kod kuće!
Què vol per beure? Шта-же---е ---ити? Ш__ ж_____ п______ Ш-а ж-л-т- п-п-т-? ------------------ Шта желите попити? 0
Št---elite -o-it-? Š__ ž_____ p______ Š-a ž-l-t- p-p-t-? ------------------ Šta želite popiti?
Li agrada la música? Во-и---ли-м-з-к-? В_____ л_ м______ В-л-т- л- м-з-к-? ----------------- Волите ли музику? 0
V-lit-----m--iku? V_____ l_ m______ V-l-t- l- m-z-k-? ----------------- Volite li muziku?
M’encanta la música clàssica. Ја в--и-----с-ч-- муз---. Ј_ в____ к_______ м______ Ј- в-л-м к-а-и-н- м-з-к-. ------------------------- Ја волим класичну музику. 0
J--vo-i- -lasič------i-u. J_ v____ k_______ m______ J- v-l-m k-a-i-n- m-z-k-. ------------------------- Ja volim klasičnu muziku.
Els meus CDs són aquí. Ов---с- --ји -Д-ов-. О___ с_ м___ Ц______ О-д- с- м-ј- Ц---в-. -------------------- Овде су моји ЦД-ови. 0
Ov-- -----j- CD-o--. O___ s_ m___ C______ O-d- s- m-j- C---v-. -------------------- Ovde su moji CD-ovi.
Que toca algun instrument musical vostè? С--ра-- л--неки-инст-у---т? С______ л_ н___ и__________ С-и-а-е л- н-к- и-с-р-м-н-? --------------------------- Свирате ли неки инструмент? 0
Svi-at---- n--- --s-ru-e-t? S______ l_ n___ i__________ S-i-a-e l- n-k- i-s-r-m-n-? --------------------------- Svirate li neki instrument?
Aquesta és la meva guitarra. О-де ј--м-ја --та--. О___ ј_ м___ г______ О-д- ј- м-ј- г-т-р-. -------------------- Овде је моја гитара. 0
Ovde-je -oj- -i-ara. O___ j_ m___ g______ O-d- j- m-j- g-t-r-. -------------------- Ovde je moja gitara.
Que li agrada cantar? Пе-ате ли-р---? П_____ л_ р____ П-в-т- л- р-д-? --------------- Певате ли радо? 0
Pe--t- l---a-o? P_____ l_ r____ P-v-t- l- r-d-? --------------- Pevate li rado?
Té fills vostè? И--те -и-д--е? И____ л_ д____ И-а-е л- д-ц-? -------------- Имате ли деце? 0
Im-te--i d-c-? I____ l_ d____ I-a-e l- d-c-? -------------- Imate li dece?
Té un gos vostè? И---е-л- -са? И____ л_ п___ И-а-е л- п-а- ------------- Имате ли пса? 0
Im-te-li -s-? I____ l_ p___ I-a-e l- p-a- ------------- Imate li psa?
Té un gat vostè? И-ате-ли -а--у? И____ л_ м_____ И-а-е л- м-ч-у- --------------- Имате ли мачку? 0
I-at- l- ----u? I____ l_ m_____ I-a-e l- m-č-u- --------------- Imate li mačku?
Aquí són els meus llibres. О-д--с- ---е к-и--. О___ с_ м___ к_____ О-д- с- м-ј- к-и-е- ------------------- Овде су моје књиге. 0
Ovd- -- ---- kn---e. O___ s_ m___ k______ O-d- s- m-j- k-j-g-. -------------------- Ovde su moje knjige.
Ara estic llegint aquest llibre. У-раво чита---в- -њигу. У_____ ч____ о__ к_____ У-р-в- ч-т-м о-у к-и-у- ----------------------- Управо читам ову књигу. 0
Up-a-o -i-a--ovu---ji-u. U_____ č____ o__ k______ U-r-v- č-t-m o-u k-j-g-. ------------------------ Upravo čitam ovu knjigu.
Què us agrada llegir? Ш-а-ра---ч-----? Ш__ р___ ч______ Ш-а р-д- ч-т-т-? ---------------- Шта радо читате? 0
Š-a-rado -it-t-? Š__ r___ č______ Š-a r-d- č-t-t-? ---------------- Šta rado čitate?
Li agrada anar a concerts? И-е-- ли ---о-н--кон-е--? И____ л_ р___ н_ к_______ И-е-е л- р-д- н- к-н-е-т- ------------------------- Идете ли радо на концерт? 0
Idet- -i--a-o n--ko-cert? I____ l_ r___ n_ k_______ I-e-e l- r-d- n- k-n-e-t- ------------------------- Idete li rado na koncert?
Li agrada anar al teatre? Ид-те -- -адо-у-по-ориште? И____ л_ р___ у п_________ И-е-е л- р-д- у п-з-р-ш-е- -------------------------- Идете ли радо у позориште? 0
Idete-li r--- - --z-----e? I____ l_ r___ u p_________ I-e-e l- r-d- u p-z-r-š-e- -------------------------- Idete li rado u pozorište?
Li agrada anar a l’òpera? И-е-е л----д- у----р-? И____ л_ р___ у о_____ И-е-е л- р-д- у о-е-у- ---------------------- Идете ли радо у оперу? 0
I-----li --do-u o--ru? I____ l_ r___ u o_____ I-e-e l- r-d- u o-e-u- ---------------------- Idete li rado u operu?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!
Sabia vostè que?
L’italià pertany al grup de les llengües romàniques, pel que va sorgir del llatí. És l’idioma natiu d’uns 70 milions de persones, la majoria de les quals viu a Itàlia. A més, també es parla a Eslovènia i a Croàcia. Aquest idioma va arribar fins a l’Àfrica durant l’època colonial. Inclús avui en dia, l’italià l’entenen a Líbia, Somàlia i Eritrea. Molts emigrants també se’l van emportar amb ells a la seva nova llar. Existeixen numeroses comunitats de parla italiana a diverses regions d’Amèrica del Sud. En molts casos, l’italià es va barrejar amb l’espanyol, creant així nous idiomes. El més curiós de l’italià és que té varis dialectes. De fet, alguns experts parlen inclús d’idiomes independents. L’ortografia italiana, al igual que la seva pronunciació, no és gaire complicada, especialment per als parlants de català o espanyol. Per a molts, l’italià és l’idioma més bonic del món. Serà perque és l’idioma de la música, el disseny i la bona cuina?