Manual de conversa

ca L’hora   »   sr Сати

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [осам]

8 [osam]

Сати

[Sati]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Perdoni! Из--н---! И________ И-в-н-т-! --------- Извините! 0
I--in---! I________ I-v-n-t-! --------- Izvinite!
Quina hora és, si us plau? М-ли----с, ко--ко-је-са-и? М____ В___ к_____ ј_ с____ М-л-м В-с- к-л-к- ј- с-т-? -------------------------- Молим Вас, колико је сати? 0
M--im-V-----o---o-je-----? M____ V___ k_____ j_ s____ M-l-m V-s- k-l-k- j- s-t-? -------------------------- Molim Vas, koliko je sati?
Moltes gràcies. М---о----ла! М____ х_____ М-о-о х-а-а- ------------ Много хвала! 0
M--g--h-ala! M____ h_____ M-o-o h-a-a- ------------ Mnogo hvala!
És la una. Ј-дан -е---т. Ј____ ј_ с___ Ј-д-н ј- с-т- ------------- Један је сат. 0
Jed-- -e-s--. J____ j_ s___ J-d-n j- s-t- ------------- Jedan je sat.
Són les dues. Два су-са--. Д__ с_ с____ Д-а с- с-т-. ------------ Два су сата. 0
D-a s---ata. D__ s_ s____ D-a s- s-t-. ------------ Dva su sata.
Són les tres. Т-и-с--с-та. Т__ с_ с____ Т-и с- с-т-. ------------ Три су сата. 0
T-- ----a-a. T__ s_ s____ T-i s- s-t-. ------------ Tri su sata.
Són les quatre. Ч-тири-су сат-. Ч_____ с_ с____ Ч-т-р- с- с-т-. --------------- Четири су сата. 0
Č-ti-i -u---ta. Č_____ s_ s____ Č-t-r- s- s-t-. --------------- Četiri su sata.
Són les cinc. П-- је---т-. П__ ј_ с____ П-т ј- с-т-. ------------ Пет је сати. 0
Pe--je -a--. P__ j_ s____ P-t j- s-t-. ------------ Pet je sati.
Són les sis. Шест је--ат-. Ш___ ј_ с____ Ш-с- ј- с-т-. ------------- Шест је сати. 0
Šest -- -at-. Š___ j_ s____ Š-s- j- s-t-. ------------- Šest je sati.
Són les set. С-д-- ј----т-. С____ ј_ с____ С-д-м ј- с-т-. -------------- Седам је сати. 0
S---m-j- --t-. S____ j_ s____ S-d-m j- s-t-. -------------- Sedam je sati.
Són les vuit. Ос-м--е --ти. О___ ј_ с____ О-а- ј- с-т-. ------------- Осам је сати. 0
O-am--e sat-. O___ j_ s____ O-a- j- s-t-. ------------- Osam je sati.
Són les nou. Д-вет -- ---и-. Д____ ј_ с___ . Д-в-т ј- с-т- . --------------- Девет је сати . 0
De-e- -e sati-. D____ j_ s___ . D-v-t j- s-t- . --------------- Devet je sati .
Són les deu. Десе- -е сат-. Д____ ј_ с____ Д-с-т ј- с-т-. -------------- Десет је сати. 0
De--t-je-s-t-. D____ j_ s____ D-s-t j- s-t-. -------------- Deset je sati.
Són les onze. Је-а-ае-т -е са-и. Ј________ ј_ с____ Ј-д-н-е-т ј- с-т-. ------------------ Једанаест је сати. 0
J-da-aes---- sa-i. J________ j_ s____ J-d-n-e-t j- s-t-. ------------------ Jedanaest je sati.
Són les dotze. Дв--аес--ј- с-ти. Д_______ ј_ с____ Д-а-а-с- ј- с-т-. ----------------- Дванаест је сати. 0
Dvana--t -e -ati. D_______ j_ s____ D-a-a-s- j- s-t-. ----------------- Dvanaest je sati.
Un minut té seixanta segons. Је--а ------ и-- шездесе--секунди. Ј____ м_____ и__ ш_______ с_______ Ј-д-а м-н-т- и-а ш-з-е-е- с-к-н-и- ---------------------------------- Једна минута има шездесет секунди. 0
J-dna m---t- im---ez-e--t-se-u--i. J____ m_____ i__ š_______ s_______ J-d-a m-n-t- i-a š-z-e-e- s-k-n-i- ---------------------------------- Jedna minuta ima šezdeset sekundi.
Una hora té seixanta minuts. Јед-н --т--ма--ездесет-ми--т-. Ј____ с__ и__ ш_______ м______ Ј-д-н с-т и-а ш-з-е-е- м-н-т-. ------------------------------ Један сат има шездесет минута. 0
Jedan---t-i-- -ezd---t--in-ta. J____ s__ i__ š_______ m______ J-d-n s-t i-a š-z-e-e- m-n-t-. ------------------------------ Jedan sat ima šezdeset minuta.
Un dia té vint-i-quatre hores. Ј-дан д---има--ва---ет-- ч--ири -ат-. Ј____ д__ и__ д_______ и ч_____ с____ Ј-д-н д-н и-а д-а-е-е- и ч-т-р- с-т-. ------------------------------------- Један дан има двадесет и четири сата. 0
J--a---a---m- --a---e--i če--ri-sat-. J____ d__ i__ d_______ i č_____ s____ J-d-n d-n i-a d-a-e-e- i č-t-r- s-t-. ------------------------------------- Jedan dan ima dvadeset i četiri sata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.