Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   hy հյուրանոցի ժամանում

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [քսանյոթ]

27 [k’sanyot’]

հյուրանոցի ժամանում

[hyuranots’i zhamanum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ա----սեն-ա--ո-նե--: Ա___ ս_____ ո______ Ա-ա- ս-ն-ա- ո-ն-՞-: ------------------- Ազատ սենյակ ունե՞ք: 0
Aza--s----- ---՞k’ A___ s_____ u_____ A-a- s-n-a- u-e-k- ------------------ Azat senyak une՞k’
He reservat una habitació. Ե- -ե--ա--ե- --տ--ր--: Ե_ ս_____ ե_ պ________ Ե- ս-ն-ա- ե- պ-տ-ի-ե-: ---------------------- Ես սենյակ եմ պատվիրել: 0
Ye- s---a- y-- p-tv---l Y__ s_____ y__ p_______ Y-s s-n-a- y-m p-t-i-e- ----------------------- Yes senyak yem patvirel
El meu nom és Müller. Իմ ան-----Մյուլլ-- -: Ի_ ա_____ Մ_______ է_ Ի- ա-ո-ն- Մ-ո-լ-ե- է- --------------------- Իմ անունը Մյուլլեր է: 0
I--an--- --ulle--e I_ a____ M______ e I- a-u-y M-u-l-r e ------------------ Im anuny Myuller e
Necessito una habitació individual. Ին- մ-կտեղա------նյակ-- հ-ր-ավո-: Ի__ մ_________ ս_____ է հ________ Ի-ձ մ-կ-ե-ա-ո- ս-ն-ա- է հ-ր-ա-ո-: --------------------------------- Ինձ մեկտեղանոց սենյակ է հարկավոր: 0
Indz-me-te-h---ts’ s-ny-------rk---r I___ m____________ s_____ e h_______ I-d- m-k-e-h-n-t-’ s-n-a- e h-r-a-o- ------------------------------------ Indz mekteghanots’ senyak e harkavor
Necessito una habitació doble. Ինձ ---ու ---ան---ս--յա- -----կավ--: Ի__ ե____ տ______ ս_____ է հ________ Ի-ձ ե-կ-ւ տ-ղ-ն-ց ս-ն-ա- է հ-ր-ա-ո-: ------------------------------------ Ինձ երկու տեղանոց սենյակ է հարկավոր: 0
I--- y--k- --g-an---’ s-ny-- e --r-a--r I___ y____ t_________ s_____ e h_______ I-d- y-r-u t-g-a-o-s- s-n-a- e h-r-a-o- --------------------------------------- Indz yerku teghanots’ senyak e harkavor
Quant costa l’habitació per nit? Ի-նչ ա-ժ---ե--ա-ը-մ-- գի--ր-ա հ--ա-: Ի___ ա___ ս______ մ__ գ______ հ_____ Ի-ն- ա-ժ- ս-ն-ա-ը մ-կ գ-շ-ր-ա հ-մ-ր- ------------------------------------ Ի՞նչ արժե սենյակը մեկ գիշերվա համար: 0
I՞-ch’----h- --n---y-mek--is-erv- h---r I_____ a____ s______ m__ g_______ h____ I-n-h- a-z-e s-n-a-y m-k g-s-e-v- h-m-r --------------------------------------- I՞nch’ arzhe senyaky mek gisherva hamar
Voldria una habitació amb bany. Ես----ում ե- -ոգ-ր-ն-----ն--կ: Ե_ ո_____ ե_ լ________ ս______ Ե- ո-զ-ւ- ե- լ-գ-ր-ն-վ ս-ն-ա-: ------------------------------ Ես ուզում եմ լոգարանով սենյակ: 0
Y-s----m--e- lo--ra--v se--ak Y__ u___ y__ l________ s_____ Y-s u-u- y-m l-g-r-n-v s-n-a- ----------------------------- Yes uzum yem logaranov senyak
Voldria una habitació amb dutxa. Ես----ում -մ-ցն---ղո---ե--ակ: Ե_ ո_____ ե_ ց_______ ս______ Ե- ո-զ-ւ- ե- ց-ց-ւ-ո- ս-ն-ա-: ----------------------------- Ես ուզում եմ ցնցուղով սենյակ: 0
Y-- uz-m ----ts’-ts-ug--- -enyak Y__ u___ y__ t___________ s_____ Y-s u-u- y-m t-’-t-’-g-o- s-n-a- -------------------------------- Yes uzum yem ts’nts’ughov senyak
Puc veure l’habitació? Կ--ո՞- -մ-սենյ-կ--տե--ե-: Կ_____ ե_ ս______ տ______ Կ-ր-՞- ե- ս-ն-ա-ը տ-ս-ե-: ------------------------- Կարո՞ղ եմ սենյակը տեսնել: 0
Kar--gh ye---e---ky-te---l K______ y__ s______ t_____ K-r-՞-h y-m s-n-a-y t-s-e- -------------------------- Karo՞gh yem senyaky tesnel
Que hi ha garatge aquí? Ա-ս-եղ ավտ--նա- -ա՞: Ա_____ ա_______ կ___ Ա-ս-ե- ա-տ-տ-ա- կ-՞- -------------------- Այստեղ ավտոտնակ կա՞: 0
A-st-g- -vt--n-- -a՞ A______ a_______ k__ A-s-e-h a-t-t-a- k-՞ -------------------- Aystegh avtotnak ka՞
Hi ha caixa forta aquí? Ա----ղ կա--------ր--: Ա_____ կ__ գ_________ Ա-ս-ե- կ-՞ գ-ղ-ն-ր-ն- --------------------- Այստեղ կա՞ գաղտնարան: 0
Ay--e-- ka՞ g-gh-n-ran A______ k__ g_________ A-s-e-h k-՞ g-g-t-a-a- ---------------------- Aystegh ka՞ gaghtnaran
Que teniu fax? Այս--ղ --՞-ֆ--ս: Ա_____ կ__ ֆ____ Ա-ս-ե- կ-՞ ֆ-ք-: ---------------- Այստեղ կա՞ ֆաքս: 0
Ay---g- ka՞ f--’s A______ k__ f____ A-s-e-h k-՞ f-k-s ----------------- Aystegh ka՞ fak’s
Va bé, em quedo l’habitació. Լ-վ- -- վ---ն-ւմ եմ այս սենյ-կ-: Լ___ ե_ վ_______ ե_ ա__ ս_______ Լ-վ- ե- վ-ր-ն-ւ- ե- ա-ս ս-ն-ա-ը- -------------------------------- Լավ, ես վերցնում եմ այս սենյակը: 0
La-, ye-----t-’n-m -em-a-s--en---y L___ y__ v________ y__ a__ s______ L-v- y-s v-r-s-n-m y-m a-s s-n-a-y ---------------------------------- Lav, yes verts’num yem ays senyaky
Aquí té les claus. Այ-----բա-ալ-նն--ն---: Ա_____ բ__________ ե__ Ա-ս-ե- բ-ն-լ-ն-ե-ն ե-: ---------------------- Այստեղ բանալիններն են: 0
A-st-----a-ali---r- yen A______ b__________ y__ A-s-e-h b-n-l-n-e-n y-n ----------------------- Aystegh banalinnern yen
Aquest és el meu equipatge. Այս--ղ-իմ ճ-մ---ւկ-ե-ն--ն: Ա_____ ի_ ճ___________ ե__ Ա-ս-ե- ի- ճ-մ-ր-ւ-ն-ր- ե-: -------------------------- Այստեղ իմ ճամպրուկներն են: 0
A---e------cha-pruk-er- y-n A______ i_ c___________ y__ A-s-e-h i- c-a-p-u-n-r- y-n --------------------------- Aystegh im champruknern yen
A quina hora se serveix l’esmorzar? Ժամ- քա-ի-----է---խա-աշ-: Ժ___ ք_______ է ն________ Ժ-մ- ք-ն-ս-՞- է ն-խ-ճ-շ-: ------------------------- Ժամը քանիսի՞ն է նախաճաշը: 0
Z---- k--ni-----e -----ch---y Z____ k________ e n__________ Z-a-y k-a-i-i-n e n-k-a-h-s-y ----------------------------- Zhamy k’anisi՞n e nakhachashy
A quina hora se serveix el dinar? Ժ-մը -անի---ն-է--ա--: Ժ___ ք_______ է ճ____ Ժ-մ- ք-ն-ս-՞- է ճ-շ-: --------------------- Ժամը քանիսի՞ն է ճաշը: 0
Zhamy k-a---i՞- e-c-as-y Z____ k________ e c_____ Z-a-y k-a-i-i-n e c-a-h- ------------------------ Zhamy k’anisi՞n e chashy
A quina hora se serveix el sopar? Ժ--ը-ք--իսի՞- - --թ-ի--: Ժ___ ք_______ է ը_______ Ժ-մ- ք-ն-ս-՞- է ը-թ-ի-ը- ------------------------ Ժամը քանիսի՞ն է ընթրիքը: 0
Zh--- ---nis--- -----’rik’y Z____ k________ e y________ Z-a-y k-a-i-i-n e y-t-r-k-y --------------------------- Zhamy k’anisi՞n e ynt’rik’y

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.