Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ad ХьакIэщым – Къэсыныр

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [тIокIырэ блырэ]

27 [tIokIyrje blyrje]

ХьакIэщым – Къэсыныр

[H'akIjeshhym – Kjesynyr]

Tria com vols veure la traducció:   
català adigué Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ун---э----ъуи--? У__ н___ ш______ У-э н-к- ш-у-I-? ---------------- Унэ нэкI шъуиIа? 0
Un----j-----h-iI-? U___ n____ s______ U-j- n-e-I s-u-I-? ------------------ Unje njekI shuiIa?
He reservat una habitació. С---н--къ--ыф----э--эн---а--. С_ у__ к_____________________ С- у-э к-ы-ы-я-г-э-ъ-н-г-а-ъ- ----------------------------- Сэ унэ къызыфязгъэгъэнэгъагъ. 0
Sj--unj----zyfj--gj-g-e-j-g--. S__ u___ k____________________ S-e u-j- k-z-f-a-g-e-j-n-e-a-. ------------------------------ Sje unje kyzyfjazgjegjenjegag.
El meu nom és Müller. Сэ--л----уац-- --лле-. С_ с__________ М______ С- с-ъ-к-у-ц-э М-л-е-. ---------------------- Сэ слъэкъуацIэ Мюллер. 0
Sj- s-jek---I-e --ul---. S__ s__________ M_______ S-e s-j-k-a-I-e M-u-l-r- ------------------------ Sje sljekuacIje Mjuller.
Necessito una habitació individual. Сэ ---н-б--р-- --е-у-э ---а-. С_ з_ н_______ п__ у__ с_____ С- з- н-б-ы-э- п-е у-э с-ф-й- ----------------------------- Сэ зы нэбгырэм пае унэ сыфай. 0
S---z- ---b-yrjem-p-e--nje----a-. S__ z_ n_________ p__ u___ s_____ S-e z- n-e-g-r-e- p-e u-j- s-f-j- --------------------------------- Sje zy njebgyrjem pae unje syfaj.
Necessito una habitació doble. Сэ -----рит-у-- -----унэ-сыфа-. С_ н___________ а___ у__ с_____ С- н-б-ы-и-I-м- а-а- у-э с-ф-й- ------------------------------- Сэ нэбгыритIумэ апае унэ сыфай. 0
S-- n------i-I---e---------e-s----. S__ n_____________ a___ u___ s_____ S-e n-e-g-r-t-u-j- a-a- u-j- s-f-j- ----------------------------------- Sje njebgyritIumje apae unje syfaj.
Quant costa l’habitació per nit? М- -нэ---- --- щип--ны---х-а-ш----э-эр? М_ у___ з_ ч__ щ_______ т_____ т_______ М- у-э- з- ч-щ щ-п-ы-ы- т-ь-п- т-ф-р-р- --------------------------------------- Мы унэм зы чэщ щипхыным тхьапш тефэрэр? 0
My-----m -----je-hh -hhi-h-n-- -h'--sh-t--j-rje-? M_ u____ z_ c______ s_________ t______ t_________ M- u-j-m z- c-j-s-h s-h-p-y-y- t-'-p-h t-f-e-j-r- ------------------------------------------------- My unjem zy chjeshh shhiphynym th'apsh tefjerjer?
Voldria una habitació amb bany. С- -ъ-п--I-п-э-хэ-эу---э сы-ай. С_ г__________ х____ у__ с_____ С- г-э-с-I-п-э х-т-у у-э с-ф-й- ------------------------------- Сэ гъэпскIыпIэ хэтэу унэ сыфай. 0
Sje-gj-p-k---I-e---et----un-e------. S__ g___________ h______ u___ s_____ S-e g-e-s-I-p-j- h-e-j-u u-j- s-f-j- ------------------------------------ Sje gjepskIypIje hjetjeu unje syfaj.
Voldria una habitació amb dutxa. С--д-ш х-тэу унэ--ыфа-. С_ д__ х____ у__ с_____ С- д-ш х-т-у у-э с-ф-й- ----------------------- Сэ душ хэтэу унэ сыфай. 0
Sje-du-----etjeu--n--------. S__ d___ h______ u___ s_____ S-e d-s- h-e-j-u u-j- s-f-j- ---------------------------- Sje dush hjetjeu unje syfaj.
Puc veure l’habitació? У-э- -е-л--------щта? У___ с_______ х______ У-э- с-п-ъ-м- х-у-т-? --------------------- Унэм сеплъымэ хъущта? 0
U--e- --plymj--hus-hta? U____ s_______ h_______ U-j-m s-p-y-j- h-s-h-a- ----------------------- Unjem seplymje hushhta?
Que hi ha garatge aquí? М-щ-----ж---I-? М__ г____ щ____ М-щ г-р-ж щ-I-? --------------- Мыщ гараж щыIа? 0
My-h- ga-a----h-yIa? M____ g_____ s______ M-s-h g-r-z- s-h-I-? -------------------- Myshh garazh shhyIa?
Hi ha caixa forta aquí? М-щ сей---ы-а? М__ с___ щ____ М-щ с-й- щ-I-? -------------- Мыщ сейф щыIа? 0
M-shh--e-f-s-h-Ia? M____ s___ s______ M-s-h s-j- s-h-I-? ------------------ Myshh sejf shhyIa?
Que teniu fax? Мыщ--а-- ---а? М__ ф___ щ____ М-щ ф-к- щ-I-? -------------- Мыщ факс щыIа? 0
My-h----k- -hhyI-? M____ f___ s______ M-s-h f-k- s-h-I-? ------------------ Myshh faks shhyIa?
Va bé, em quedo l’habitació. Д---у--унэр -эштэ. Д_____ у___ с_____ Д-г-у- у-э- с-ш-э- ------------------ Дэгъу, унэр сэштэ. 0
D--g-,--njer ---s-t--. D_____ u____ s________ D-e-u- u-j-r s-e-h-j-. ---------------------- Djegu, unjer sjeshtje.
Aquí té les claus. Iу-к-ы--э-эр -ар-. I___________ м____ I-н-I-б-э-э- м-р-. ------------------ IункIыбзэхэр мары. 0
I---I-----h-er---ry. I_____________ m____ I-n-I-b-j-h-e- m-r-. -------------------- IunkIybzjehjer mary.
Aquest és el meu equipatge. М----иба---. М__ с_______ М-р с-б-г-ж- ------------ Мыр сибагаж. 0
Myr-s-b--a-h. M__ s________ M-r s-b-g-z-. ------------- Myr sibagazh.
A quina hora se serveix l’esmorzar? Сых---ы- -хьапш-м ---д-жьыш-э --аг---Iыра? С_______ т_______ п__________ а___________ С-х-а-ы- т-ь-п-ы- п-э-ы-ь-ш-э а-а-ъ-ш-ы-а- ------------------------------------------ Сыхьатыр тхьапшым пчэдыжьышхэ арагъэшIыра? 0
S-h'--y--th'apshy--pch-e---h-ys-h-- ara-je-hI-r-? S_______ t________ p_______________ a____________ S-h-a-y- t-'-p-h-m p-h-e-y-h-y-h-j- a-a-j-s-I-r-? ------------------------------------------------- Syh'atyr th'apshym pchjedyzh'yshhje aragjeshIyra?
A quina hora se serveix el dinar? Сых---ыр---ь-пшым -эджэгъу-шхэ -ра----I-ра? С_______ т_______ щ___________ а___________ С-х-а-ы- т-ь-п-ы- щ-д-э-ъ-а-х- а-а-ъ-ш-ы-а- ------------------------------------------- Сыхьатыр тхьапшым щэджэгъуашхэ арагъэшIыра? 0
S-h-atyr--h'a----- -h--e---je-u-s---e--ragje-h-yr-? S_______ t________ s_________________ a____________ S-h-a-y- t-'-p-h-m s-h-e-z-j-g-a-h-j- a-a-j-s-I-r-? --------------------------------------------------- Syh'atyr th'apshym shhjedzhjeguashhje aragjeshIyra?
A quina hora se serveix el sopar? Сы-ьаты--тхьа-шым-----ьэш-х-а-х----агъэш-ыр-? С_______ т_______ п_____________ а___________ С-х-а-ы- т-ь-п-ы- п-ы-ь-ш-х-а-х- а-а-ъ-ш-ы-а- --------------------------------------------- Сыхьатыр тхьапшым пчыхьэшъхьашхэ арагъэшIыра? 0
Syh'---r--h---s--- pch----e--------j- -r-g-------a? S_______ t________ p_________________ a____________ S-h-a-y- t-'-p-h-m p-h-h-j-s-h-a-h-j- a-a-j-s-I-r-? --------------------------------------------------- Syh'atyr th'apshym pchyh'jeshh'ashhje aragjeshIyra?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.