Frazlibro

eo Ĉe la flughaveno   »   ca A laeroport

35 [tridek kvin]

Ĉe la flughaveno

Ĉe la flughaveno

35 [trenta-cinc]

A laeroport

Elektu kiel vi volas vidi la tradukon:   
esperanto kataluna Ludu Pli
Mi ŝatus rezervi flugon al Ateno. M-ag-a--r----e--rv-- un--ei-n--en e- vol---At-n-s. M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. M-a-r-d-r-a r-s-r-a- u- s-i-n- e- e- v-l a A-e-e-. -------------------------------------------------- M’agradaria reservar un seient en el vol a Atenes. 0
Ĉu tio estas rekta flugo? É- -- v-- --r-c-e? És un vol directe? É- u- v-l d-r-c-e- ------------------ És un vol directe? 0
Senfuman, apudfenestran sidlokon, mi petas. U--ll-- -- -ost-t-de--a--i-e---a -er-- no fu-adors- -i-u- p---. Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. U- l-o- a- c-s-a- d- l- f-n-s-r- p-r a n- f-m-d-r-, s- u- p-a-. --------------------------------------------------------------- Un lloc al costat de la finestra per a no fumadors, si us plau. 0
Mi ŝatus konfirmi mian rezervon. V--dria c--firmar-l- -eva-----r--. Voldria confirmar la meva reserva. V-l-r-a c-n-i-m-r l- m-v- r-s-r-a- ---------------------------------- Voldria confirmar la meva reserva. 0
Mi ŝatus nuligi mian rezervon. Vo--ri-------la---a--e-a res----. Voldria anul•lar la meva reserva. V-l-r-a a-u-•-a- l- m-v- r-s-r-a- --------------------------------- Voldria anul•lar la meva reserva. 0
Mi ŝatus modifi mian rezervon. Vol--ia -an--ar -a-me-- re-er--. Voldria canviar la meva reserva. V-l-r-a c-n-i-r l- m-v- r-s-r-a- -------------------------------- Voldria canviar la meva reserva. 0
Kiam forveturos la sekvanta aviadilo al Romo? Q--n -s -- --òxi------a Ro--? Quan és el pròxim vol a Roma? Q-a- é- e- p-ò-i- v-l a R-m-? ----------------------------- Quan és el pròxim vol a Roma? 0
Ĉu restas du liberaj sidlokoj? Q-ede--s-i-----di----i--es? Queden seients disponibles? Q-e-e- s-i-n-s d-s-o-i-l-s- --------------------------- Queden seients disponibles? 0
Ne, restas al ni nur unu libera sidloko. No, ja-n-més q---a -n--l-c -l-u-e. No, ja només queda un lloc lliure. N-, j- n-m-s q-e-a u- l-o- l-i-r-. ---------------------------------- No, ja només queda un lloc lliure. 0
Kiam ni alteriĝos? Quan ---rrem? Quan aterrem? Q-a- a-e-r-m- ------------- Quan aterrem? 0
Kiam ni tie estos? Qua---- arribe-? Quan hi arribem? Q-a- h- a-r-b-m- ---------------- Quan hi arribem? 0
Kiam buso forveturos al la urbocentro? Q----su-- ---aut--ús --- v- al c--t-- ----- ciu---? Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? Q-a- s-r- u- a-t-b-s q-e v- a- c-n-r- d- l- c-u-a-? --------------------------------------------------- Quan surt un autobús que va al centre de la ciutat? 0
Ĉu tio estas via valizo? A-----a--s la-seva -ale-a? Aquesta és la seva maleta? A-u-s-a é- l- s-v- m-l-t-? -------------------------- Aquesta és la seva maleta? 0
Ĉu tio estas via sako? Aqu--t---s--- -eva -o--a? Aquesta és la seva bossa? A-u-s-a é- l- s-v- b-s-a- ------------------------- Aquesta és la seva bossa? 0
Ĉu tio estas via pakaĵaro? És-----s- e- s-u--q-ip--g-? És aquest el seu equipatge? É- a-u-s- e- s-u e-u-p-t-e- --------------------------- És aquest el seu equipatge? 0
Kiom da pakaĵoj mi povas kunporti? Qu------uipatg- --- p-r-ar? Quant equipatge puc portar? Q-a-t e-u-p-t-e p-c p-r-a-? --------------------------- Quant equipatge puc portar? 0
Dudek kilogramojn. Vi-- -uil-s. Vint quilos. V-n- q-i-o-. ------------ Vint quilos. 0
Kion? Ĉu nur dudek kilogramojn? C-m---o-és -int -ui---? Com? Només vint quilos? C-m- N-m-s v-n- q-i-o-? ----------------------- Com? Només vint quilos? 0

Lerni modifas la cerbon

Kiu multe sportumas, tiu formas sian korpon. Sed ŝajnas ke ankaŭ eblas trejni sian cerbon. Tio signifas ke, kiu volas bone lerni lingvojn, tiu bezonas ne nur talenton. Egale gravas regule praktiki. Ĉar praktiki povas pozitive influi la cerbajn strukturojn. Kompreneble, aparta talento por lingvoj estas ĝenerale denaska. Intensa trejnado malgraŭe povas modifi iujn cerbajn strukturojn. La volumo de la parolcerbareo kreskas. Ankaŭ modifiĝas la nervaj ĉeloj de la homoj kiuj multe praktikas. Oni longe kredis ke la cerbo nemodifeblas. Oni opiniis ke, kion ni kiel infanoj ne lernas, tion ni neniam plu lernas. Sed la cerbesploristoj atingis tute alian rezulton. Ili sukcesis montri ke la cerbo restas elasta la tutan vivon. Oni povus diri ke ĝi funkcias kiel muskolo. Ĝi tial povas plu kreski ĝis alta aĝo. Ĉiu informo traktiĝas en la cerbo. Sed trejnita cerbo traktas informojn multe pli bone. Tio signifas ke ĝi laboras pli rapide kaj pli efike. Tiu principo validas egale por la junuloj kaj la maljunuloj. Sed ne nepras lerni por trejni sian cerbon. Legi estas ankaŭ tre bona ekzerco. Nian parolcerbaeron favoras aparte postulema literaturo. Tio signifas ke nia vortprovizo pligrandiĝas. Krome, pliboniĝas nia sento pri la lingvo. Interese estas ke la lingvon traktas ne nur la parolcerbareo. La areo reganta la movecon ankaŭ traktas novajn enhavojn. Tial gravas stimuli la tutan cerbon kiel eble plej ofte. Do movu vian korpon KAJ vian cerbon.