Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ru В гостинице – Прибытие

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [двадцать семь]

27 [dvadtsatʹ semʹ]

В гостинице – Прибытие

[V gostinitse – Pribytiye]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? У -а--е--- с-о-од--- ---е-? У В__ е___ с________ н_____ У В-с е-т- с-о-о-н-й н-м-р- --------------------------- У Вас есть свободный номер? 0
U -a--y-st---vo-odny- -ome-? U V__ y____ s________ n_____ U V-s y-s-ʹ s-o-o-n-y n-m-r- ---------------------------- U Vas yestʹ svobodnyy nomer?
He reservat una habitació. Я-за--о-и--ва- - --б-он----ал--н-м-р. Я з___________ / з____________ н_____ Я з-б-о-и-о-а- / з-б-о-и-о-а-а н-м-р- ------------------------------------- Я забронировал / забронировала номер. 0
Ya -ab--ni----l - -ab--n-r--a-- -om--. Y_ z___________ / z____________ n_____ Y- z-b-o-i-o-a- / z-b-o-i-o-a-a n-m-r- -------------------------------------- Ya zabroniroval / zabronirovala nomer.
El meu nom és Müller. Мо- ф-м---я--юлл--. М__ ф______ М______ М-я ф-м-л-я М-л-е-. ------------------- Моя фамилия Мюллер. 0
M----fam-l--a---ulle-. M___ f_______ M_______ M-y- f-m-l-y- M-u-l-r- ---------------------- Moya familiya Myuller.
Necessito una habitació individual. Мн----жен -д-о-е-т-----о--р. М__ н____ о__________ н_____ М-е н-ж-н о-н-м-с-н-й н-м-р- ---------------------------- Мне нужен одноместный номер. 0
M-- -u--e- -d--mes--yy-no--r. M__ n_____ o__________ n_____ M-e n-z-e- o-n-m-s-n-y n-m-r- ----------------------------- Mne nuzhen odnomestnyy nomer.
Necessito una habitació doble. М-- ----н-дв-хме--н-- н-м-р. М__ н____ д__________ н_____ М-е н-ж-н д-у-м-с-н-й н-м-р- ---------------------------- Мне нужен двухместный номер. 0
Mn- n-z--n-d--k----------o-e-. M__ n_____ d___________ n_____ M-e n-z-e- d-u-h-e-t-y- n-m-r- ------------------------------ Mne nuzhen dvukhmestnyy nomer.
Quant costa l’habitació per nit? Ско-ько-сто-т--дн- -о-ь ----о- н-м--е? С______ с____ о___ н___ в э___ н______ С-о-ь-о с-о-т о-н- н-ч- в э-о- н-м-р-? -------------------------------------- Сколько стоит одна ночь в этом номере? 0
S--l-ko-s---- -d-----c-ʹ v-etom n-me--? S______ s____ o___ n____ v e___ n______ S-o-ʹ-o s-o-t o-n- n-c-ʹ v e-o- n-m-r-? --------------------------------------- Skolʹko stoit odna nochʹ v etom nomere?
Voldria una habitació amb bany. Я ----л -ы --хот--- -- но--р-с -ан--й. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ с в______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- н-м-р с в-н-о-. -------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы номер с ванной. 0
Ya k-o--l -- - --otela b---o--r s-v-nno-. Y_ k_____ b_ / k______ b_ n____ s v______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- n-m-r s v-n-o-. ----------------------------------------- Ya khotel by / khotela by nomer s vannoy.
Voldria una habitació amb dutxa. Я х---л--ы /-----л- -ы-н--е- - -----. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ с д_____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- н-м-р с д-ш-м- ------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы номер с душем. 0
Y- ----e- by - -----l- by --mer-s----hem. Y_ k_____ b_ / k______ b_ n____ s d______ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- n-m-r s d-s-e-. ----------------------------------------- Ya khotel by / khotela by nomer s dushem.
Puc veure l’habitació? М--н- -не -ос-от--ть н--ер? М____ м__ п_________ н_____ М-ж-о м-е п-с-о-р-т- н-м-р- --------------------------- Можно мне посмотреть номер? 0
Mozhn- -n------otretʹ -ome-? M_____ m__ p_________ n_____ M-z-n- m-e p-s-o-r-t- n-m-r- ---------------------------- Mozhno mne posmotretʹ nomer?
Que hi ha garatge aquí? Зд--ь-ест--гар-ж? З____ е___ г_____ З-е-ь е-т- г-р-ж- ----------------- Здесь есть гараж? 0
Z---- ye-tʹ----a--? Z____ y____ g______ Z-e-ʹ y-s-ʹ g-r-z-? ------------------- Zdesʹ yestʹ garazh?
Hi ha caixa forta aquí? З-е---е--- ----? З____ е___ с____ З-е-ь е-т- с-й-? ---------------- Здесь есть сейф? 0
Z---ʹ ye--- --yf? Z____ y____ s____ Z-e-ʹ y-s-ʹ s-y-? ----------------- Zdesʹ yestʹ seyf?
Que teniu fax? З---ь -с-- фак-? З____ е___ ф____ З-е-ь е-т- ф-к-? ---------------- Здесь есть факс? 0
Z---- ---t--fa-s? Z____ y____ f____ Z-e-ʹ y-s-ʹ f-k-? ----------------- Zdesʹ yestʹ faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Хор-шо,---беру это--н----. Х______ я б___ э___ н_____ Х-р-ш-, я б-р- э-о- н-м-р- -------------------------- Хорошо, я беру этот номер. 0
Kh-rosho--y--be---et-t----er. K________ y_ b___ e___ n_____ K-o-o-h-, y- b-r- e-o- n-m-r- ----------------------------- Khorosho, ya beru etot nomer.
Aquí té les claus. Во- к-ю--. В__ к_____ В-т к-ю-и- ---------- Вот ключи. 0
Vo--klyu---. V__ k_______ V-t k-y-c-i- ------------ Vot klyuchi.
Aquest és el meu equipatge. Во--м-- -агаж. В__ м__ б_____ В-т м-й б-г-ж- -------------- Вот мой багаж. 0
V-t-m----aga-h. V__ m__ b______ V-t m-y b-g-z-. --------------- Vot moy bagazh.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В -аком -а-- п-даю- --вт---? В к____ ч___ п_____ з_______ В к-к-м ч-с- п-д-ю- з-в-р-к- ---------------------------- В каком часу подают завтрак? 0
V ka-om --asu p---y-t z-vtr-k? V k____ c____ p______ z_______ V k-k-m c-a-u p-d-y-t z-v-r-k- ------------------------------ V kakom chasu podayut zavtrak?
A quina hora se serveix el dinar? В-к--о--часу -од-ют -б--? В к____ ч___ п_____ о____ В к-к-м ч-с- п-д-ю- о-е-? ------------------------- В каком часу подают обед? 0
V-kako- ch-s- -od---- o--d? V k____ c____ p______ o____ V k-k-m c-a-u p-d-y-t o-e-? --------------------------- V kakom chasu podayut obed?
A quina hora se serveix el sopar? В--ак-м-час- -ода----жин? В к____ ч___ п_____ у____ В к-к-м ч-с- п-д-ю- у-и-? ------------------------- В каком часу подают ужин? 0
V-ka--m-cha-u-p-----t -zhi-? V k____ c____ p______ u_____ V k-k-m c-a-u p-d-y-t u-h-n- ---------------------------- V kakom chasu podayut uzhin?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.