Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   bg В хотела – Пристигане

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [двайсет и седем]

27 [dvayset i sedem]

В хотела – Пристигане

[V khotela – Pristigane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? И---- ли-с-о--д-- --ая? И____ л_ с_______ с____ И-а-е л- с-о-о-н- с-а-? ----------------------- Имате ли свободна стая? 0
Im--- -- -vob-dna-s----? I____ l_ s_______ s_____ I-a-e l- s-o-o-n- s-a-a- ------------------------ Imate li svobodna staya?
He reservat una habitació. Аз-----з-- -тая. А_ з______ с____ А- з-п-з-х с-а-. ---------------- Аз запазих стая. 0
A--za-----h --a--. A_ z_______ s_____ A- z-p-z-k- s-a-a- ------------------ Az zapazikh staya.
El meu nom és Müller. Името -- е-----р. И____ м_ е М_____ И-е-о м- е М-л-р- ----------------- Името ми е Мюлер. 0
I---o--i -- Myul--. I____ m_ y_ M______ I-e-o m- y- M-u-e-. ------------------- Imeto mi ye Myuler.
Necessito una habitació individual. Т----а ми е-и--чн--ста-. Т_____ м_ е_______ с____ Т-я-в- м- е-и-и-н- с-а-. ------------------------ Трябва ми единична стая. 0
T--abva -i -e-in-------ta--. T______ m_ y_________ s_____ T-y-b-a m- y-d-n-c-n- s-a-a- ---------------------------- Tryabva mi yedinichna staya.
Necessito una habitació doble. Трябв- ми-дво--а-ст-я. Т_____ м_ д_____ с____ Т-я-в- м- д-о-н- с-а-. ---------------------- Трябва ми двойна стая. 0
Try-bv--mi -voyn- s---a. T______ m_ d_____ s_____ T-y-b-a m- d-o-n- s-a-a- ------------------------ Tryabva mi dvoyna staya.
Quant costa l’habitació per nit? К-л-о ст------та-та за--д-а -ощ? К____ с_____ с_____ з_ е___ н___ К-л-о с-р-в- с-а-т- з- е-н- н-щ- -------------------------------- Колко струва стаята за една нощ? 0
Ko----s-ru-- sta-a----- ye--a-nosh--? K____ s_____ s______ z_ y____ n______ K-l-o s-r-v- s-a-a-a z- y-d-a n-s-c-? ------------------------------------- Kolko struva stayata za yedna noshch?
Voldria una habitació amb bany. Б-х---л-л-/ ---а-- ст-- с--а--. Б__ ж____ / ж_____ с___ с б____ Б-х ж-л-л / ж-л-л- с-а- с б-н-. ------------------------------- Бих желал / желала стая с баня. 0
Bi-h-z-e----/ z-el--- ----a-s -a---. B___ z_____ / z______ s____ s b_____ B-k- z-e-a- / z-e-a-a s-a-a s b-n-a- ------------------------------------ Bikh zhelal / zhelala staya s banya.
Voldria una habitació amb dutxa. Б-- ж--а- /-ж-ла-а-стая --д-ш. Б__ ж____ / ж_____ с___ с д___ Б-х ж-л-л / ж-л-л- с-а- с д-ш- ------------------------------ Бих желал / желала стая с душ. 0
Bik- zh-l-l-/-z----la s---a-s---s-. B___ z_____ / z______ s____ s d____ B-k- z-e-a- / z-e-a-a s-a-a s d-s-. ----------------------------------- Bikh zhelal / zhelala staya s dush.
Puc veure l’habitació? М-ж- ли----вид- -тая--? М___ л_ д_ в___ с______ М-ж- л- д- в-д- с-а-т-? ----------------------- Може ли да видя стаята? 0
Mozh------- --d-- -tay--a? M____ l_ d_ v____ s_______ M-z-e l- d- v-d-a s-a-a-a- -------------------------- Mozhe li da vidya stayata?
Que hi ha garatge aquí? Им- -и т-к г--а-? И__ л_ т__ г_____ И-а л- т-к г-р-ж- ----------------- Има ли тук гараж? 0
I-a l--tu- gara--? I__ l_ t__ g______ I-a l- t-k g-r-z-? ------------------ Ima li tuk garazh?
Hi ha caixa forta aquí? Има-л- -у---ейф? И__ л_ т__ с____ И-а л- т-к с-й-? ---------------- Има ли тук сейф? 0
I-a -i---k---y-? I__ l_ t__ s____ I-a l- t-k s-y-? ---------------- Ima li tuk seyf?
Que teniu fax? Има л- -ук--а-с? И__ л_ т__ ф____ И-а л- т-к ф-к-? ---------------- Има ли тук факс? 0
I-- -i --k---k-? I__ l_ t__ f____ I-a l- t-k f-k-? ---------------- Ima li tuk faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Доб-е, -- ----а ст-я--. Д_____ щ_ в____ с______ Д-б-е- щ- в-е-а с-а-т-. ----------------------- Добре, ще взема стаята. 0
D-bre--s-ch---zema s--y---. D_____ s____ v____ s_______ D-b-e- s-c-e v-e-a s-a-a-a- --------------------------- Dobre, shche vzema stayata.
Aquí té les claus. Ет- -лю-ов-т-. Е__ к_________ Е-о к-ю-о-е-е- -------------- Ето ключовете. 0
E-o k-yuc--vet-. E__ k___________ E-o k-y-c-o-e-e- ---------------- Eto klyuchovete.
Aquest és el meu equipatge. Т-в- ------жа- ми. Т___ е б______ м__ Т-в- е б-г-ж-т м-. ------------------ Това е багажат ми. 0
To-a--e-bag----t m-. T___ y_ b_______ m__ T-v- y- b-g-z-a- m-. -------------------- Tova ye bagazhat mi.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В к---о ча---- з-к--ка--? В к____ ч___ е з_________ В к-л-о ч-с- е з-к-с-а-а- ------------------------- В колко часа е закуската? 0
V-k--ko -h-s- -e-zaku-----? V k____ c____ y_ z_________ V k-l-o c-a-a y- z-k-s-a-a- --------------------------- V kolko chasa ye zakuskata?
A quina hora se serveix el dinar? В--олко -а-----о--д-т? В к____ ч___ е о______ В к-л-о ч-с- е о-я-ъ-? ---------------------- В колко часа е обядът? 0
V ko-k- c-a-- -- o----y-? V k____ c____ y_ o_______ V k-l-o c-a-a y- o-y-d-t- ------------------------- V kolko chasa ye obyadyt?
A quina hora se serveix el sopar? В-к---о---с--е ---ер---? В к____ ч___ е в________ В к-л-о ч-с- е в-ч-р-т-? ------------------------ В колко часа е вечерята? 0
V --l-o-----a--- ---he---ta? V k____ c____ y_ v__________ V k-l-o c-a-a y- v-c-e-y-t-? ---------------------------- V kolko chasa ye vecheryata?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.