Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   nl In het hotel – aankomst

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [zevenentwintig]

In het hotel – aankomst

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? H-e---- een-k-----v-ij? H____ u e__ k____ v____ H-e-t u e-n k-m-r v-i-? ----------------------- Heeft u een kamer vrij? 0
He reservat una habitació. I--h-- e-n-ka--r-g-r-se------. I_ h__ e__ k____ g____________ I- h-b e-n k-m-r g-r-s-r-e-r-. ------------------------------ Ik heb een kamer gereserveerd. 0
El meu nom és Müller. M--- -a-m i- -ü-l-r. M___ n___ i_ M______ M-j- n-a- i- M-l-e-. -------------------- Mijn naam is Müller. 0
Necessito una habitació individual. Ik-heb ee- ----e------ka-e- -o-i-. I_ h__ e__ e_______________ n_____ I- h-b e-n e-n-e-s-o-s-a-e- n-d-g- ---------------------------------- Ik heb een eenpersoonskamer nodig. 0
Necessito una habitació doble. I--h-- ee--t-ee-e-so-ns-am-r nodi-. I_ h__ e__ t________________ n_____ I- h-b e-n t-e-p-r-o-n-k-m-r n-d-g- ----------------------------------- Ik heb een tweepersoonskamer nodig. 0
Quant costa l’habitació per nit? H-eveel-ko-t-de kamer per-n-ch-? H______ k___ d_ k____ p__ n_____ H-e-e-l k-s- d- k-m-r p-r n-c-t- -------------------------------- Hoeveel kost de kamer per nacht? 0
Voldria una habitació amb bany. Ik-w-------- e-n k-m---m-- ba-. I_ w__ g____ e__ k____ m__ b___ I- w-l g-a-g e-n k-m-r m-t b-d- ------------------------------- Ik wil graag een kamer met bad. 0
Voldria una habitació amb dutxa. I- wi---r----e---ka-e--m-t----c--. I_ w__ g____ e__ k____ m__ d______ I- w-l g-a-g e-n k-m-r m-t d-u-h-. ---------------------------------- Ik wil graag een kamer met douche. 0
Puc veure l’habitació? Kan--k--- kame- ---n? K__ i_ d_ k____ z____ K-n i- d- k-m-r z-e-? --------------------- Kan ik de kamer zien? 0
Que hi ha garatge aquí? I- er h--r e-- g-r--e? I_ e_ h___ e__ g______ I- e- h-e- e-n g-r-g-? ---------------------- Is er hier een garage? 0
Hi ha caixa forta aquí? Is-er -ier -en-sa-e? I_ e_ h___ e__ s____ I- e- h-e- e-n s-f-? -------------------- Is er hier een safe? 0
Que teniu fax? Is-e- -ier---n-fa-? I_ e_ h___ e__ f___ I- e- h-e- e-n f-x- ------------------- Is er hier een fax? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Goed- -k---e- de k--er. G____ i_ n___ d_ k_____ G-e-, i- n-e- d- k-m-r- ----------------------- Goed, ik neem de kamer. 0
Aquí té les claus. Hi-r ------e s--ut---. H___ z___ d_ s________ H-e- z-j- d- s-e-t-l-. ---------------------- Hier zijn de sleutels. 0
Aquest és el meu equipatge. H-e--i- m--n--a---e. H___ i_ m___ b______ H-e- i- m-j- b-g-g-. -------------------- Hier is mijn bagage. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? Ho-----t-----e---ntb---? H__ l___ i_ h__ o_______ H-e l-a- i- h-t o-t-i-t- ------------------------ Hoe laat is het ontbijt? 0
A quina hora se serveix el dinar? H-----a- is de -----? H__ l___ i_ d_ l_____ H-e l-a- i- d- l-n-h- --------------------- Hoe laat is de lunch? 0
A quina hora se serveix el sopar? H-- laa- i- -et a--nd----? H__ l___ i_ h__ a_________ H-e l-a- i- h-t a-o-d-t-n- -------------------------- Hoe laat is het avondeten? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.