Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ro În hotel – sosirea

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [douăzeci şi şapte]

În hotel – sosirea

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Aveţ- - ca--r- ----ră? A____ o c_____ l______ A-e-i o c-m-r- l-b-r-? ---------------------- Aveţi o cameră liberă? 0
He reservat una habitació. Am r----vat o -a---ă. A_ r_______ o c______ A- r-z-r-a- o c-m-r-. --------------------- Am rezervat o cameră. 0
El meu nom és Müller. Nume-e meu--ste ----e-. N_____ m__ e___ M______ N-m-l- m-u e-t- M-l-e-. ----------------------- Numele meu este Müller. 0
Necessito una habitació individual. A- ne-oi--d- o--am----s--g--. A_ n_____ d_ o c_____ s______ A- n-v-i- d- o c-m-r- s-n-l-. ----------------------------- Am nevoie de o cameră single. 0
Necessito una habitació doble. A- ne---- -e---c-m--- dub--. A_ n_____ d_ o c_____ d_____ A- n-v-i- d- o c-m-r- d-b-ă- ---------------------------- Am nevoie de o cameră dublă. 0
Quant costa l’habitació per nit? C-t--o-tă-c---r- pe-noa-te? C__ c____ c_____ p_ n______ C-t c-s-ă c-m-r- p- n-a-t-? --------------------------- Cât costă camera pe noapte? 0
Voldria una habitació amb bany. V-e-u-o------- c- c---. V____ o c_____ c_ c____ V-e-u o c-m-r- c- c-d-. ----------------------- Vreau o cameră cu cadă. 0
Voldria una habitació amb dutxa. Vreau------eră c--duş. V____ o c_____ c_ d___ V-e-u o c-m-r- c- d-ş- ---------------------- Vreau o cameră cu duş. 0
Puc veure l’habitació? P-t-să vă- c-mer-? P__ s_ v__ c______ P-t s- v-d c-m-r-? ------------------ Pot să văd camera? 0
Que hi ha garatge aquí? Exi--ă-aici--------j? E_____ a___ u_ g_____ E-i-t- a-c- u- g-r-j- --------------------- Există aici un garaj? 0
Hi ha caixa forta aquí? Ex-----a--i-un-se--? E_____ a___ u_ s____ E-i-t- a-c- u- s-i-? -------------------- Există aici un seif? 0
Que teniu fax? Ex--tă aic- ---fa-? E_____ a___ u_ f___ E-i-t- a-c- u- f-x- ------------------- Există aici un fax? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Bine,-------m--a. B____ i__ c______ B-n-, i-u c-m-r-. ----------------- Bine, iau camera. 0
Aquí té les claus. Aici --t- c--i-. A___ e___ c_____ A-c- e-t- c-e-a- ---------------- Aici este cheia. 0
Aquest és el meu equipatge. A-c- e--- -agaj---m--. A___ e___ b______ m___ A-c- e-t- b-g-j-l m-u- ---------------------- Aici este bagajul meu. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? La--------s---e-v-ş-e-m---l-deju-? L_ c_ o__ s_ s_______ m____ d_____ L- c- o-ă s- s-r-e-t- m-c-l d-j-n- ---------------------------------- La ce oră se serveşte micul dejun? 0
A quina hora se serveix el dinar? La-c- -ră ---serv-ş-- ----z-l? L_ c_ o__ s_ s_______ p_______ L- c- o-ă s- s-r-e-t- p-â-z-l- ------------------------------ La ce oră se serveşte prânzul? 0
A quina hora se serveix el sopar? L- -e o-ă--e se----te--in-? L_ c_ o__ s_ s_______ c____ L- c- o-ă s- s-r-e-t- c-n-? --------------------------- La ce oră se serveşte cina? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.