Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   fa ‫در هتل – ورود به هتل‬

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

‫27 [بیست و هفت]‬

27 [bist-o-haft]

‫در هتل – ورود به هتل‬

[dar hotel - vorud be hotel]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? ‫ا-اق--ا-ی د-ر--؟‬ ‫____ خ___ د______ ‫-ت-ق خ-ل- د-ر-د-‬ ------------------ ‫اتاق خالی دارید؟‬ 0
o-â--- ---li-dâr-d? o_____ k____ d_____ o-â-h- k-â-i d-r-d- ------------------- otâghe khâli dârid?
He reservat una habitació. ‫م---ک-ا--- ر-ر--ک--ه--م.‬ ‫__ ی_ ا___ ر___ ک___ ا___ ‫-ن ی- ا-ا- ر-ر- ک-د- ا-.- -------------------------- ‫من یک اتاق رزرو کرده ام.‬ 0
m-- --k o---- r-z-------de-a-. m__ y__ o____ r_____ k________ m-n y-k o-â-h r-z-r- k-r-e-a-. ------------------------------ man yek otâgh rezerv karde-am.
El meu nom és Müller. ‫ا-- من مو---است.‬ ‫___ م_ م___ ا____ ‫-س- م- م-ل- ا-ت-‬ ------------------ ‫اسم من مولر است.‬ 0
e-me m-----le--a-t. e___ m__ m____ a___ e-m- m-n m-l-r a-t- ------------------- esme man muler ast.
Necessito una habitació individual. ‫----ح-ی-ج-ب--ی- ---ق یک--خ-ه -ار-.‬ ‫__ ا_____ ب_ ی_ ا___ ی_ ت___ د_____ ‫-ن ا-ت-ا- ب- ی- ا-ا- ی- ت-ت- د-ر-.- ------------------------------------ ‫من احتیاج به یک اتاق یک تخته دارم.‬ 0
ma---e-yek-ot--he -e- -a-hte -h-i-j ---a-. m__ b_ y__ o_____ y__ t_____ e_____ d_____ m-n b- y-k o-â-h- y-k t-k-t- e-t-â- d-r-m- ------------------------------------------ man be yek otâghe yek takhte ehtiâj dâram.
Necessito una habitació doble. ‫-ن ا---ا--به ---ا-----و ت--- -ا---‬ ‫__ ا_____ ب_ ی_ ا___ د_ ت___ د_____ ‫-ن ا-ت-ا- ب- ی- ا-ا- د- ت-ت- د-ر-.- ------------------------------------ ‫من احتیاج به یک اتاق دو تخته دارم.‬ 0
ma--be -e- ot-g-- -- takh-e e---âj------. m__ b_ y__ o_____ d_ t_____ e_____ d_____ m-n b- y-k o-â-h- d- t-k-t- e-t-â- d-r-m- ----------------------------------------- man be yek otâghe do takhte ehtiâj dâram.
Quant costa l’habitació per nit? ‫اتاق--بی چ----س--‬ ‫____ ش__ چ__ ا____ ‫-ت-ق ش-ی چ-د ا-ت-‬ ------------------- ‫اتاق شبی چند است؟‬ 0
o-âgh-sh-bi c--nd-a--? o____ s____ c____ a___ o-â-h s-a-i c-a-d a-t- ---------------------- otâgh shabi chand ast?
Voldria una habitació amb bany. ‫-ک---ا- -- -م---م-‌-و-هم.‬ ‫__ ا___ ب_ ح___ م________ ‫-ک ا-ا- ب- ح-ا- م-‌-و-ه-.- --------------------------- ‫یک اتاق با حمام می‌خواهم.‬ 0
m-n-ye- ----- bâ-----âm-mi-hâ-h--. m__ y__ o____ b_ h_____ m_________ m-n y-k o-â-h b- h-m-â- m-k-â-h-m- ---------------------------------- man yek otâgh bâ hammâm mikhâ-ham.
Voldria una habitació amb dutxa. ‫ی- -تا--ب- -و--م---و-هم.‬ ‫__ ا___ ب_ د__ م________ ‫-ک ا-ا- ب- د-ش م-‌-و-ه-.- -------------------------- ‫یک اتاق با دوش می‌خواهم.‬ 0
ma- -ek-ot--h----d-o-h--ik---ha-. m__ y__ o____ b_ d____ m_________ m-n y-k o-â-h b- d-o-h m-k-â-h-m- --------------------------------- man yek otâgh bâ doosh mikhâ-ham.
Puc veure l’habitació? ‫-----ان--ا--ق----بب--م-‬ ‫_______ ا___ ر_ ب______ ‫-ی-ت-ا-م ا-ا- ر- ب-ی-م-‬ ------------------------- ‫می‌توانم اتاق را ببینم؟‬ 0
mi--v--am-otâ-h--- -eb-nam? m________ o____ r_ b_______ m-t-v-n-m o-â-h r- b-b-n-m- --------------------------- mitavânam otâgh râ bebinam?
Que hi ha garatge aquí? ‫ای-ج- پ-----گ---ارا-)-دا-د-‬ ‫_____ پ______ (______ د_____ ‫-ی-ج- پ-ر-ی-گ (-ا-ا-) د-ر-؟- ----------------------------- ‫اینجا پارکینگ (گاراژ) دارد؟‬ 0
i--â p----n- --r-d? i___ p______ d_____ i-j- p-r-i-g d-r-d- ------------------- injâ pârking dârad?
Hi ha caixa forta aquí? ‫ای-جا---و -ند-- د--د؟‬ ‫_____ گ__ ص____ د_____ ‫-ی-ج- گ-و ص-د-ق د-ر-؟- ----------------------- ‫اینجا گاو صندوق دارد؟‬ 0
injâ------ando-h-dâ-a-? i___ g__ s______ d_____ i-j- g-v s-n-o-h d-r-d- ----------------------- injâ gâv sandogh dârad?
Que teniu fax? ‫اینجا فاک---ا--؟‬ ‫_____ ف___ د_____ ‫-ی-ج- ف-ک- د-ر-؟- ------------------ ‫اینجا فاکس دارد؟‬ 0
i-jâ f---vo-u- dâr--? i___ f__ v____ d_____ i-j- f-x v-j-d d-r-d- --------------------- injâ fâx vojud dârad?
Va bé, em quedo l’habitació. ‫-----خوب- م- ات-ق-ر--می‌-ی-م-‬ ‫____ خ___ م_ ا___ ر_ م_______ ‫-ی-ی خ-ب- م- ا-ا- ر- م-‌-ی-م-‬ ------------------------------- ‫خیلی خوب، من اتاق را می‌گیرم.‬ 0
b----r -hob, ----o--gh -- -igi---. b_____ k____ m__ o____ r_ m_______ b-s-â- k-o-, m-n o-â-h r- m-g-r-m- ---------------------------------- besyâr khob, man otâgh râ migiram.
Aquí té les claus. ‫کلی---- این---ه-ت-د-‬ ‫____ ه_ ا____ ه______ ‫-ل-د ه- ا-ن-ا ه-ت-د-‬ ---------------------- ‫کلید ها اینجا هستند.‬ 0
kel-d-h---nj---a-----? k_______ i___ h_______ k-l-d-h- i-j- h-s-a-d- ---------------------- kelid-hâ injâ hastand?
Aquest és el meu equipatge. ‫-م-ا- -ن---نج-ست-‬ ‫_____ م_ ا________ ‫-م-ا- م- ا-ن-ا-ت-‬ ------------------- ‫چمدان من اینجاست.‬ 0
ch-m-d---- -an-inj--t? c_________ m__ i______ c-a-e-â--- m-n i-j-s-? ---------------------- chamedân-e man injâst?
A quina hora se serveix l’esmorzar? ‫س-عت -ند--ب--ن- -ر- م--ش-د؟‬ ‫____ چ__ ص_____ س__ م______ ‫-ا-ت چ-د ص-ح-ن- س-و م-‌-و-؟- ----------------------------- ‫ساعت چند صبحانه سرو می‌شود؟‬ 0
sâ-at--c-a---soh--e---rv-mis--va-? s_____ c____ s_____ s___ m________ s---t- c-a-d s-h-n- s-r- m-s-a-a-? ---------------------------------- sâ-ate chand sohâne serv mishavad?
A quina hora se serveix el dinar? ‫-اعت-چ-د ---ر---و --‌شو--‬ ‫____ چ__ ن___ س__ م______ ‫-ا-ت چ-د ن-ا- س-و م-‌-و-؟- --------------------------- ‫ساعت چند نهار سرو می‌شود؟‬ 0
sâ--te --and---h-- s-r- -i-ha-a-? s_____ c____ n____ s___ m________ s---t- c-a-d n-h-r s-r- m-s-a-a-? --------------------------------- sâ-ate chand nahâr serv mishavad?
A quina hora se serveix el sopar? ‫س-عت--ند--ام---و م---و-؟‬ ‫____ چ__ ش__ س__ م______ ‫-ا-ت چ-د ش-م س-و م-‌-و-؟- -------------------------- ‫ساعت چند شام سرو می‌شود؟‬ 0
s--a---ch-n- shâ----r- mi--a-ad? s_____ c____ s___ s___ m________ s---t- c-a-d s-â- s-r- m-s-a-a-? -------------------------------- sâ-ate chand shâm serv mishavad?

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.