Manual de conversa

ca L’hora   »   nn Klokkeslett

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [åtte]

Klokkeslett

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Perdoni! Or---! O_____ O-s-k- ------ Orsak! 0
Quina hora és, si us plau? Kva-e--k---ka? K__ e_ k______ K-a e- k-o-k-? -------------- Kva er klokka? 0
Moltes gràcies. T-s-n -akk. T____ t____ T-s-n t-k-. ----------- Tusen takk. 0
És la una. Klo--a--r-e--t. Ho--r--it-. K_____ e_ e____ H_ e_ e____ K-o-k- e- e-t-. H- e- e-t-. --------------------------- Klokka er eitt. Ho er eitt. 0
Són les dues. K-okka -r-to. K_____ e_ t__ K-o-k- e- t-. ------------- Klokka er to. 0
Són les tres. K---k---r t--. K_____ e_ t___ K-o-k- e- t-e- -------------- Klokka er tre. 0
Són les quatre. K----a--r-----. K_____ e_ f____ K-o-k- e- f-r-. --------------- Klokka er fire. 0
Són les cinc. K---ka-er-fe-. K_____ e_ f___ K-o-k- e- f-m- -------------- Klokka er fem. 0
Són les sis. K----------e--. K_____ e_ s____ K-o-k- e- s-k-. --------------- Klokka er seks. 0
Són les set. K----a--- s--. K_____ e_ s___ K-o-k- e- s-u- -------------- Klokka er sju. 0
Són les vuit. Klo-----r-å-te. K_____ e_ å____ K-o-k- e- å-t-. --------------- Klokka er åtte. 0
Són les nou. Kl-k-- er -i. K_____ e_ n__ K-o-k- e- n-. ------------- Klokka er ni. 0
Són les deu. Klokk- e- t-. K_____ e_ t__ K-o-k- e- t-. ------------- Klokka er ti. 0
Són les onze. Klo--- e--e-le--. K_____ e_ e______ K-o-k- e- e-l-v-. ----------------- Klokka er elleve. 0
Són les dotze. Klokk- er-t-l-. K_____ e_ t____ K-o-k- e- t-l-. --------------- Klokka er tolv. 0
Un minut té seixanta segons. E---minutt-har -e-sti-sekun-. E__ m_____ h__ s_____ s______ E-t m-n-t- h-r s-k-t- s-k-n-. ----------------------------- Eit minutt har seksti sekund. 0
Una hora té seixanta minuts. Ein-time-ha- --ks-i -inut-. E__ t___ h__ s_____ m______ E-n t-m- h-r s-k-t- m-n-t-. --------------------------- Ein time har seksti minutt. 0
Un dia té vint-i-quatre hores. E---d-g--ar--j----re --m--. E__ d__ h__ t_______ t_____ E-n d-g h-r t-u-f-r- t-m-r- --------------------------- Ein dag har tjuefire timar. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.