Manual de conversa

ca L’hora   »   uk Години доби

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [вісім]

8 [visim]

Години доби

Hodyny doby

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Perdoni! Виб----! В_______ В-б-ч-е- -------- Вибачте! 0
V-ba-hte! V________ V-b-c-t-! --------- Vybachte!
Quina hora és, si us plau? Ск---т--б--ь-ласк---ко-р--------? С______ б__________ к____ г______ С-а-і-ь б-д---а-к-, к-т-а г-д-н-? --------------------------------- Скажіть будь-ласка, котра година? 0
Skazh-t- bud--l--ka- ko-ra-h-dyn-? S_______ b__________ k____ h______ S-a-h-t- b-d---a-k-, k-t-a h-d-n-? ---------------------------------- Skazhitʹ budʹ-laska, kotra hodyna?
Moltes gràcies. Щ--- --к-ю. Щ___ д_____ Щ-р- д-к-ю- ----------- Щиро дякую. 0
S-ch-ro--ya--yu. S______ d_______ S-c-y-o d-a-u-u- ---------------- Shchyro dyakuyu.
És la una. Перша-го--н-. П____ г______ П-р-а г-д-н-. ------------- Перша година. 0
P--sh- hod-n-. P_____ h______ P-r-h- h-d-n-. -------------- Persha hodyna.
Són les dues. Д---а-г-д--а. Д____ г______ Д-у-а г-д-н-. ------------- Друга година. 0
D-uh- hodyna. D____ h______ D-u-a h-d-n-. ------------- Druha hodyna.
Són les tres. Т---я ---ина. Т____ г______ Т-е-я г-д-н-. ------------- Третя година. 0
Tr-tya h-d-na. T_____ h______ T-e-y- h-d-n-. -------------- Tretya hodyna.
Són les quatre. Ч--ве-т- г-дин-. Ч_______ г______ Ч-т-е-т- г-д-н-. ---------------- Четверта година. 0
Ch-t--r-a--o-yn-. C________ h______ C-e-v-r-a h-d-n-. ----------------- Chetverta hodyna.
Són les cinc. П’ята --дин-. П____ г______ П-я-а г-д-н-. ------------- П’ята година. 0
Pʺy--a h-dy-a. P_____ h______ P-y-t- h-d-n-. -------------- Pʺyata hodyna.
Són les sis. Шоста г--ина. Ш____ г______ Ш-с-а г-д-н-. ------------- Шоста година. 0
S-osta--odyn-. S_____ h______ S-o-t- h-d-n-. -------------- Shosta hodyna.
Són les set. С---а-г-ди-а. С____ г______ С-о-а г-д-н-. ------------- Сьома година. 0
Sʹ--a h----a. S____ h______ S-o-a h-d-n-. ------------- Sʹoma hodyna.
Són les vuit. Вос-ма-г---на. В_____ г______ В-с-м- г-д-н-. -------------- Восьма година. 0
Vo--ma--od-na. V_____ h______ V-s-m- h-d-n-. -------------- Vosʹma hodyna.
Són les nou. Де-’ята го-ин-. Д______ г______ Д-в-я-а г-д-н-. --------------- Дев’ята година. 0
D-v--at----dyn-. D_______ h______ D-v-y-t- h-d-n-. ---------------- Devʺyata hodyna.
Són les deu. Д-с--а---дина. Д_____ г______ Д-с-т- г-д-н-. -------------- Десята година. 0
D-s-a-a-h-d--a. D______ h______ D-s-a-a h-d-n-. --------------- Desyata hodyna.
Són les onze. Од---д--та-годи-а. О_________ г______ О-и-а-ц-т- г-д-н-. ------------------ Одинадцята година. 0
Odyn-d-s---- --d-n-. O___________ h______ O-y-a-t-y-t- h-d-n-. -------------------- Odynadtsyata hodyna.
Són les dotze. Д--на-ця-- го-ин-. Д_________ г______ Д-а-а-ц-т- г-д-н-. ------------------ Дванадцята година. 0
Dv-----sy-ta hod--a. D___________ h______ D-a-a-t-y-t- h-d-n-. -------------------- Dvanadtsyata hodyna.
Un minut té seixanta segons. Хв-л--- -ає-шістд-ся- -е-у-д. Х______ м__ ш________ с______ Х-и-и-а м-є ш-с-д-с-т с-к-н-. ----------------------------- Хвилина має шістдесят секунд. 0
K--y---a--ay- sh-s-d-s-at ---u--. K_______ m___ s__________ s______ K-v-l-n- m-y- s-i-t-e-y-t s-k-n-. --------------------------------- Khvylyna maye shistdesyat sekund.
Una hora té seixanta minuts. Г--ина---є -іс--еся---в--и-. Г_____ м__ ш________ х______ Г-д-н- м-є ш-с-д-с-т х-и-и-. ---------------------------- Година має шістдесят хвилин. 0
H----- -ay- s--s-desy-- --vyl--. H_____ m___ s__________ k_______ H-d-n- m-y- s-i-t-e-y-t k-v-l-n- -------------------------------- Hodyna maye shistdesyat khvylyn.
Un dia té vint-i-quatre hores. Д------- --а--я-ь чот--- ------. Д___ м__ д_______ ч_____ г______ Д-н- м-є д-а-ц-т- ч-т-р- г-д-н-. -------------------------------- День має двадцять чотири години. 0
Denʹ---y- ---d-s---ʹ--hotyr- -----y. D___ m___ d_________ c______ h______ D-n- m-y- d-a-t-y-t- c-o-y-y h-d-n-. ------------------------------------ Denʹ maye dvadtsyatʹ chotyry hodyny.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.