Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   et Hotellis – saabumine

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [kakskümmend seitse]

Hotellis – saabumine

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Kas -e-l ------e --b---u-a? K__ t___ o_ ü___ v___ t____ K-s t-i- o- ü-t- v-b- t-b-? --------------------------- Kas teil on ühte vaba tuba? 0
He reservat una habitació. M---es--ve---s-n----. M_ r____________ t___ M- r-s-r-e-r-s-n t-a- --------------------- Ma reserveerisin toa. 0
El meu nom és Müller. Mu--i-i-o- -ü-le-. M_ n___ o_ M______ M- n-m- o- M-l-e-. ------------------ Mu nimi on Müller. 0
Necessito una habitació individual. M-l -- -aj----e-- tu--. M__ o_ v___ ü____ t____ M-l o- v-j- ü-e-t t-b-. ----------------------- Mul on vaja ühest tuba. 0
Necessito una habitació doble. M-- ------- kahes- --b-. M__ o_ v___ k_____ t____ M-l o- v-j- k-h-s- t-b-. ------------------------ Mul on vaja kahest tuba. 0
Quant costa l’habitació per nit? Ku- p-l-- -a-sa- t----öö----t-? K__ p____ m_____ t___ ö_ k_____ K-i p-l-u m-k-a- t-b- ö- k-h-a- ------------------------------- Kui palju maksab tuba öö kohta? 0
Voldria una habitació amb bany. M- ---v---in--a-ni-- tuba. M_ s________ v______ t____ M- s-o-i-s-n v-n-i-a t-b-. -------------------------- Ma sooviksin vanniga tuba. 0
Voldria una habitació amb dutxa. Ma ---v-k-in--u-i-a-t---. M_ s________ d_____ t____ M- s-o-i-s-n d-š-g- t-b-. ------------------------- Ma sooviksin dušiga tuba. 0
Puc veure l’habitació? K-s ma sa--s---tuba--äha? K__ m_ s______ t___ n____ K-s m- s-a-s-n t-b- n-h-? ------------------------- Kas ma saaksin tuba näha? 0
Que hi ha garatge aquí? K-s-siin o--garaaž? K__ s___ o_ g______ K-s s-i- o- g-r-a-? ------------------- Kas siin on garaaž? 0
Hi ha caixa forta aquí? K-s-s-i---- se--? K__ s___ o_ s____ K-s s-i- o- s-i-? ----------------- Kas siin on seif? 0
Que teniu fax? K---s-i-----f-k-? K__ s___ o_ f____ K-s s-i- o- f-k-? ----------------- Kas siin on faks? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Häs-i--m--võt-n s-l-e--o-. H_____ m_ v____ s____ t___ H-s-i- m- v-t-n s-l-e t-a- -------------------------- Hästi, ma võtan selle toa. 0
Aquí té les claus. Si-- -n--õ-me-. S___ o_ v______ S-i- o- v-t-e-. --------------- Siin on võtmed. 0
Aquest és el meu equipatge. S-----n mu-paga-. S___ o_ m_ p_____ S-i- o- m- p-g-s- ----------------- Siin on mu pagas. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? M---ke-l----b --m--k-söö-- s-üa? M__ k___ s___ h___________ s____ M-s k-l- s-a- h-m-i-u-ö-k- s-ü-? -------------------------------- Mis kell saab hommikusööki süüa? 0
A quina hora se serveix el dinar? Mi- --ll-saa----u--- -üü-? M__ k___ s___ l_____ s____ M-s k-l- s-a- l-u-a- s-ü-? -------------------------- Mis kell saab lõunat süüa? 0
A quina hora se serveix el sopar? M-s k-l-----b --t-s-----a? M__ k___ s___ õ_____ s____ M-s k-l- s-a- õ-t-s- s-ü-? -------------------------- Mis kell saab õhtust süüa? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.