Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   eo Konjunkcioj 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [naŭdek ses]

Konjunkcioj 3

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Mi-e----i--- -kde--i-m--a vekh-rl-ĝ- --n-ras. M_ e________ e___ k___ l_ v_________ s_______ M- e-l-t-ĝ-s e-d- k-a- l- v-k-o-l-ĝ- s-n-r-s- --------------------------------------------- Mi ellitiĝas ekde kiam la vekhorloĝo sonoras. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Mi lac-ĝa--ekde--i-m ---d---s-ler--. M_ l______ e___ k___ m_ d____ l_____ M- l-c-ĝ-s e-d- k-a- m- d-v-s l-r-i- ------------------------------------ Mi laciĝas ekde kiam mi devas lerni. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. M- -eso- l-b-r- -k-- m-a---j-riĝ-. M_ ĉ____ l_____ e___ m__ 6________ M- ĉ-s-s l-b-r- e-d- m-a 6-j-r-ĝ-. ---------------------------------- Mi ĉesos labori ekde mia 60jariĝo. 0
Quan li trucareu? Ki----- v--os? K___ v_ v_____ K-a- v- v-k-s- -------------- Kiam vi vokos? 0
Tan aviat com tingui temps. E--e kia- -i-h-----mo--nt--. E___ k___ m_ h____ m________ E-d- k-a- m- h-v-s m-m-n-o-. ---------------------------- Ekde kiam mi havos momenton. 0
Li truca quan té temps. Li vo-a- -k---k-am-l- h--a--io---a -----. L_ v____ e___ k___ l_ h____ i__ d_ t_____ L- v-k-s e-d- k-a- l- h-v-s i-m d- t-m-o- ----------------------------------------- Li vokas ekde kiam li havas iom da tempo. 0
Fins quan treballareu? Kio----n-e -- lab-r-s? K___ l____ v_ l_______ K-o- l-n-e v- l-b-r-s- ---------------------- Kiom longe vi laboros? 0
Treballaré mentre pugui. M- -ab-------om--o----kio- -i po---. M_ l______ t___ l____ k___ m_ p_____ M- l-b-r-s t-o- l-n-e k-o- m- p-v-s- ------------------------------------ Mi laboros tiom longe kiom mi povos. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. M- -ab-r-s --o- l--ge---------san--. M_ l______ t___ l____ k___ m_ s_____ M- l-b-r-s t-o- l-n-e k-o- m- s-n-s- ------------------------------------ Mi laboros tiom longe kiom mi sanos. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Li--u-as--n-lit--a---ata---a---i. L_ k____ e_ l___ a_______ l______ L- k-ŝ-s e- l-t- a-s-a-a- l-b-r-. --------------------------------- Li kuŝas en lito anstataŭ labori. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Ŝi----as--a-g-zeto- a-s-a-a- k-i-i. Ŝ_ l____ l_ g______ a_______ k_____ Ŝ- l-g-s l- g-z-t-n a-s-a-a- k-i-i- ----------------------------------- Ŝi legas la gazeton anstataŭ kuiri. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Li----as e- -a-----k-----ns---aŭ-ir- he---n. L_ s____ e_ l_ d_______ a_______ i__ h______ L- s-d-s e- l- d-i-k-j- a-s-a-a- i-i h-j-e-. -------------------------------------------- Li sidas en la drinkejo anstataŭ iri hejmen. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. La--m-- ---o,--i-l---s-ĉi-t--. L__ m__ s____ l_ l____ ĉ______ L-ŭ m-a s-i-, l- l-ĝ-s ĉ---i-. ------------------------------ Laŭ mia scio, li loĝas ĉi-tie. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. La- m---s---,-l-- ed-in--m---anas. L__ m__ s____ l__ e_____ m________ L-ŭ m-a s-i-, l-a e-z-n- m-l-a-a-. ---------------------------------- Laŭ mia scio, lia edzino malsanas. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. La- m---s--o,--- es--s-s--la----. L__ m__ s____ l_ e____ s_________ L-ŭ m-a s-i-, l- e-t-s s-n-a-o-a- --------------------------------- Laŭ mia scio, li estas senlabora. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Se-mi -- -r--lo--e-do--i--us, mi ----n-us --ur--a. S_ m_ n_ t__ l____ d_________ m_ e_______ a_______ S- m- n- t-o l-n-e d-r-i-t-s- m- e-t-n-u- a-u-a-a- -------------------------------------------------- Se mi ne tro longe dormintus, mi estintus akurata. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. S--m- -- -al-r---n-u--l----so---m--es--n-----ku----. S_ m_ n_ m___________ l_ b_____ m_ e_______ a_______ S- m- n- m-l-r-f-n-u- l- b-s-n- m- e-t-n-u- a-u-a-a- ---------------------------------------------------- Se mi ne maltrafintus la buson, mi estintus akurata. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. S---i n---o-er-rintus--m--es--ntus ak-r---. S_ m_ n_ v____________ m_ e_______ a_______ S- m- n- v-j-r-r-n-u-, m- e-t-n-u- a-u-a-a- ------------------------------------------- Se mi ne vojerarintus, mi estintus akurata. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...