Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   bg Съюзи 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [деветдесет и шест]

96 [devetdeset i shest]

Съюзи 3

Syyuzi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. А---т-в--- щом-б----ни--- -вънне. А_ с______ щ__ б_________ з______ А- с-а-а-, щ-м б-д-л-и-ъ- з-ъ-н-. --------------------------------- Аз ставам, щом будилникът звънне. 0
Az-st-v--,-sh---- --dil---yt --y--e. A_ s______ s_____ b_________ z______ A- s-a-a-, s-c-o- b-d-l-i-y- z-y-n-. ------------------------------------ Az stavam, shchom budilnikyt zvynne.
Em canso tan aviat he d’estudiar. А--се ---ряв--,---- тр-б-а-да ---. А_ с_ у________ щ__ т_____ д_ у___ А- с- у-о-я-а-, щ-м т-я-в- д- у-а- ---------------------------------- Аз се уморявам, щом трябва да уча. 0
A- -- umo---v-------hom t--------a-uc--. A_ s_ u_________ s_____ t______ d_ u____ A- s- u-o-y-v-m- s-c-o- t-y-b-a d- u-h-. ---------------------------------------- Az se umoryavam, shchom tryabva da ucha.
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. А--------- -----ботя,------тан- -а 60. А_ щ_ с___ д_ р______ щ__ с____ н_ 6__ А- щ- с-р- д- р-б-т-, щ-м с-а-а н- 6-. -------------------------------------- Аз ще спра да работя, щом стана на 60. 0
Az--hche-s--a--- r-botya--sh-ho- s-an--na-60. A_ s____ s___ d_ r_______ s_____ s____ n_ 6__ A- s-c-e s-r- d- r-b-t-a- s-c-o- s-a-a n- 6-. --------------------------------------------- Az shche spra da rabotya, shchom stana na 60.
Quan li trucareu? Ко-а-щ- се-о--дите-по т-л-ф--а? К___ щ_ с_ о______ п_ т________ К-г- щ- с- о-а-и-е п- т-л-ф-н-? ------------------------------- Кога ще се обадите по телефона? 0
Koga s-che--e -----te po-t-lef-n-? K___ s____ s_ o______ p_ t________ K-g- s-c-e s- o-a-i-e p- t-l-f-n-? ---------------------------------- Koga shche se obadite po telefona?
Tan aviat com tingui temps. Щ-м-им----екун-- -р-м-. Щ__ и___ с______ в_____ Щ-м и-а- с-к-н-а в-е-е- ----------------------- Щом имам секунда време. 0
Shch-m ---m---kund- -r-me. S_____ i___ s______ v_____ S-c-o- i-a- s-k-n-a v-e-e- -------------------------- Shchom imam sekunda vreme.
Li truca quan té temps. Той ще с- -б-д- п- ---ефона--щом-им- малк--вре-е. Т__ щ_ с_ о____ п_ т________ щ__ и__ м____ в_____ Т-й щ- с- о-а-и п- т-л-ф-н-, щ-м и-а м-л-о в-е-е- ------------------------------------------------- Той ще се обади по телефона, щом има малко време. 0
To----che ----b--i -- --lefo----shc--- --a ma--- -r-m-. T__ s____ s_ o____ p_ t________ s_____ i__ m____ v_____ T-y s-c-e s- o-a-i p- t-l-f-n-, s-c-o- i-a m-l-o v-e-e- ------------------------------------------------------- Toy shche se obadi po telefona, shchom ima malko vreme.
Fins quan treballareu? Ко--о--ре-е--е-рабо--те? К____ в____ щ_ р________ К-л-о в-е-е щ- р-б-т-т-? ------------------------ Колко време ще работите? 0
Ko-ko v---e -hch- r--otit-? K____ v____ s____ r________ K-l-o v-e-e s-c-e r-b-t-t-? --------------------------- Kolko vreme shche rabotite?
Treballaré mentre pugui. Аз-ще--аб-т-- д-кат- мо-а. А_ щ_ р______ д_____ м____ А- щ- р-б-т-, д-к-т- м-г-. -------------------------- Аз ще работя, докато мога. 0
Az -hche-r-bo---, d----o m--a. A_ s____ r_______ d_____ m____ A- s-c-e r-b-t-a- d-k-t- m-g-. ------------------------------ Az shche rabotya, dokato moga.
Treballaré mentre estigui en bona salut. А---е раб-т-, ---ато-с----др-в. А_ щ_ р______ д_____ с__ з_____ А- щ- р-б-т-, д-к-т- с-м з-р-в- ------------------------------- Аз ще работя, докато съм здрав. 0
Az shche --b----,-----to--y---d-a-. A_ s____ r_______ d_____ s__ z_____ A- s-c-e r-b-t-a- d-k-t- s-m z-r-v- ----------------------------------- Az shche rabotya, dokato sym zdrav.
Es queda al llit en comptes de treballar. Т----еж--в -е--ото,-вме-то д- -----и. Т__ л___ в л_______ в_____ д_ р______ Т-й л-ж- в л-г-о-о- в-е-т- д- р-б-т-. ------------------------------------- Той лежи в леглото, вместо да работи. 0
Toy -e-h- v -e--oto---mesto ---ra-oti. T__ l____ v l_______ v_____ d_ r______ T-y l-z-i v l-g-o-o- v-e-t- d- r-b-t-. -------------------------------------- Toy lezhi v legloto, vmesto da raboti.
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Тя--е---вест---, вм-с------с--т--. Т_ ч___ в_______ в_____ д_ с______ Т- ч-т- в-с-н-к- в-е-т- д- с-о-в-. ---------------------------------- Тя чете вестник, вместо да сготви. 0
T-- -h-----est---, -m---o d--s---vi. T__ c____ v_______ v_____ d_ s______ T-a c-e-e v-s-n-k- v-e-t- d- s-o-v-. ------------------------------------ Tya chete vestnik, vmesto da sgotvi.
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Т-й с--- в -р---ата--вм--т- да-си---и-е -к--и. Т__ с___ в к________ в_____ д_ с_ о____ в_____ Т-й с-д- в к-ъ-м-т-, в-е-т- д- с- о-и-е в-ъ-и- ---------------------------------------------- Той седи в кръчмата, вместо да си отиде вкъщи. 0
T-- sed----kry----ta--vm---o-d--s--oti-- -kys----. T__ s___ v k_________ v_____ d_ s_ o____ v________ T-y s-d- v k-y-h-a-a- v-e-t- d- s- o-i-e v-y-h-h-. -------------------------------------------------- Toy sedi v krychmata, vmesto da si otide vkyshchi.
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. До--л------ная,--ой --вее --к. Д________ з____ т__ ж____ т___ Д-к-л-о-о з-а-, т-й ж-в-е т-к- ------------------------------ Доколкото зная, той живее тук. 0
D-ko-k--o -na----to--z-ivee -u-. D________ z_____ t__ z_____ t___ D-k-l-o-o z-a-a- t-y z-i-e- t-k- -------------------------------- Dokolkoto znaya, toy zhivee tuk.
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. До-о--о-о -на-- -ен---- --б----. Д________ з____ ж___ м_ е б_____ Д-к-л-о-о з-а-, ж-н- м- е б-л-а- -------------------------------- Доколкото зная, жена му е болна. 0
D-k-lko-- z---a, z-ena-mu-ye------. D________ z_____ z____ m_ y_ b_____ D-k-l-o-o z-a-a- z-e-a m- y- b-l-a- ----------------------------------- Dokolkoto znaya, zhena mu ye bolna.
Pel que jo sé, ell està a l’atur. До-о---т--з--я--той е без-а-оте-. Д________ з____ т__ е б__________ Д-к-л-о-о з-а-, т-й е б-з-а-о-е-. --------------------------------- Доколкото зная, той е безработен. 0
Do-ol-oto--naya, --y ye -e--a-ot--. D________ z_____ t__ y_ b__________ D-k-l-o-o z-a-a- t-y y- b-z-a-o-e-. ----------------------------------- Dokolkoto znaya, toy ye bezraboten.
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. У--а- --, ----е ----д- -о------в-ем-. У____ с__ и____ щ__ д_ д____ н_______ У-п-х с-, и-а-е щ-х д- д-й-а н-в-е-е- ------------------------------------- Успах се, иначе щях да дойда навреме. 0
U-p-kh-se- ------ --c-ya-h-d--doyd- ----eme. U_____ s__ i_____ s_______ d_ d____ n_______ U-p-k- s-, i-a-h- s-c-y-k- d- d-y-a n-v-e-e- -------------------------------------------- Uspakh se, inache shchyakh da doyda navreme.
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. И---снах--в---ус-,-иначе --х -а-----а н---ем-. И_______ а________ и____ щ__ д_ д____ н_______ И-п-с-а- а-т-б-с-, и-а-е щ-х д- д-й-а н-в-е-е- ---------------------------------------------- Изпуснах автобуса, иначе щях да дойда навреме. 0
Iz-----k----t--u-a- in-c-e----hy--h-d----yd--na-r-m-. I________ a________ i_____ s_______ d_ d____ n_______ I-p-s-a-h a-t-b-s-, i-a-h- s-c-y-k- d- d-y-a n-v-e-e- ----------------------------------------------------- Izpusnakh avtobusa, inache shchyakh da doyda navreme.
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Н- н--е-и- път---ин-ч--щ-х--а дой-- --вр---. Н_ н______ п____ и____ щ__ д_ д____ н_______ Н- н-м-р-х п-т-, и-а-е щ-х д- д-й-а н-в-е-е- -------------------------------------------- Не намерих пътя, иначе щях да дойда навреме. 0
N--n--erikh -y-ya, ina--e-shchy-kh-da-d-y-a na-r---. N_ n_______ p_____ i_____ s_______ d_ d____ n_______ N- n-m-r-k- p-t-a- i-a-h- s-c-y-k- d- d-y-a n-v-e-e- ---------------------------------------------------- Ne namerikh pytya, inache shchyakh da doyda navreme.

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...