Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   lv Īpašības vārdi 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [astoņdesmit]

Īpašības vārdi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Ella té un gos. V-----i---uns. V____ i_ s____ V-ņ-i i- s-n-. -------------- Viņai ir suns. 0
El gos és gran. Suns ir -ie--. S___ i_ l_____ S-n- i- l-e-s- -------------- Suns ir liels. 0
Té un gos gran. Vi-a--ir liels ----. V____ i_ l____ s____ V-ņ-i i- l-e-s s-n-. -------------------- Viņai ir liels suns. 0
Ella té una casa. Viņ----r--ā-a. V____ i_ m____ V-ņ-i i- m-j-. -------------- Viņai ir māja. 0
La casa és petita. M-ja-i--ma--. M___ i_ m____ M-j- i- m-z-. ------------- Māja ir maza. 0
Té una casa petita. Viņ-i i--m-z---āj-. V____ i_ m___ m____ V-ņ-i i- m-z- m-j-. ------------------- Viņai ir maza māja. 0
Ell viu en un hotel. V----dz--- v------ā. V___ d____ v________ V-ņ- d-ī-o v-e-n-c-. -------------------- Viņš dzīvo viesnīcā. 0
L’hotel és barat. Vi---ī-a-i--lē-a. V_______ i_ l____ V-e-n-c- i- l-t-. ----------------- Viesnīca ir lēta. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. V--š-dz-v---ē-ā -iesnīcā. V___ d____ l___ v________ V-ņ- d-ī-o l-t- v-e-n-c-. ------------------------- Viņš dzīvo lētā viesnīcā. 0
Ell té un cotxe. Viņa--ir-------. V____ i_ m______ V-ņ-m i- m-š-n-. ---------------- Viņam ir mašīna. 0
El cotxe és car. Ma--na--r -----. M_____ i_ d_____ M-š-n- i- d-r-a- ---------------- Mašīna ir dārga. 0
Té un cotxe car. V--a- ir -ārg- m---na. V____ i_ d____ m______ V-ņ-m i- d-r-a m-š-n-. ---------------------- Viņam ir dārga mašīna. 0
Ell llegeix una novel•la. V-ņš --sa-ro-ā-u. V___ l___ r______ V-ņ- l-s- r-m-n-. ----------------- Viņš lasa romānu. 0
La novel•la és avorrida. R--āns -r garla--ī--. R_____ i_ g__________ R-m-n- i- g-r-a-c-g-. --------------------- Romāns ir garlaicīgs. 0
Llegeix una novel•la avorrida. V-ņ- ---- --rlaicīg-----ā--. V___ l___ g_________ r______ V-ņ- l-s- g-r-a-c-g- r-m-n-. ---------------------------- Viņš lasa garlaicīgu romānu. 0
Ella mira una pel•lícula. Vi-a-sk--ā- -ilmu. V___ s_____ f_____ V-ņ- s-a-ā- f-l-u- ------------------ Viņa skatās filmu. 0
La pel•lícula és emocionant. Fi-m---- a-z-auj-ša. F____ i_ a__________ F-l-a i- a-z-a-j-š-. -------------------- Filma ir aizraujoša. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. V-ņ- -k--ā---iz---j--u-f----. V___ s_____ a_________ f_____ V-ņ- s-a-ā- a-z-a-j-š- f-l-u- ----------------------------- Viņa skatās aizraujošu filmu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...