Manual de conversa

ca L’hora   »   ku Saet

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [heşt]

Saet

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Perdoni! L---r--a -we-d-xwaz--. L_______ x__ d________ L-b-r-n- x-e d-x-a-i-. ---------------------- Lêborîna xwe dixwazim. 0
Quina hora és, si us plau? Sae---en----ge-o? S___ ç___ e g____ S-e- ç-n- e g-l-? ----------------- Saet çend e gelo? 0
Moltes gràcies. G-l-k- spas--ikim. G_____ s___ d_____ G-l-k- s-a- d-k-m- ------------------ Gelekî spas dikim. 0
És la una. Saet--ek--. S___ y__ e_ S-e- y-k e- ----------- Saet yek e. 0
Són les dues. S-e----d--ye. S___ d___ y__ S-e- d-d- y-. ------------- Saet didu ye. 0
Són les tres. S--- -i-ê -e. S___ s___ y__ S-e- s-s- y-. ------------- Saet sisê ye. 0
Són les quatre. Sae- ç-r -. S___ ç__ e_ S-e- ç-r e- ----------- Saet çar e. 0
Són les cinc. S--- ---c e. S___ p___ e_ S-e- p-n- e- ------------ Saet pênc e. 0
Són les sis. S--- şe- e. S___ ş__ e_ S-e- ş-ş e- ----------- Saet şeş e. 0
Són les set. Sa-- ---- -. S___ h___ e_ S-e- h-f- e- ------------ Saet heft e. 0
Són les vuit. S-et-he-- -. S___ h___ e_ S-e- h-ş- e- ------------ Saet heşt e. 0
Són les nou. Sae- n---e. S___ n__ e_ S-e- n-h e- ----------- Saet neh e. 0
Són les deu. S----de--e. S___ d__ e_ S-e- d-h e- ----------- Saet deh e. 0
Són les onze. Saet ya---eh e. S___ y______ e_ S-e- y-n-d-h e- --------------- Saet yanzdeh e. 0
Són les dotze. S-------a--deh e. S___ d________ e_ S-e- d-w-n-d-h e- ----------------- Saet diwanzdeh e. 0
Un minut té seixanta segons. D---u---ekê -e ş--- -i-k--heye. D_ x_______ d_ ş___ ç____ h____ D- x-l-k-k- d- ş-s- ç-r-e h-y-. ------------------------------- Di xulekekê de şêst çirke heye. 0
Una hora té seixanta minuts. Di -atetekê d- ş-st xu-ek---ye. D_ s_______ d_ ş___ x____ h____ D- s-t-t-k- d- ş-s- x-l-k h-y-. ------------------------------- Di satetekê de şêst xulek heye. 0
Un dia té vint-i-quatre hores. Di-r--ekê--- b----û-ç---s-et --ye. D_ r_____ d_ b___ û ç__ s___ h____ D- r-j-k- d- b-s- û ç-r s-e- h-y-. ---------------------------------- Di rojekê de bîst û çar saet heye. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.