Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   sv På hotellet – ankomst

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [tjugosju]

På hotellet – ankomst

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ha--ni et---e-i------? H__ n_ e__ l_____ r___ H-r n- e-t l-d-g- r-m- ---------------------- Har ni ett ledigt rum? 0
He reservat una habitació. J-g har re-e-v-r---ett--u-. J__ h__ r_________ e__ r___ J-g h-r r-s-r-e-a- e-t r-m- --------------------------- Jag har reserverat ett rum. 0
El meu nom és Müller. M-tt-nam- -r Mül---. M___ n___ ä_ M______ M-t- n-m- ä- M-l-e-. -------------------- Mitt namn är Müller. 0
Necessito una habitació individual. Ja--------r -tt-en-el-um. J__ b______ e__ e________ J-g b-h-v-r e-t e-k-l-u-. ------------------------- Jag behöver ett enkelrum. 0
Necessito una habitació doble. J-g b-hö-e- -t--dubb--rum. J__ b______ e__ d_________ J-g b-h-v-r e-t d-b-e-r-m- -------------------------- Jag behöver ett dubbelrum. 0
Quant costa l’habitació per nit? H---my-ke- --s-ar---mm-- f-r-en --t-? H__ m_____ k_____ r_____ f__ e_ n____ H-r m-c-e- k-s-a- r-m-e- f-r e- n-t-? ------------------------------------- Hur mycket kostar rummet för en natt? 0
Voldria una habitació amb bany. J-g -ku-l--v-lja------- rum -ed ba---m. J__ s_____ v____ h_ e__ r__ m__ b______ J-g s-u-l- v-l-a h- e-t r-m m-d b-d-u-. --------------------------------------- Jag skulle vilja ha ett rum med badrum. 0
Voldria una habitació amb dutxa. J-- sk---e -i--a-ha --t --- -------c-. J__ s_____ v____ h_ e__ r__ m__ d_____ J-g s-u-l- v-l-a h- e-t r-m m-d d-s-h- -------------------------------------- Jag skulle vilja ha ett rum med dusch. 0
Puc veure l’habitació? Ka---a- få--it-- på-rum--t? K__ j__ f_ t____ p_ r______ K-n j-g f- t-t-a p- r-m-e-? --------------------------- Kan jag få titta på rummet? 0
Que hi ha garatge aquí? Finn--det -tt g----- här? F____ d__ e__ g_____ h___ F-n-s d-t e-t g-r-g- h-r- ------------------------- Finns det ett garage här? 0
Hi ha caixa forta aquí? F--n--de--e-- ka---s--- h--? F____ d__ e__ k________ h___ F-n-s d-t e-t k-s-a-k-p h-r- ---------------------------- Finns det ett kassaskåp här? 0
Que teniu fax? F-nns--e--e--fa--hä-? F____ d__ e_ f__ h___ F-n-s d-t e- f-x h-r- --------------------- Finns det en fax här? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Bra, j-g--a--r-mmet. B___ j__ t__ r______ B-a- j-g t-r r-m-e-. -------------------- Bra, jag tar rummet. 0
Aquí té les claus. H-- -- n--k--r--. H__ ä_ n_________ H-r ä- n-c-l-r-a- ----------------- Här är nycklarna. 0
Aquest és el meu equipatge. H-r ä- ---- ---a-e. H__ ä_ m___ b______ H-r ä- m-t- b-g-g-. ------------------- Här är mitt bagage. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? V-l--n-tid -li--de- fr---st? V_____ t__ b___ d__ f_______ V-l-e- t-d b-i- d-t f-u-o-t- ---------------------------- Vilken tid blir det frukost? 0
A quina hora se serveix el dinar? Vi-----t-d -li- det -u---? V_____ t__ b___ d__ l_____ V-l-e- t-d b-i- d-t l-n-h- -------------------------- Vilken tid blir det lunch? 0
A quina hora se serveix el sopar? Vi-k---t---bli- d-t m-d--g? V_____ t__ b___ d__ m______ V-l-e- t-d b-i- d-t m-d-a-? --------------------------- Vilken tid blir det middag? 0

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.