Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   no Konjunksjoner 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [nittifire]

Konjunksjoner 1

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Ven- t---det --r-slu-tet - r---e. V___ t__ d__ h__ s______ å r_____ V-n- t-l d-t h-r s-u-t-t å r-g-e- --------------------------------- Vent til det har sluttet å regne. 0
Espera fins que (jo) acabi. Vent -i----g e- ----i-. V___ t__ j__ e_ f______ V-n- t-l j-g e- f-r-i-. ----------------------- Vent til jeg er ferdig. 0
Espera fins que (ell) torni. Ven--ti---an-k-------i---ke. V___ t__ h__ k_____ t_______ V-n- t-l h-n k-m-e- t-l-a-e- ---------------------------- Vent til han kommer tilbake. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Jeg -en-er -i----re- mi-t er tør-. J__ v_____ t__ h____ m___ e_ t____ J-g v-n-e- t-l h-r-t m-t- e- t-r-. ---------------------------------- Jeg venter til håret mitt er tørt. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Jeg -e-t-r-t-l-fil-----r --e-. J__ v_____ t__ f_____ e_ o____ J-g v-n-e- t-l f-l-e- e- o-e-. ------------------------------ Jeg venter til filmen er over. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Je- v-n--r --------- -- grø-t. J__ v_____ t__ l____ e_ g_____ J-g v-n-e- t-l l-s-t e- g-ø-t- ------------------------------ Jeg venter til lyset er grønt. 0
Quan te’n vas de vacances? N-r----ser d- p--f---e? N__ r_____ d_ p_ f_____ N-r r-i-e- d- p- f-r-e- ----------------------- Når reiser du på ferie? 0
Abans de les vacances d’estiu? F-r--omm-r-e----? F__ s____________ F-r s-m-e-f-r-e-? ----------------- Før sommerferien? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. J-- -ør-s-mm-rferien --gy-n--. J__ f__ s___________ b________ J-, f-r s-m-e-f-r-e- b-g-n-e-. ------------------------------ Ja, før sommerferien begynner. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Fi-s t-k---------nte--n-k--m-r. F___ t____ f__ v_______ k______ F-k- t-k-t f-r v-n-e-e- k-m-e-. ------------------------------- Fiks taket før vinteren kommer. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. V--k--e-d--e -ør-d--set-e--deg ----bordet. V___ h______ f__ d_ s_____ d__ v__ b______ V-s- h-n-e-e f-r d- s-t-e- d-g v-d b-r-e-. ------------------------------------------ Vask hendene før du setter deg ved bordet. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Lukk ----u---før-du---- --. L___ v______ f__ d_ g__ u__ L-k- v-n-u-t f-r d- g-r u-. --------------------------- Lukk vinduet før du går ut. 0
Quan véns a casa? Nå--k--m---du---e-? N__ k_____ d_ h____ N-r k-m-e- d- h-e-? ------------------- Når kommer du hjem? 0
Després de la classe? E-ter-und-rvi-n-n-e-? E____ u______________ E-t-r u-d-r-i-n-n-e-? --------------------- Etter undervisningen? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. J-,--tter--t-un----i-ni---n e----e-. J__ e____ a_ u_____________ e_ o____ J-, e-t-r a- u-d-r-i-n-n-e- e- o-e-. ------------------------------------ Ja, etter at undervisningen er over. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Etter -t--an h--d---a-t -- --y-k--kunne-h-n i--e ----- l-n-e-. E____ a_ h__ h____ h___ e_ u_____ k____ h__ i___ j____ l______ E-t-r a- h-n h-d-e h-t- e- u-y-k- k-n-e h-n i-k- j-b-e l-n-e-. -------------------------------------------------------------- Etter at han hadde hatt en ulykke kunne han ikke jobbe lenger. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Ette- at han h--de-m-s-et -ob-----ro---n til A-e--ka. E____ a_ h__ h____ m_____ j_____ d__ h__ t__ A_______ E-t-r a- h-n h-d-e m-s-e- j-b-e- d-o h-n t-l A-e-i-a- ----------------------------------------------------- Etter at han hadde mistet jobben dro han til Amerika. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Et--r a- h------de -rat--ti---me--k--b-e-ha--rik. E____ a_ h__ h____ d____ t__ A______ b__ h__ r___ E-t-r a- h-n h-d-e d-a-t t-l A-e-i-a b-e h-n r-k- ------------------------------------------------- Etter at han hadde dratt til Amerika ble han rik. 0

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...