Manual de conversa

ca L’hora   »   mk Часови / Време

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [осум]

8 [osoom]

Часови / Време

[Chasovi / Vryemye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Perdoni! Изв-н--е! И________ И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
Izv--y--y-! I__________ I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Quina hora és, si us plau? Ко-к--е--а-о-- Ве-мол--? К____ е ч_____ В_ м_____ К-л-у е ч-с-т- В- м-л-м- ------------------------ Колку е часот, Ве молам? 0
Ko-k-o--- ---s-t, --e--o-am? K_____ y_ c______ V__ m_____ K-l-o- y- c-a-o-, V-e m-l-m- ---------------------------- Kolkoo ye chasot, Vye molam?
Moltes gràcies. Б---одарам-мн-г-. Б_________ м_____ Б-а-о-а-а- м-о-у- ----------------- Благодарам многу. 0
B---u-d-ra---no-u--. B__________ m_______ B-a-u-d-r-m m-o-u-o- -------------------- Blaguodaram mnoguoo.
És la una. Ч-сот е-е---. Ч____ е е____ Ч-с-т е е-е-. ------------- Часот е еден. 0
C----t-y- -----n. C_____ y_ y______ C-a-o- y- y-d-e-. ----------------- Chasot ye yedyen.
Són les dues. Часо- е -ва. Ч____ е д___ Ч-с-т е д-а- ------------ Часот е два. 0
C-asot-ye --a. C_____ y_ d___ C-a-o- y- d-a- -------------- Chasot ye dva.
Són les tres. Ч--о----т-и. Ч____ е т___ Ч-с-т е т-и- ------------ Часот е три. 0
C-a--t-------. C_____ y_ t___ C-a-o- y- t-i- -------------- Chasot ye tri.
Són les quatre. Ч-сот - че-ири. Ч____ е ч______ Ч-с-т е ч-т-р-. --------------- Часот е четири. 0
C-aso- -e-ch---iri. C_____ y_ c________ C-a-o- y- c-y-t-r-. ------------------- Chasot ye chyetiri.
Són les cinc. Ч---т - пе-. Ч____ е п___ Ч-с-т е п-т- ------------ Часот е пет. 0
Chas----e pye-. C_____ y_ p____ C-a-o- y- p-e-. --------------- Chasot ye pyet.
Són les sis. Ч---т е-ше--. Ч____ е ш____ Ч-с-т е ш-с-. ------------- Часот е шест. 0
C----- ye shyest. C_____ y_ s______ C-a-o- y- s-y-s-. ----------------- Chasot ye shyest.
Són les set. Ча-о--- -ед-м. Ч____ е с_____ Ч-с-т е с-д-м- -------------- Часот е седум. 0
C---ot-y---y-d-om. C_____ y_ s_______ C-a-o- y- s-e-o-m- ------------------ Chasot ye syedoom.
Són les vuit. Ча--т е---ум. Ч____ е о____ Ч-с-т е о-у-. ------------- Часот е осум. 0
C---o- -------m. C_____ y_ o_____ C-a-o- y- o-o-m- ---------------- Chasot ye osoom.
Són les nou. Ч---т е д---т. Ч____ е д_____ Ч-с-т е д-в-т- -------------- Часот е девет. 0
Ch-so-----d-e-yet. C_____ y_ d_______ C-a-o- y- d-e-y-t- ------------------ Chasot ye dyevyet.
Són les deu. Ч-со- е---с-т. Ч____ е д_____ Ч-с-т е д-с-т- -------------- Часот е десет. 0
C-as-t--e ----y-t. C_____ y_ d_______ C-a-o- y- d-e-y-t- ------------------ Chasot ye dyesyet.
Són les onze. Ч---- - --и----ет. Ч____ е е_________ Ч-с-т е е-и-а-с-т- ------------------ Часот е единаесет. 0
C--so--y- ye-i---esy-t. C_____ y_ y____________ C-a-o- y- y-d-n-y-s-e-. ----------------------- Chasot ye yedinayesyet.
Són les dotze. Ч-сот - ----аесет. Ч____ е д_________ Ч-с-т е д-а-а-с-т- ------------------ Часот е дванаесет. 0
C--so- ye-----a---y--. C_____ y_ d___________ C-a-o- y- d-a-a-e-y-t- ---------------------- Chasot ye dvanayesyet.
Un minut té seixanta segons. Едн--ми--та--ма-ш----т----ун--. Е___ м_____ и__ ш_____ с_______ Е-н- м-н-т- и-а ш-е-е- с-к-н-и- ------------------------------- Една минута има шеесет секунди. 0
Ye--a----o-ta-ima-s-y-y-s----sy-k-o---. Y____ m______ i__ s_________ s_________ Y-d-a m-n-o-a i-a s-y-y-s-e- s-e-o-n-i- --------------------------------------- Yedna minoota ima shyeyesyet syekoondi.
Una hora té seixanta minuts. Ед-н-ча-------е---т------и. Е___ ч__ и__ ш_____ м______ Е-е- ч-с и-а ш-е-е- м-н-т-. --------------------------- Еден час има шеесет минути. 0
Y----n-cha--ima s--e----e--mi-oot-. Y_____ c___ i__ s_________ m_______ Y-d-e- c-a- i-a s-y-y-s-e- m-n-o-i- ----------------------------------- Yedyen chas ima shyeyesyet minooti.
Un dia té vint-i-quatre hores. Е----д-- им- -вае--т - ч-ти-и-ча-а. Е___ д__ и__ д______ и ч_____ ч____ Е-е- д-н и-а д-а-с-т и ч-т-р- ч-с-. ----------------------------------- Еден ден има дваесет и четири часа. 0
Y-dye- --en i-- ----es-e- ----y-tir--c-as-. Y_____ d___ i__ d________ i c_______ c_____ Y-d-e- d-e- i-a d-a-e-y-t i c-y-t-r- c-a-a- ------------------------------------------- Yedyen dyen ima dvayesyet i chyetiri chasa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.