Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ar ‫فى الفندق – الوصول‬

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

‫27[سبعة وعشرون]‬

27[sibeat waeashruna]

‫فى الفندق – الوصول‬

[faa alfunduq - alwusula]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? ‫أ-د--- غر-----غ---‬ ‫______ غ___ ش______ ‫-ل-ي-م غ-ف- ش-غ-ة-‬ -------------------- ‫ألديكم غرفة شاغرة؟‬ 0
aludi--m -h-r-at -h-ghir--? a_______ g______ s_________ a-u-i-u- g-u-f-t s-a-h-r-t- --------------------------- aludikum ghurfat shaghirat?
He reservat una habitació. ‫----قم---حجز-غر-ة-‬ ‫___ ق__ ب___ غ_____ ‫-ق- ق-ت ب-ج- غ-ف-.- -------------------- ‫لقد قمت بحجز غرفة.‬ 0
l--- q--- --h--z gh-r-ata-. l___ q___ b_____ g_________ l-a- q-m- b-h-j- g-a-f-t-n- --------------------------- lqad qumt bihajz gharfatan.
El meu nom és Müller. ‫ا--- -و-ر-‬ ‫____ م_____ ‫-س-ى م-ل-.- ------------ ‫اسمى مولر.‬ 0
asa-a---u--a. a_____ m_____ a-a-a- m-l-a- ------------- asamaa mulra.
Necessito una habitació individual. ‫-حتا- -لى --ف- ------‬ ‫_____ إ__ غ___ م______ ‫-ح-ا- إ-ى غ-ف- م-ر-ة-‬ ----------------------- ‫أحتاج إلى غرفة مفردة.‬ 0
a--t-j-'ii-a- --u---t m--ra---. a_____ '_____ g______ m________ a-i-a- '-i-a- g-u-f-t m-f-a-a-. ------------------------------- ahitaj 'iilaa ghurfat mufradat.
Necessito una habitació doble. ‫أح-ا- --ى --------و--.‬ ‫_____ إ__ غ___ م_______ ‫-ح-ا- إ-ى غ-ف- م-د-ج-.- ------------------------ ‫أحتاج إلى غرفة مزدوجة.‬ 0
a----j 'i---a---u---- muzd-wjat. a_____ '_____ g______ m_________ a-i-a- '-i-a- g-u-f-t m-z-a-j-t- -------------------------------- ahitaj 'iilaa ghurfat muzdawjat.
Quant costa l’habitació per nit? ‫-م س-- ---ر-ة -ي------ة-‬ ‫__ س__ ا_____ ف_ ا_______ ‫-م س-ر ا-غ-ف- ف- ا-ل-ل-؟- -------------------------- ‫كم سعر الغرفة في الليلة؟‬ 0
k- sie- a-g-------fi all-l-? k_ s___ a________ f_ a______ k- s-e- a-g-u-f-t f- a-l-l-? ---------------------------- km sier alghurfat fi allylt?
Voldria una habitació amb bany. ‫--يد-غ-ف--مع -م---‬ ‫____ غ___ م_ ح_____ ‫-ر-د غ-ف- م- ح-ا-.- -------------------- ‫أريد غرفة مع حمام.‬ 0
ari- gh-rfa- --------a-. a___ g______ m__ h______ a-i- g-u-f-t m-e h-m-a-. ------------------------ arid ghurfat mae hamaam.
Voldria una habitació amb dutxa. ‫أ--د غر-ة-م--دش-‬ ‫____ غ___ م_ د___ ‫-ر-د غ-ف- م- د-.- ------------------ ‫أريد غرفة مع دش.‬ 0
arid -hu----an-ma- --s-a. a___ g________ m__ d_____ a-i- g-u-f-t-n m-e d-s-a- ------------------------- arid ghurfatan mae dasha.
Puc veure l’habitació? ‫-ي-ك--- رؤ-- ا--رف-؟‬ ‫_______ ر___ ا_______ ‫-ي-ك-ن- ر-ي- ا-غ-ف-؟- ---------------------- ‫أيمكنني رؤية الغرفة؟‬ 0
a-a-kann--r-----a--h-rafata? a________ r____ a___________ a-a-k-n-i r-y-t a-g-a-a-a-a- ---------------------------- ayamkanni ruyat algharafata?
Que hi ha garatge aquí? ‫ه---د--م مرآب-‬ ‫__ ل____ م_____ ‫-ل ل-ي-م م-آ-؟- ---------------- ‫هل لديكم مرآب؟‬ 0
hl-l-d---u---i-ab-? h_ l_______ m______ h- l-d-y-u- m-r-b-? ------------------- hl ladaykum miraba?
Hi ha caixa forta aquí? ‫هل--ديكم-خ-ا-ة----نات؟‬ ‫__ ل____ خ____ آ_______ ‫-ل ل-ي-م خ-ا-ة آ-ا-ا-؟- ------------------------ ‫هل لديكم خزانة آمانات؟‬ 0
h- -aday----k-i---at-am----a? h_ l_______ k_______ a_______ h- l-d-y-u- k-i-a-a- a-a-a-a- ----------------------------- hl ladaykum khizanat amanata?
Que teniu fax? ‫-- --ي-- ج--- -اك-؟‬ ‫__ ل____ ج___ ف_____ ‫-ل ل-ي-م ج-ا- ف-ك-؟- --------------------- ‫هل لديكم جهاز فاكس؟‬ 0
hl -a--yku- ---az--ak-a? h_ l_______ j____ f_____ h- l-d-y-u- j-h-z f-k-a- ------------------------ hl ladaykum jihaz faksa?
Va bé, em quedo l’habitació. ‫----أ-،-سآخ--ا-غر-ة-‬ ‫__ ب___ س___ ا_______ ‫-ا ب-س- س-خ- ا-غ-ف-.- ---------------------- ‫لا بأس، سآخذ الغرفة.‬ 0
l- b-----s---idh--lgh-rf---. l_ b____ s______ a__________ l- b-s-, s-k-i-h a-g-a-f-t-. ---------------------------- la basa, sakhidh algharfata.
Aquí té les claus. ‫إلي---ل----يح.‬ ‫____ ا_________ ‫-ل-ك ا-م-ا-ي-.- ---------------- ‫إليك المفاتيح.‬ 0
'i--ik-a---fati--. '_____ a__________ '-i-i- a-m-f-t-h-. ------------------ 'iilik almafatiha.
Aquest és el meu equipatge. ‫هذه----ع-ي-‬ ‫___ أ_______ ‫-ذ- أ-ت-ت-.- ------------- ‫هذه أمتعتي.‬ 0
hdhih 'am-ieti. h____ '________ h-h-h '-m-i-t-. --------------- hdhih 'amtieti.
A quina hora se serveix l’esmorzar? ‫مت---وعد --إفطا-؟‬ ‫___ م___ ا________ ‫-ت- م-ع- ا-إ-ط-ر-‬ ------------------- ‫متى موعد الإفطار؟‬ 0
m-t-a-maw--d---'----a-? m____ m_____ a_________ m-t-a m-w-i- a-'-i-t-r- ----------------------- mataa maweid al'iiftar?
A quina hora se serveix el dinar? ‫متى-مو-- الغد-ء-‬ ‫___ م___ ا_______ ‫-ت- م-ع- ا-غ-ا-؟- ------------------ ‫متى موعد الغداء؟‬ 0
ma-aa-m-w-i--a-g-ad-'? m____ m_____ a________ m-t-a m-w-i- a-g-a-a-? ---------------------- mataa maweid alghada'?
A quina hora se serveix el sopar? ‫م----و-- ا--ش---‬ ‫___ م___ ا_______ ‫-ت- م-ع- ا-ع-ا-؟- ------------------ ‫متى موعد العشاء؟‬ 0
ma--a--awe-d---ea----? m____ m_____ a________ m-t-a m-w-i- a-e-s-a-? ---------------------- mataa maweid aleasha'?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.