Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   nn På hotell – ankomst

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [tjuesju]

På hotell – ankomst

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Ha--d---it -ed-g r--? H__ d_ e__ l____ r___ H-r d- e-t l-d-g r-m- --------------------- Har de eit ledig rom? 0
He reservat una habitació. Eg-har--e--r-ert-ro-. E_ h__ r________ r___ E- h-r r-s-r-e-t r-m- --------------------- Eg har reservert rom. 0
El meu nom és Müller. Eg-h--t-r-M----r. E_ h_____ M______ E- h-i-e- M-l-e-. ----------------- Eg heiter Møller. 0
Necessito una habitació individual. Eg--re-- --- -nk-lt---. E_ t____ e__ e_________ E- t-e-g e-t e-k-l-r-m- ----------------------- Eg treng eit enkeltrom. 0
Necessito una habitació doble. Eg--re-g eit--------rom. E_ t____ e__ d__________ E- t-e-g e-t d-b-e-t-o-. ------------------------ Eg treng eit dobbeltrom. 0
Quant costa l’habitació per nit? Kv- k-star r-mmet---r -at-? K__ k_____ r_____ p__ n____ K-a k-s-a- r-m-e- p-r n-t-? --------------------------- Kva kostar rommet per natt? 0
Voldria una habitació amb bany. Eg vi--g-e-n---a-------m--ed--ad. E_ v__ g_____ h_ e__ r__ m__ b___ E- v-l g-e-n- h- e-t r-m m-d b-d- --------------------------------- Eg vil gjerne ha eit rom med bad. 0
Voldria una habitació amb dutxa. Eg-vi- --e-ne-h- e-----m m-- d--j. E_ v__ g_____ h_ e__ r__ m__ d____ E- v-l g-e-n- h- e-t r-m m-d d-s-. ---------------------------------- Eg vil gjerne ha eit rom med dusj. 0
Puc veure l’habitació? Ka- eg-få--j- på--o---t? K__ e_ f_ s__ p_ r______ K-n e- f- s-å p- r-m-e-? ------------------------ Kan eg få sjå på rommet? 0
Que hi ha garatge aquí? E- d-t --- -a--s-e-h--? E_ d__ e__ g______ h___ E- d-t e-n g-r-s-e h-r- ----------------------- Er det ein garasje her? 0
Hi ha caixa forta aquí? Er de--ei--s-fe --r? E_ d__ e__ s___ h___ E- d-t e-n s-f- h-r- -------------------- Er det ein safe her? 0
Que teniu fax? E----t-ei- f--s her? E_ d__ e__ f___ h___ E- d-t e-n f-k- h-r- -------------------- Er det ein faks her? 0
Va bé, em quedo l’habitació. F--tt,--g---- --mme-. F_____ e_ t__ r______ F-o-t- e- t-k r-m-e-. --------------------- Flott, eg tek rommet. 0
Aquí té les claus. H-r ---nøk--ne. H__ e_ n_______ H-r e- n-k-a-e- --------------- Her er nøklane. 0
Aquest és el meu equipatge. H-r -r---g--jen----. H__ e_ b_______ m___ H-r e- b-g-s-e- m-n- -------------------- Her er bagasjen min. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? Nå--e--d-t-fru--st? N__ e_ d__ f_______ N-r e- d-t f-u-o-t- ------------------- Når er det frukost? 0
A quina hora se serveix el dinar? N-r--r--et---d-a-? N__ e_ d__ m______ N-r e- d-t m-d-a-? ------------------ Når er det middag? 0
A quina hora se serveix el sopar? Når er ----k--l--mat? N__ e_ d__ k_________ N-r e- d-t k-e-d-m-t- --------------------- Når er det kveldsmat? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.