Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   cs Spojky 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [devadesát šest]

Spojky 3

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. V-t--u,-ja----e----vo-- -u---. V______ j______ z______ b_____ V-t-n-, j-k-i-e z-z-o-í b-d-k- ------------------------------ Vstanu, jakmile zazvoní budík. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Js-m-una-en-- --kmi---se -á--uč--. J___ u_______ j______ s_ m__ u____ J-e- u-a-e-ý- j-k-i-e s- m-m u-i-. ---------------------------------- Jsem unavený, jakmile se mám učit. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. P--s--n---ra-ovat,-a--m- -u-e --. P_______ p________ a_ m_ b___ 6__ P-e-t-n- p-a-o-a-, a- m- b-d- 6-. --------------------------------- Přestanu pracovat, až mi bude 60. 0
Quan li trucareu? Kdy zav-l--e? K__ z________ K-y z-v-l-t-? ------------- Kdy zavoláte? 0
Tan aviat com tingui temps. A- budu --- ----hu-č--u. A_ b___ m__ t_____ č____ A- b-d- m-t t-o-h- č-s-. ------------------------ Až budu mít trochu času. 0
Li truca quan té temps. Z---lá,-a--bud- mít --o----ča-u. Z______ a_ b___ m__ t_____ č____ Z-v-l-, a- b-d- m-t t-o-h- č-s-. -------------------------------- Zavolá, až bude mít trochu času. 0
Fins quan treballareu? Jak-d---ho b-d--e--r-cova-? J__ d_____ b_____ p________ J-k d-o-h- b-d-t- p-a-o-a-? --------------------------- Jak dlouho budete pracovat? 0
Treballaré mentre pugui. Bud- pra--v--, ---ud budu-m---. B___ p________ d____ b___ m____ B-d- p-a-o-a-, d-k-d b-d- m-c-. ------------------------------- Budu pracovat, dokud budu moci. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. B--u pra--v--, do-ud --du --ravý ----ravá. B___ p________ d____ b___ z_____ / z______ B-d- p-a-o-a-, d-k-d b-d- z-r-v- / z-r-v-. ------------------------------------------ Budu pracovat, dokud budu zdravý / zdravá. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Le-- v----te-i,-m---o---- pr--oval. L___ v p_______ m____ a__ p________ L-ž- v p-s-e-i- m-s-o a-y p-a-o-a-. ----------------------------------- Leží v posteli, místo aby pracoval. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Č-e--i časopis, m-s---a-y ---il-. Č__ s_ č_______ m____ a__ v______ Č-e s- č-s-p-s- m-s-o a-y v-ř-l-. --------------------------------- Čte si časopis, místo aby vařila. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Se-- v-hos-od-- mí--- ab--š-- dom-. S___ v h_______ m____ a__ š__ d____ S-d- v h-s-o-ě- m-s-o a-y š-l d-m-. ----------------------------------- Sedí v hospodě, místo aby šel domů. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. P-k-d---m- -ydlí--d-. P____ v___ b____ z___ P-k-d v-m- b-d-í z-e- --------------------- Pokud vím, bydlí zde. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. P--u- --m,--e--e---žena ne-ocná. P____ v___ j_ j___ ž___ n_______ P-k-d v-m- j- j-h- ž-n- n-m-c-á- -------------------------------- Pokud vím, je jeho žena nemocná. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. P-ku----m,-je-n-za-ěs---ný. P____ v___ j_ n____________ P-k-d v-m- j- n-z-m-s-n-n-. --------------------------- Pokud vím, je nezaměstnaný. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Z-spal --z-sp--- j--m- j-----by-h--ři--l - -řiš-a-včas. Z_____ / z______ j____ j____ b___ p_____ / p_____ v____ Z-s-a- / z-s-a-a j-e-, j-n-k b-c- p-i-e- / p-i-l- v-a-. ------------------------------------------------------- Zaspal / zaspala jsem, jinak bych přišel / přišla včas. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Zm---al-/-z--škal--j-e- --t-bu-, -in-k-by-- -řiše- ----iš----č--. Z______ / z_______ j___ a_______ j____ b___ p_____ / p_____ v____ Z-e-k-l / z-e-k-l- j-e- a-t-b-s- j-n-k b-c- p-i-e- / p-i-l- v-a-. ----------------------------------------------------------------- Zmeškal / zmeškala jsem autobus, jinak bych přišel / přišla včas. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. N-n------ nen-š-a----m--estu,--ina--byc--p-i--- / př-š-a v--s. N______ / n______ j___ c_____ j____ b___ p_____ / p_____ v____ N-n-š-l / n-n-š-a j-e- c-s-u- j-n-k b-c- p-i-e- / p-i-l- v-a-. -------------------------------------------------------------- Nenašel / nenašla jsem cestu, jinak bych přišel / přišla včas. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...