Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   em At the restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [thirty]

At the restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català anglès (US) Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. A- -p--- -u-ce- ----se. A_ a____ j_____ p______ A- a-p-e j-i-e- p-e-s-. ----------------------- An apple juice, please. 0
Una llimonada, si us plau. A-l-m-nade----ea--. A l________ p______ A l-m-n-d-, p-e-s-. ------------------- A lemonade, please. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. A-toma---j---e, ple--e. A t_____ j_____ p______ A t-m-t- j-i-e- p-e-s-. ----------------------- A tomato juice, please. 0
M’agradaria una copa de vi negre. I’--lik- a---ass of r-d -i-e. I__ l___ a g____ o_ r__ w____ I-d l-k- a g-a-s o- r-d w-n-. ----------------------------- I’d like a glass of red wine. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. I’--l-ke-a-g--s- -f whit----n-. I__ l___ a g____ o_ w____ w____ I-d l-k- a g-a-s o- w-i-e w-n-. ------------------------------- I’d like a glass of white wine. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. I’- -ik- --b------of c---p----. I__ l___ a b_____ o_ c_________ I-d l-k- a b-t-l- o- c-a-p-g-e- ------------------------------- I’d like a bottle of champagne. 0
T’agrada el peix? Do-y-u---ke--i--? D_ y__ l___ f____ D- y-u l-k- f-s-? ----------------- Do you like fish? 0
T’agrada la carn? D- you--ike b-ef? D_ y__ l___ b____ D- y-u l-k- b-e-? ----------------- Do you like beef? 0
T’agrada el porc? Do---- -i-e-----? D_ y__ l___ p____ D- y-u l-k- p-r-? ----------------- Do you like pork? 0
Desitjaria un plat sense carn. I’--l-ke s---t-i-g --thout m--t. I__ l___ s________ w______ m____ I-d l-k- s-m-t-i-g w-t-o-t m-a-. -------------------------------- I’d like something without meat. 0
Desitjaria un plat de verdures. I’- l-----om--mi-ed -eg-t-bles. I__ l___ s___ m____ v__________ I-d l-k- s-m- m-x-d v-g-t-b-e-. ------------------------------- I’d like some mixed vegetables. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. I’- l-k- som-t-ing-th-t won’- t-k- ---h time. I__ l___ s________ t___ w____ t___ m___ t____ I-d l-k- s-m-t-i-g t-a- w-n-t t-k- m-c- t-m-. --------------------------------------------- I’d like something that won’t take much time. 0
Vol acompanyament d’arròs? Wo-l- -o- l-ke -h----i-- ric-? W____ y__ l___ t___ w___ r____ W-u-d y-u l-k- t-a- w-t- r-c-? ------------------------------ Would you like that with rice? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? W-u-d-you-lik----a--w-t---as-a? W____ y__ l___ t___ w___ p_____ W-u-d y-u l-k- t-a- w-t- p-s-a- ------------------------------- Would you like that with pasta? 0
Vol acompanyament de patates? Woul--yo--l-k- --a- --t--pot---e-? W____ y__ l___ t___ w___ p________ W-u-d y-u l-k- t-a- w-t- p-t-t-e-? ---------------------------------- Would you like that with potatoes? 0
(Això) no m’agrada. That--o----- --ste-goo-. T___ d______ t____ g____ T-a- d-e-n-t t-s-e g-o-. ------------------------ That doesn’t taste good. 0
El menjar està fred. Th--f-o-------l-. T__ f___ i_ c____ T-e f-o- i- c-l-. ----------------- The food is cold. 0
Això no és el que he demanat. I--i--’t--rde- -h--. I d_____ o____ t____ I d-d-’- o-d-r t-i-. -------------------- I didn’t order this. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + anglès (US) (1-100) MP3 anglès (US) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.