Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   ku Gîhanek 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [not û şeş]

Gîhanek 3

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Ça-a -u-s--t-l------ez ---y--------. Ç___ k_ s___ l_____ e_ h_____ d_____ Ç-w- k- s-e- l-d-x- e- h-ş-a- d-b-m- ------------------------------------ Çawa ku saet lêdixe ez hişyar dibim. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Ez-d-b-ti-im---v--w-ne-x-b-t-n- m-n-he--------. E_ d________ g___ w___ x_______ m__ h____ d____ E- d-b-t-l-m g-v- w-n- x-b-t-n- m-n h-w-e d-k-. ----------------------------------------------- Ez dibetilim gava wane xebitîna min hewce dike. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Çawa--i--m--6---------est-ji x--a---be--im. Ç___ d_____ 6__ e_ ê d___ j_ x_____ b______ Ç-w- d-b-m- 6-, e- ê d-s- j- x-b-t- b-r-i-. ------------------------------------------- Çawa dibime 60, ez ê dest ji xebatê berdim. 0
Quan li trucareu? Hûn---ke-g- -i----n? H__ ê k____ b_______ H-n ê k-n-î b-g-r-n- -------------------- Hûn ê kengî bigerin? 0
Tan aviat com tingui temps. Ç----k- de-----m-n-- -ala-----. Ç___ k_ d_____ m__ e v___ h____ Ç-w- k- d-m-k- m-n e v-l- h-b-. ------------------------------- Çawa ku demeke min e vala hebe. 0
Li truca quan té temps. Ça---k- pi--k--wex-ê-wî -eb------iger-. Ç___ k_ p_____ w____ w_ h____ ê b______ Ç-w- k- p-ç-k- w-x-ê w- h-b-, ê b-g-r-. ---------------------------------------- Çawa ku piçekî wextê wî hebe, ê bigere. 0
Fins quan treballareu? H-n-ê-çiqas---i-e-iti-? H__ ê ç_____ b_________ H-n ê ç-q-s- b-x-b-t-n- ----------------------- Hûn ê çiqasî bixebitin? 0
Treballaré mentre pugui. Heya-k- ---b--a-i--m--ê bi-e---i-. H___ k_ e_ b_________ ê b_________ H-y- k- e- b-k-r-b-m- ê b-x-b-t-m- ---------------------------------- Heya ku ez bikaribim, ê bixebitim. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. H-y-----t-n---isti-- mi--di --h -e ---ez-ê ----bi-im. H___ k_ t___________ m__ d_ c__ d_ b_ e_ ê b_________ H-y- k- t-n-u-i-t-y- m-n d- c-h d- b- e- ê b-x-b-t-m- ----------------------------------------------------- Heya ku tenduristiya min di cih de be ez ê bixebitim. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. D--cihê ---b---b-te-d-, l----r-n---n----ik---. D_ c___ k_ b_______ d__ l_ s__ n____ r________ D- c-h- k- b-x-b-t- d-, l- s-r n-v-n r-d-k-v-. ---------------------------------------------- Di cihê ku bixebite de, li ser nivîn radikeve. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. D- ci---ku --ar-nê -ê-b-k--de, roj--m--d-xwî-e. D_ c___ k_ x______ ç_ b___ d__ r______ d_______ D- c-h- k- x-a-i-ê ç- b-k- d-, r-j-a-ê d-x-î-e- ----------------------------------------------- Di cihê ku xwarinê çê bike de, rojnamê dixwîne. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Di -i----u--iç--malê--e- li me-xanê ---inê. D_ c___ k_ b___ m___ d__ l_ m______ r______ D- c-h- k- b-ç- m-l- d-, l- m-y-a-ê r-d-n-. ------------------------------------------- Di cihê ku biçe malê de, li meyxanê rûdinê. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. Biq-------e----zani--e--li v-r--ûdinê. B_____ k_ e_ d______ e_ l_ v__ r______ B-q-s- k- e- d-z-n-m e- l- v-r r-d-n-. -------------------------------------- Biqasî ku ez dizanim ew li vir rûdinê. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. B--a-î ---e--d-zani----v-în---- ne-w----. B_____ k_ e_ d______ h______ w_ n_____ e_ B-q-s- k- e- d-z-n-m h-v-î-a w- n-x-e- e- ----------------------------------------- Biqasî ku ez dizanim hevjîna wî nexweş e. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Bi-as- ku--z-di-ani---w-----r e. B_____ k_ e_ d______ e_ b____ e_ B-q-s- k- e- d-z-n-m e- b-k-r e- -------------------------------- Biqasî ku ez dizanim ew bêkar e. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. E-----xew--e m-me--n-x-e----ê--irêk-p-- bûm-. E_ d_ x__ d_ m____ n____ e_ ê b________ b____ E- d- x-w d- m-m-, n-x-e e- ê b-r-k-p-k b-m-. --------------------------------------------- Ez di xew de mame, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. E- -egihiş---- o--bu-ê,-n-xwe-ez-- --rêk-pêk--ûm-. E_ n__________ o_______ n____ e_ ê b________ b____ E- n-g-h-ş-i-e o-o-u-ê- n-x-e e- ê b-r-k-p-k b-m-. -------------------------------------------------- Ez negihiştime otobusê, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Mi------edît, n-xwe -z-ê b-rêkûp-------. M__ r_ n_____ n____ e_ ê b________ b____ M-n r- n-d-t- n-x-e e- ê b-r-k-p-k b-m-. ---------------------------------------- Min rê nedît, naxwe ez ê birêkûpêk bûma. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...