Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   sl Vezniki 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [šestindevetdeset]

Vezniki 3

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. V--a---- -rž--o---z-oni budilka. V_______ b__ k_ z______ b_______ V-t-n-m- b-ž k- z-z-o-i b-d-l-a- -------------------------------- Vstanem, brž ko zazvoni budilka. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Po-t------tr-j-n--brž -- -e-mo-am --četi-u----. P_______ u_______ b__ k_ s_ m____ z_____ u_____ P-s-a-e- u-r-j-n- b-ž k- s- m-r-m z-č-t- u-i-i- ----------------------------------------------- Postanem utrujen, brž ko se moram začeti učiti. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Pr-n-hal--om -e-a-----rž--o dopoln-- 6- le-. P_______ b__ d______ b__ k_ d_______ 6_ l___ P-e-e-a- b-m d-l-t-, b-ž k- d-p-l-i- 6- l-t- -------------------------------------------- Prenehal bom delati, brž ko dopolnim 60 let. 0
Quan li trucareu? Kdaj p---iče-e? K___ p_________ K-a- p-k-i-e-e- --------------- Kdaj pokličete? 0
Tan aviat com tingui temps. T--o---- -om-i-e- ----u-ek--roste-a --sa. T____ k_ b__ i___ t_______ p_______ č____ T-k-j k- b-m i-e- t-e-u-e- p-o-t-g- č-s-. ----------------------------------------- Takoj ko bom imel trenutek prostega časa. 0
Li truca quan té temps. P-k--če, ---o- -- bo-im-- n---- pros-e-a -as-. P_______ t____ k_ b_ i___ n____ p_______ č____ P-k-i-e- t-k-j k- b- i-e- n-k-j p-o-t-g- č-s-. ---------------------------------------------- Pokliče, takoj ko bo imel nekaj prostega časa. 0
Fins quan treballareu? Kako-d-lgo b--t---elal-? K___ d____ b____ d______ K-k- d-l-o b-s-e d-l-l-? ------------------------ Kako dolgo boste delali? 0
Treballaré mentre pugui. D-lal(-) bo---do---r-b-m-m-gel ------). D_______ b___ d_____ b__ m____ (_______ D-l-l-a- b-m- d-k-e- b-m m-g-l (-o-l-)- --------------------------------------- Delal(a) bom, dokler bom mogel (mogla). 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. D-la-(a--b------kl-- ----z----(a). D_______ b___ d_____ b__ z________ D-l-l-a- b-m- d-k-e- b-m z-r-v-a-. ---------------------------------- Delal(a) bom, dokler bom zdrav(a). 0
Es queda al llit en comptes de treballar. O- l--i v --st-lji, name-t---a-bi -e-a-. O_ l___ v p________ n______ d_ b_ d_____ O- l-ž- v p-s-e-j-, n-m-s-o d- b- d-l-l- ---------------------------------------- On leži v postelji, namesto da bi delal. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. On -e-e-ča------ ------o d- ---k-h-l. O_ b___ č_______ n______ d_ b_ k_____ O- b-r- č-s-p-s- n-m-s-o d- b- k-h-l- ------------------------------------- On bere časopis, namesto da bi kuhal. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. On-s-di------ti-n-- -a-e--o--- ------ -om--. O_ s___ v g________ n______ d_ b_ š__ d_____ O- s-d- v g-s-i-n-, n-m-s-o d- b- š-l d-m-v- -------------------------------------------- On sedi v gostilni, namesto da bi šel domov. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. K-l--or-------tan-j----. K______ v___ s______ t__ K-l-k-r v-m- s-a-u-e t-. ------------------------ Kolikor vem, stanuje tu. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. Kolik-r-vem- -----eg-v---e---b----. K______ v___ j_ n______ ž___ b_____ K-l-k-r v-m- j- n-e-o-a ž-n- b-l-a- ----------------------------------- Kolikor vem, je njegova žena bolna. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. K---kor-v----je--n brezp-sel-. K______ v___ j_ o_ b__________ K-l-k-r v-m- j- o- b-e-p-s-l-. ------------------------------ Kolikor vem, je on brezposeln. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Z-s--l-a- s--- -ru-a---bi b-l -očen -b-l----č--). Z________ s___ d______ b_ b__ t____ (____ t______ Z-s-a-(-) s-m- d-u-a-e b- b-l t-č-n (-i-a t-č-a-. ------------------------------------------------- Zaspal(a) sem, drugače bi bil točen (bila točna). 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Z--udi---) s-- --tob--- ---g--e b--b-- to--n-(-i-----č---. Z_________ s__ a_______ d______ b_ b__ t____ (____ t______ Z-m-d-l-a- s-m a-t-b-s- d-u-a-e b- b-l t-č-n (-i-a t-č-a-. ---------------------------------------------------------- Zamudil(a) sem avtobus, drugače bi bil točen (bila točna). 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Nis-m naše-----šla- p-t----r--ače-bi b---točen-(-i-a t--n--. N____ n____ (______ p____ d______ b_ b__ t____ (____ t______ N-s-m n-š-l (-a-l-) p-t-, d-u-a-e b- b-l t-č-n (-i-a t-č-a-. ------------------------------------------------------------ Nisem našel (našla) poti, drugače bi bil točen (bila točna). 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...