Manual de conversa

ca Negació 2   »   no Nektelse 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sekstifem]

Nektelse 2

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
És car l’anell? Er-den---ng-n ---? E_ d__ r_____ d___ E- d-n r-n-e- d-r- ------------------ Er den ringen dyr? 0
No, només costa cent euros. Nei- -e-----t-r -a-- h-nd-e -u-o. N___ d__ k_____ b___ h_____ e____ N-i- d-n k-s-e- b-r- h-n-r- e-r-. --------------------------------- Nei, den koster bare hundre euro. 0
Però només en tinc cinquanta. M-- --g-har b-re-f-mt-. M__ j__ h__ b___ f_____ M-n j-g h-r b-r- f-m-i- ----------------------- Men jeg har bare femti. 0
Has acabat? Er -u -e-dig --t? E_ d_ f_____ a___ E- d- f-r-i- a-t- ----------------- Er du ferdig alt? 0
No, encara no. N-i, ik-e--nda. N___ i___ e____ N-i- i-k- e-d-. --------------- Nei, ikke enda. 0
Però aviat acabo. M-----g -r s---t--er---. M__ j__ e_ s____ f______ M-n j-g e- s-a-t f-r-i-. ------------------------ Men jeg er snart ferdig. 0
Vols més sopa? Vi--d- -----r----p-? V__ d_ h_ m__ s_____ V-l d- h- m-r s-p-e- -------------------- Vil du ha mer suppe? 0
No, ja no en vull. N-i--akk,--e- vi- i-k- ha -e-. N__ t____ j__ v__ i___ h_ m___ N-i t-k-, j-g v-l i-k- h- m-r- ------------------------------ Nei takk, jeg vil ikke ha mer. 0
Però un altre gelat. M-n jeg -il -a-mer-i-. M__ j__ v__ h_ m__ i__ M-n j-g v-l h- m-r i-. ---------------------- Men jeg vil ha mer is. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ha--du -o-- her -e--e? H__ d_ b___ h__ l_____ H-r d- b-d- h-r l-n-e- ---------------------- Har du bodd her lenge? 0
No, només un mes. N-i, ba-e--n m----. N___ b___ e_ m_____ N-i- b-r- e- m-n-d- ------------------- Nei, bare en måned. 0
Però ja conec un munt de gent. M-n -e- kj--ner---nge-fo---a-l-r---. M__ j__ k______ m____ f___ a________ M-n j-g k-e-n-r m-n-e f-l- a-l-r-d-. ------------------------------------ Men jeg kjenner mange folk allerede. 0
Vas a casa demà? Kjøre---- -je- - morg-n? K_____ d_ h___ i m______ K-ø-e- d- h-e- i m-r-e-? ------------------------ Kjører du hjem i morgen? 0
No, només els caps de setmana. Ne-- i--e--ø--i hel--. N___ i___ f__ i h_____ N-i- i-k- f-r i h-l-a- ---------------------- Nei, ikke før i helga. 0
Però ja torno diumenge. Men-j-g k---e- t--b-k- --l---de-på-s-nd----. M__ j__ k_____ t______ a_______ p_ s________ M-n j-g k-m-e- t-l-a-e a-l-r-d- p- s-n-a-e-. -------------------------------------------- Men jeg kommer tilbake allerede på søndagen. 0
La teva filla ja és major d’edat? Er -at-e-a--- ----rede v-k-e-? E_ d______ d_ a_______ v______ E- d-t-e-a d- a-l-r-d- v-k-e-? ------------------------------ Er dattera di allerede voksen? 0
No, té només disset anys. Ne----un--r -ar--syt-en. N___ h__ e_ b___ s______ N-i- h-n e- b-r- s-t-e-. ------------------------ Nei, hun er bare sytten. 0
Però ja té xicot. M-n-hu- ----alle--d--en-kjær-st-. M__ h__ h__ a_______ e_ k________ M-n h-n h-r a-l-r-d- e- k-æ-e-t-. --------------------------------- Men hun har allerede en kjæreste. 0

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!