Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   lv Viesnīcā – ierašanās

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [divdesmit septiņi]

Viesnīcā – ierašanās

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Va--J-ms-i---r-va --taba? V__ J___ i_ b____ i______ V-i J-m- i- b-ī-a i-t-b-? ------------------------- Vai Jums ir brīva istaba? 0
He reservat una habitació. E---sm-----e----u---i-t-b-. E_ e___ r__________ i______ E- e-m- r-z-r-ē-u-i i-t-b-. --------------------------- Es esmu rezervējusi istabu. 0
El meu nom és Müller. M----s-u---il-e--. M___ s___ M_______ M-n- s-u- M-l-e-e- ------------------ Mani sauc Millere. 0
Necessito una habitació individual. M----r-ne--e------a -i--vie-īga -s-a--. M__ i_ n___________ v__________ i______ M-n i- n-p-e-i-š-m- v-e-v-e-ī-a i-t-b-. --------------------------------------- Man ir nepieciešama vienvietīga istaba. 0
Necessito una habitació doble. Ma--------ie--eš-m- ---v-et--a --t-ba. M__ i_ n___________ d_________ i______ M-n i- n-p-e-i-š-m- d-v-i-t-g- i-t-b-. -------------------------------------- Man ir nepieciešama divvietīga istaba. 0
Quant costa l’habitació per nit? Cik-ma-s- --tab---ar v-e-u ---t-? C__ m____ i_____ p__ v____ n_____ C-k m-k-ā i-t-b- p-r v-e-u n-k-i- --------------------------------- Cik maksā istaba par vienu nakti? 0
Voldria una habitació amb bany. Es-v------stab- ar v----. E_ v____ i_____ a_ v_____ E- v-l-s i-t-b- a- v-n-u- ------------------------- Es vēlos istabu ar vannu. 0
Voldria una habitació amb dutxa. E- vē-os-i--abu -r -u--. E_ v____ i_____ a_ d____ E- v-l-s i-t-b- a- d-š-. ------------------------ Es vēlos istabu ar dušu. 0
Puc veure l’habitació? V-i-------- ----at-t -s--bu? V__ e_ v___ a_______ i______ V-i e- v-r- a-s-a-ī- i-t-b-? ---------------------------- Vai es varu apskatīt istabu? 0
Que hi ha garatge aquí? Vai-te-----arāža? V__ t_ i_ g______ V-i t- i- g-r-ž-? ----------------- Vai te ir garāža? 0
Hi ha caixa forta aquí? V-i -- ir--e--s? V__ t_ i_ s_____ V-i t- i- s-i-s- ---------------- Vai te ir seifs? 0
Que teniu fax? V---t---r f-ks-? V__ t_ i_ f_____ V-i t- i- f-k-s- ---------------- Vai te ir fakss? 0
Va bé, em quedo l’habitació. L---,-e- -e-š- š----t--u. L____ e_ ņ____ š_ i______ L-b-, e- ņ-m-u š- i-t-b-. ------------------------- Labi, es ņemšu šo istabu. 0
Aquí té les claus. T--i- a--l-g--. T_ i_ a________ T- i- a-s-ē-a-. --------------- Te ir atslēgas. 0
Aquest és el meu equipatge. T--i- m--- bagā--. T_ i_ m___ b______ T- i- m-n- b-g-ž-. ------------------ Te ir mana bagāža. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? C-k-s-i--br-ka--i-? C____ i_ b_________ C-k-s i- b-o-a-t-s- ------------------- Cikos ir brokastis? 0
A quina hora se serveix el dinar? C--os ir -us-i----? C____ i_ p_________ C-k-s i- p-s-i-n-s- ------------------- Cikos ir pusdienas? 0
A quina hora se serveix el sopar? C-kos ir-va--r--as? C____ i_ v_________ C-k-s i- v-k-r-ņ-s- ------------------- Cikos ir vakariņas? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.