Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   hi होटल में आगमन

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

२७ [सत्ताईस]

27 [sattaees]

होटल में आगमन

[hotal mein aagaman]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? क्-ा आ- के य----क--ा--ाली-ह-? क्_ आ_ के य_ क__ खा_ है_ क-य- आ- क- य-ा- क-र- ख-ल- ह-? ----------------------------- क्या आप के यहाँ कमरा खाली है? 0
k-a a-- -- ----an-k---ra khaal-e-h-i? k__ a__ k_ y_____ k_____ k______ h___ k-a a-p k- y-h-a- k-m-r- k-a-l-e h-i- ------------------------------------- kya aap ke yahaan kamara khaalee hai?
He reservat una habitació. मैं---एक-कमर----क्ष-- -ि----ा मैं_ ए_ क__ आ____ कि_ था म-ं-े ए- क-र- आ-क-ष-त क-य- थ- ----------------------------- मैंने एक कमरा आरक्षित किया था 0
ma-nn- ek--a--r- -ara--h-t-k--a tha m_____ e_ k_____ a________ k___ t__ m-i-n- e- k-m-r- a-r-k-h-t k-y- t-a ----------------------------------- mainne ek kamara aarakshit kiya tha
El meu nom és Müller. म-रा ना----ल----है मे_ ना_ मु___ है म-र- न-म म-ल-ल- ह- ------------------ मेरा नाम मुल्लर है 0
mera-n--m-mull----ai m___ n___ m_____ h__ m-r- n-a- m-l-a- h-i -------------------- mera naam mullar hai
Necessito una habitació individual. म-झ---क-क--ा च--िए मु_ ए_ क__ चा__ म-झ- ए- क-र- च-ह-ए ------------------ मुझे एक कमरा चाहिए 0
muj-- e- ----r----aah-e m____ e_ k_____ c______ m-j-e e- k-m-r- c-a-h-e ----------------------- mujhe ek kamara chaahie
Necessito una habitació doble. म--े-दो ल-गो---े---- क-------िए मु_ दो लो_ के लि_ क__ चा__ म-झ- द- ल-ग-ं क- ल-ए क-र- च-ह-ए ------------------------------- मुझे दो लोगों के लिए कमरा चाहिए 0
m-j-e--o--o--n-k- -ie ----r- -h-ah-e m____ d_ l____ k_ l__ k_____ c______ m-j-e d- l-g-n k- l-e k-m-r- c-a-h-e ------------------------------------ mujhe do logon ke lie kamara chaahie
Quant costa l’habitació per nit? ए- --त--े-ल-ए-कम-- क---ितन- लग-गा? ए_ रा_ के लि_ क__ का कि__ ल___ ए- र-त क- ल-ए क-र- क- क-त-ा ल-े-ा- ---------------------------------- एक रात के लिए कमरे का कितना लगेगा? 0
e- ra-t ke--ie --------a k----a-la-e-a? e_ r___ k_ l__ k_____ k_ k_____ l______ e- r-a- k- l-e k-m-r- k- k-t-n- l-g-g-? --------------------------------------- ek raat ke lie kamare ka kitana lagega?
Voldria una habitació amb bany. मुझे -्न-न-ृ- के-स-थ--- कम-ा -ाहिए मु_ स्____ के सा_ ए_ क__ चा__ म-झ- स-न-न-ृ- क- स-थ ए- क-र- च-ह-ए ---------------------------------- मुझे स्नानगृह के साथ एक कमरा चाहिए 0
mujhe--n---ag---ke--a--- -k --ma-----aahie m____ s________ k_ s____ e_ k_____ c______ m-j-e s-a-n-g-h k- s-a-h e- k-m-r- c-a-h-e ------------------------------------------ mujhe snaanagrh ke saath ek kamara chaahie
Voldria una habitació amb dutxa. म-झे-श-व- के-सा---- --रा चा--ए मु_ शा__ के सा_ ए_ क__ चा__ म-झ- श-व- क- स-थ ए- क-र- च-ह-ए ------------------------------ मुझे शावर के साथ एक कमरा चाहिए 0
mu--e-s-aav-r ---------e--kama-a ch--hie m____ s______ k_ s____ e_ k_____ c______ m-j-e s-a-v-r k- s-a-h e- k-m-r- c-a-h-e ---------------------------------------- mujhe shaavar ke saath ek kamara chaahie
Puc veure l’habitació? क्य- मै----र- देख-सकता /---त- हूँ? क्_ मैं क__ दे_ स__ / स__ हूँ_ क-य- म-ं क-र- द-ख स-त- / स-त- ह-ँ- ---------------------------------- क्या मैं कमरा देख सकता / सकती हूँ? 0
k-a -a----a-a-a ------a---a / s--a--e--o-n? k__ m___ k_____ d___ s_____ / s______ h____ k-a m-i- k-m-r- d-k- s-k-t- / s-k-t-e h-o-? ------------------------------------------- kya main kamara dekh sakata / sakatee hoon?
Que hi ha garatge aquí? क--ा --ाँ गैर-ज -ै? क्_ य_ गै__ है_ क-य- य-ा- ग-र-ज ह-? ------------------- क्या यहाँ गैरेज है? 0
ky--ya-aan--a-rej -a-? k__ y_____ g_____ h___ k-a y-h-a- g-i-e- h-i- ---------------------- kya yahaan gairej hai?
Hi ha caixa forta aquí? क-या ------ि-ो-ी ह-? क्_ य_ ति__ है_ क-य- य-ा- त-ज-र- ह-? -------------------- क्या यहाँ तिजोरी है? 0
ky---aha----ijo----h-i? k__ y_____ t______ h___ k-a y-h-a- t-j-r-e h-i- ----------------------- kya yahaan tijoree hai?
Que teniu fax? क्-----ाँ--ैक-स---? क्_ य_ फै__ है_ क-य- य-ा- फ-क-स ह-? ------------------- क्या यहाँ फैक्स है? 0
k-a-y-h--- pha-k- ha-? k__ y_____ p_____ h___ k-a y-h-a- p-a-k- h-i- ---------------------- kya yahaan phaiks hai?
Va bé, em quedo l’habitació. अ-्-- -ैं-कमर--ल-त- - --ती--ूँ अ__ मैं क__ ले_ / ले_ हूँ अ-्-ा म-ं क-र- ल-त- / ल-त- ह-ँ ------------------------------ अच्छा मैं कमरा लेता / लेती हूँ 0
a-hch-- --i- -a-ara--et--/-let-----on a______ m___ k_____ l___ / l____ h___ a-h-h-a m-i- k-m-r- l-t- / l-t-e h-o- ------------------------------------- achchha main kamara leta / letee hoon
Aquí té les claus. ये-चा--य-ँ-हैं ये चा__ हैं य- च-ब-य-ँ ह-ं -------------- ये चाबीयाँ हैं 0
ye--h--beey-a---ain y_ c__________ h___ y- c-a-b-e-a-n h-i- ------------------- ye chaabeeyaan hain
Aquest és el meu equipatge. य--मे-ा ------है य_ मे_ सा__ है य- म-र- स-म-न ह- ---------------- यह मेरा सामान है 0
yah -er--s--maa- h-i y__ m___ s______ h__ y-h m-r- s-a-a-n h-i -------------------- yah mera saamaan hai
A quina hora se serveix l’esmorzar? न--्ता---तने बज--हो-- ह-? ना__ कि__ ब_ हो_ है_ न-श-त- क-त-े ब-े ह-त- ह-? ------------------------- नाश्ता कितने बजे होता है? 0
na-sh-- k--a---b--- ho-a -ai? n______ k_____ b___ h___ h___ n-a-h-a k-t-n- b-j- h-t- h-i- ----------------------------- naashta kitane baje hota hai?
A quina hora se serveix el dinar? दो-हर--ा ख-न--कि--- -जे -ोता-ह-? दो___ का खा_ कि__ ब_ हो_ है_ द-प-र क- ख-न- क-त-े ब-े ह-त- ह-? -------------------------------- दोपहर का खाना कितने बजे होता है? 0
d-----r -a--ha-na k-t--e--aje-ho-a---i? d______ k_ k_____ k_____ b___ h___ h___ d-p-h-r k- k-a-n- k-t-n- b-j- h-t- h-i- --------------------------------------- dopahar ka khaana kitane baje hota hai?
A quina hora se serveix el sopar? रात ----ान--क--न--ब-े होत- है? रा_ का खा_ कि__ ब_ हो_ है_ र-त क- ख-न- क-त-े ब-े ह-त- ह-? ------------------------------ रात का खाना कितने बजे होता है? 0
r-----a----ana k-t--e -aje ho-a-ha-? r___ k_ k_____ k_____ b___ h___ h___ r-a- k- k-a-n- k-t-n- b-j- h-t- h-i- ------------------------------------ raat ka khaana kitane baje hota hai?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.