Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   sl V hotelu – prihod

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [sedemindvajset]

V hotelu – prihod

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Im-te--r--to-s-bo? I____ p_____ s____ I-a-e p-o-t- s-b-? ------------------ Imate prosto sobo? 0
He reservat una habitació. I-a--reze--irano -n----bo. I___ r__________ e__ s____ I-a- r-z-r-i-a-o e-o s-b-. -------------------------- Imam rezervirano eno sobo. 0
El meu nom és Müller. Mo- -ri---k -- M----r. M__ p______ j_ M______ M-j p-i-m-k j- M-l-e-. ---------------------- Moj priimek je Müller. 0
Necessito una habitació individual. Po--e--j---------t----o-s---. P_________ e___________ s____ P-t-e-u-e- e-o-o-t-l-n- s-b-. ----------------------------- Potrebujem enoposteljno sobo. 0
Necessito una habitació doble. P-t-e--j-- dv---st-l-n----b-. P_________ d___________ s____ P-t-e-u-e- d-o-o-t-l-n- s-b-. ----------------------------- Potrebujem dvoposteljno sobo. 0
Quant costa l’habitació per nit? Ko---o st-ne en- -oč-tev ------s--i? K_____ s____ e__ n______ v t__ s____ K-l-k- s-a-e e-a n-č-t-v v t-j s-b-? ------------------------------------ Koliko stane ena nočitev v tej sobi? 0
Voldria una habitació amb bany. Ra--a) -i so-o-s-kop--ni--. R_____ b_ s___ s k_________ R-d-a- b- s-b- s k-p-l-i-o- --------------------------- Rad(a) bi sobo s kopalnico. 0
Voldria una habitació amb dutxa. Ra-(a) b--s--o s prho. R_____ b_ s___ s p____ R-d-a- b- s-b- s p-h-. ---------------------- Rad(a) bi sobo s prho. 0
Puc veure l’habitació? A-- la-ko--i-i---- s---? A__ l____ v____ t_ s____ A-i l-h-o v-d-m t- s-b-? ------------------------ Ali lahko vidim to sobo? 0
Que hi ha garatge aquí? Je-tu kak-----ar---? J_ t_ k_____ g______ J- t- k-k-n- g-r-ž-? -------------------- Je tu kakšna garaža? 0
Hi ha caixa forta aquí? J--t- --k-e- -e-? J_ t_ k_____ s___ J- t- k-k-e- s-f- ----------------- Je tu kakšen sef? 0
Que teniu fax? Je ----akše- faks? J_ t_ k_____ f____ J- t- k-k-e- f-k-? ------------------ Je tu kakšen faks? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Dob-o,-v---em to-sobo. D_____ v_____ t_ s____ D-b-o- v-a-e- t- s-b-. ---------------------- Dobro, vzamem to sobo. 0
Aquí té les claus. T-k-- s-----uč-. T____ s_ k______ T-k-j s- k-j-č-. ---------------- Tukaj so ključi. 0
Aquest és el meu equipatge. Tuka------o-- p------a. T____ j_ m___ p________ T-k-j j- m-j- p-t-j-g-. ----------------------- Tukaj je moja prtljaga. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? Ob ka---i-ur--j- za-trk? O_ k_____ u__ j_ z______ O- k-t-r- u-i j- z-j-r-? ------------------------ Ob kateri uri je zajtrk? 0
A quina hora se serveix el dinar? O---at-ri u-i--e--os---? O_ k_____ u__ j_ k______ O- k-t-r- u-i j- k-s-l-? ------------------------ Ob kateri uri je kosilo? 0
A quina hora se serveix el sopar? Ob kater--ur-------č--ja? O_ k_____ u__ j_ v_______ O- k-t-r- u-i j- v-č-r-a- ------------------------- Ob kateri uri je večerja? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.